L’incompliment de les normatives i recomanacions europees en matèria d’aigua – Informe sobre l’aplicació dels Plans Hidrològics de la Conca de la Directiva Marco del Agua (DMA) – de forma persistent (amb més de 4.500 al·legacions individuals en contra i més de 5 anys de litigis en el marc europeu) per part de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE):

• menysté les necessitats i reclamacions de la ciutadania
• incompleix amb les seves tasques de control de l’ús de l’aigua
• mostra l’incompliment de l’obligació de prevenció i previsió dels estaments públics en no vetllar pel manteniment dels recursos naturals en qualitat i quantitat òptima
• i posa en perill la recepció de fons europeus en matèria d’aigua (FEDER, Fondo de Cohesión y FEADER)

El Pla de Conca de l’Ebre és així un frau ambiental que incompleix legislació i compromisos del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente de España, i demostra la seva incompetència o, pitjor encara, la seva submissió a d’altres interessos politico-econòmics que tenen com a darrer objectiu especular amb un recurs públic i amb els diners de tots.

Aquest Pla, és també un frau al sector agrari al qual se li donen falses expectatives d’extensió del regadiu a noves regions. Extensió de regadius que no compten amb les infraestructures necessàries i que, en molts casos, mai es materialitzaran perquè no compten ni tan sols amb l’aval tècnic per la seva realització (per exemple el recrecimiento de Yesa), la seva viabilitat ha estat qüestionada a nivell europeu (per exemple a Biscarrues) i fins i tot compten amb sentències en contra (per exemple a l’Embassament de Mularroya). Simplement és un frau que pretén l’increment de reserves hidràuliques de la Conca de l’Ebre, la manca d’ús de les quals justifiquin la possibilitat de fer transvasaments cap a d’altres regions amb finalitats d’ús molt diferents de les del sector agrari.

El frau s’estén en altres aspectes d’interès públic com són: l’avaluació ambiental de la Conca, la defensa de zones protegides, el compromís de garantir el cabal mínim dels rius de la Conca, el compliment amb els compromisos de concertació dels cabals ecològics, la recuperació de les inversions públiques, el treball pel bé comú, la modernització de les tècniques de regadiu, l’assegurament de la qualitat en el subministrament d’aigua, la reducció del consum d’aigua, la reconversió dels conreus pròpiament centreeuropeus -d’altes necessitats hídriques, malbaratadors d’aigua, intensius..- vers cultius eminentment mediterranis més integrats i racionals.

En contraposició a aquest Pla Hidrològic, cal apostar per una Nova Cultura de l’Aigua, com ho fan diferents associacions ciutadanes (Plataforma en Defensa de l’Ebre, Xarxa per una Nova Cultura de l’Aigua,…) que plantegen l’aturada immediata de les polítiques especulatives basades en grans infraestructures (grans embassaments i transvasaments entre conques) i un canvi cultural real, que implica forçar noves experiències i aprenentatges en la gestió de la demanda de l’aigua per tal de millorar l’eficiència, l’aprofitament i la qualitat d’aquest preuat recurs. Cal donar impuls a iniciatives més sostenibles i que diversifiquen l’economia del país al mateix tems que creen llocs de treball.

Des del Procés Constituent ens posem al costat de la Plataforma en Defensa de l’Ebre i del col·lectiu Cuenca Azul tot donant suport a les seves mobilitzacions i aquelles accions encaminades garantir la priorització dels interessos generals dels ciutadans de la Conca de l’Ebre, garantir la salut ambiental de la Conca de l’Ebre i evitar la mort del Delta.