Manifest per la convocatòria d'un Procés Constituent a Catalunya

- 46 Comments

Els sota-signants fem una crida a la ciutadania de Catalunya a adherir-se a aquest manifest que té per objectiu la convocatòria d’un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d’estat i de país és el que desitja.

Les mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social creixent i un ampli rebuig a les polítiques que pretenen resoldre la crisi premiant amb diners, reconeixement i privilegis els seus responsables directes i endeutant de per vida a la majoria de la població.

L’actual model econòmic, institucional i d’ordenament polític ha fracassat.

És urgent que creem entre totes un model polític i social nou i cal fer-ho sense repetir fórmules del passat, conscients que el procés no serà fàcil ni curt. Requerirà l'autoorganització i la mobilització social continuada. Només amb una ciutadania activa, participativa i al carrer serà possible garantir un procés de canvi social profund.

Per a aconseguir-ho, cal impulsar un procés de reflexió i confluència ampli, plural i participatiu capaç de reconèixer en la seva competència i diversitat els múltiples col·lectius que ja fa temps que treballen pel canvi democràtic i pacífic, i capaç de fer-los lloc en una plataforma unitària que cristal·litzi el malestar social creixent en una majoria política organitzada a favor d’un canvi de model.

Es tracta d’iniciar un procés des de baix, creant espais de trobada entre el màxim nombre de col·lectius i persones a barris i pobles, per tal de bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l'objectiu de defensar la convocatòria d’una Assemblea Constituent per definir quin nou model d'estat i d’ordenació sòcio-econòmica volem.

El nostre objectiu no és crear un nou partit polític. Cap de les dues persones que presentem aquest manifest no pensem concórrer a les eleccions, sinó que volem contribuir a impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.

Un projecte de canvi social i de ruptura amb l’actual ordre haurà de defensar un seguit de mesures bàsiques i d’urgència. Definir-les és una feina col·lectiva a realitzar per part de totes les organitzacions i persones que participin en aquest procés. Una primera llista provisional, orientativa i no exhaustiva de punts a considerar és la següent:

  1. Expropiació de la banca privada, defensa d’una banca pública i ètica, fre a l’especulació financera, fiscalitat justa, auditoria del deute i impagament del deute il.legítim.
  2. Salaris i pensions dignes, no als acomiadaments, reducció de la jornada laboral i repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic i de cura no-remunerat.
  3. Democràcia participativa, reforma electoral, control dels càrrecs electes, eliminació dels privilegis dels polítics i lluita decidida contra la corrupció.
  4. Habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva.
  5. No a les privatitzacions, reversió de totes les retallades i potenciació del sector públic sota control social.
  6. Dret al propi cos i no a la violència de gènere.
  7. Reconversió ecològica de l'economia, expropiació i socialització de les empreses energètiques i sobirania alimentaria.
  8. Drets de ciutadania per a tothom, no a la xenofòbia i derogació de la legislació d'estrangeria.
  9. Mitjans de comunicació públics sota control democràtic, programari i xarxa lliure i desmercantilització de la cultura.
  10. Solidaritat internacional, no a la guerra, i per una Catalunya sense exèrcit i fora de l'OTAN.

Ens trobem en una cruïlla històrica on és necessari fer un pas endavant i aplegar forces. Fem una crida a la ciutadania de Catalunya a signar aquest Manifest i a ajudar a construir entre totes i tots aquesta iniciativa de canvi a favor d’un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat.

Arcadi Oliveres i Teresa Forcades

10 d’abril 2013

Comentaris (46)

  • matias

    matias

    13 Octubre 2013 a les 17:07 |
    El manifest em recorda aquells manifestos de fa 35 anys a les assemblees de la universitat. Els temps han canviat, els problemes son greus. Hi ha molta gent tocada. Malgrat la ingenuïtat mantingueu les il.lsions i bona sort
  • BENJAMI

    BENJAMI

    13 Octubre 2013 a les 19:26 |
    estic d´acord amb el manifes,ancara se podria ampliar,educacio humanista i social
  • antonia gomez

    antonia gomez

    13 Octubre 2013 a les 21:13 |
    Estic totalment d'acord i magradaria poder ajudar a fer-lo posible
  • Antonio Yllanes Rueda

    Antonio Yllanes Rueda

    14 Octubre 2013 a les 12:31 |
    Claro como el agua.
    Un manifiesto para trasladar a todo el territorio.
    Saludos
  • Ferran

    Ferran

    14 Octubre 2013 a les 17:55 |
    Gràcies promotors !!!!
    Per fer aquest pas que fa temps veia necessari i que per fi tinc l’ impressió de que hi ha un col•lectiu públic en el que em poc identificar. Dit això, el primer que sem passa pel cap és : La seguretat jurídica , com es pretén garantir ? I si heu fet alguna valoració dels efectes negatius que tindria pel país de Catalunya no garantir la seguretat jurídica?
    Agrairé que em feu arribar el com podrem privatitzar respectant la seguretat jurídica.
    Gràcies promotors i col•laboradors per ajudar-nos a fer aquest pas de gegant .
    Ferran Blasi
  • Jordi Campabadal Ros

    Jordi Campabadal Ros

    16 Octubre 2013 a les 10:30 |
    Vaig estar a Montjuic. Si hi ha inscripcions voldria estar.hi.
    • Marta Oliver

      Marta Oliver

      29 Novembre 2013 a les 19:52 |
      En aquesta mateixa pàgina, al costat de la pestanya del manifest, n'hi ha una d'adhesions. Si encara no ho has fet pots inscriure't. Salut!
  • MIreia Fusté Font

    MIreia Fusté Font

    16 Octubre 2013 a les 13:23 |
    Necessito que m'ajudeu. Estic entusiasmada amb la vostra proposta però no aconsegueixo entendre per que la fonamenteu dins d'una república catalana. Si l'Arcadi diu que les fronteres son un invent i la Teresa diu que el procés és per a tots (independentistes o no)...no ho entenc. Tinc tres filles amb el cognom Jiménez i no vull que ningú les desgarri robantlis la seva (i també meva) identitat espanyola. És necessari canviar la economia i avançar cap al bé comú, però què tindrà que veure aquí la república catalana quan el procés ha de ser mundial. Si us plau, m'agradaria adherir-me però no puc fer-ho sense comprendre aquesta, al meu parer, incoherència. Moltes gracies.
    • Jesús Fonts

      Jesús Fonts

      17 Octubre 2013 a les 16:26 |
      Benvolguda Mireia, t'enganxo un fragment extret d'aquesta mateixa pàgina (apartat "reflexió i debat"):
      "Perquè molts dels canvis socials, democràtics i nacionals que avui es reclamen no es poden fer en el marc del règim constitucional espanyol actual. El problema, en realitat, no són un o dos articles constitucionals concrets. Es el règim constitucional, és a dir, el que s’ha fet de una Constitució que, malgrat seus límits, era una Constitució oberta però que s’ha anat tancant a través del seu desenvolupament i de la seva interpretació.
      Aquest règim és avui difícilment modificable. Entre d’altres raons, perquè la reforma constitucional depèn dels partits majoritaris que han provocat la situació actual. Aquest bloqueig és el que genera el clam, a Catalunya, d’un procés constituent que permeti la configuració, des de baix, d’una república catalana."
      I perquè catalana ? Tu creus que en una Espanya dominada pels 10 milions de vots fidels del PP és possible aquest canvi que volem? No sé si és possible a Catalunya però almenys crec que hi ha més gent sensibilitzada. I ara tenim una gran oportunitat de fer un país nou, intentem bastir-lo de la millor manera !
    • Jesús Fonts

      Jesús Fonts

      17 Octubre 2013 a les 16:30 |
      D'altra banda, ningú pot robar la identitat de ningú. És una cosa ben personal. Tinc un germà (molt amic de la Teresa Forcades, per cert) que fa 40 anys que viu al Japó i se sent tan català com sempre...
    • Xavi

      Xavi

      19 Octubre 2013 a les 15:23 |
      Mireia, al meu entendre les fronteres enteses com a murs que impedeixen el pas de les persones per la Terra són inadmissibles. Malgrat tot, crec que Catalunya ha d'esdevenir un estat independent, però no per això apartat i aïllat de la resta de països. Cada comunitat humana té una filosofia, una cultura, una història, maneres de fer diferents...I per això sí que crec que els humans ens hem d'organitzar (i estem organitzats) en comunitats, digues com vulguis, nacions, estats, autonomies...

      En el que crec principalment és en la llibertat per escollir. En una república catalana independent tothom seria benvingut, fos quina fos la seva llengüa, religió, cultura...Un govern format de veritat pel poble, sense elits econòmiques. Una comunitat independent dels poders tant d'Espanya com dels Estats Units, Alemanya o la Xina, però que donés la benvinguda a tots els que se senten espanyols, americans o xinesos.

      En resum, els humans ens hem agrupats sempre per comunitats i se seguirà fent sempre, però en unes comunitats MAI aillades, sempre pensant en l'ajut a altres comunitats, la solidaritat, l'internacionalisme...Solidaritat amb el poble andalúsi la resta de nacions d'Espanya, és clar, però sobre tot solidaritat amb el poble uigur, el colombià o el cambodjà, per dir-te exemples de territoris més pobres.

      Salut!
    • Toni Planas

      Toni Planas

      28 Octubre 2013 a les 23:13 |
      @Mireia Fusté - De fronteres sempre n'hi han hagut i sempre n'hi hauran. És impossible un món sense fronteres. Sempre hi hauran governs, perquè són necessaris, perquè algú ha de decidir si fem el corredor mediterrani, o fem una escola nova en un poble, o un hospital, etc. Algú ha de cobrar els impostos als ciutadans i a les empreses, per després saber administrar-los, perquè aquests impostos seran per pagar als mestres, als metges i infermeres, als bombers, etc. Hi ha gent que somia amb tocar la lluna, però s'ha de tocar de peus a terra. Aquest Procés Constituent s'ha constituït per gent del nostre País, Catalunya, i el que no es por pretendre es voler canviar el món des de el nostre petit país. Un dels punts del Manifest és aconseguir la independència de Catalunya, sempre que la majoria dels seus ciutadans ho vulguin, està clar. I si un dia Catalunya és independent, no has de patir per la teva nacionalitat espanyola, perquè ningú te la treurà. Seràs catalana i espanyola a la vegada. El que desitgem la gran majoria de catalans és que Catalunya sigui un nou estat dels Estats Units d'Europa. Altres punts del Manifest parlen de privatitzar la banca privada i les empreses energètiques. Això també es pot somiar en un món idealitzat, però a la vida real és impossible. La Generalitat de Catalunya no podria comprar aquestes empreses, perquè aquestes empreses mouen més diners que la Generalitat. El "Procés Constituent" no té futur. Sap greu que els catalans ens anem dividint, en comptes d'anar tots junts. Cada vegada hi ha més partits i organitzacions sobiranistes. Com organització plural i transversal ja tenim l'ANC, i com a partit polític amb el mateix ideari està la CUP, que ja fa anys que treballa pel territori.
    • Teresa

      Teresa

      30 Octubre 2013 a les 20:15 |
      Mireia, és català qui viu i treballa a Catalunya, i ningú no s'ha de sentir "esguerrat" per una separació política i econòmica, que ens interessa a "tots" els que aquí vivim,
      si volem viure dignament.
      Jo em dic Pardo i Ayuso, i soc conscient de les meves arrels andaluses i castellanes que respecto i estimo.
      El que m'esguerra l'ànima, és aquesta política capitalista, fascista i anticatalanista, que ens estàn impossant desde el gobern espanyol i que s'ha instalat també en molts dels nostres polítics.
      I no et preocupis pels nostres germans espanyols, que
      si volen canviar les coses ens seguiràn els passos.
      Per cert, hi ha un moviment de Juventuts socialistes que
      volen exigir una reforma íntegra de la Constitució, que
      sigui votada per tothom i que respecti la diversitat de
      sentiments de llengues i cultures. O sigui una república
      federal. Pot ser aixó t'interessa més?
      Cordialment.
    • juan pachon

      juan pachon

      01 Novembre 2013 a les 12:02 |
      Hola Mireia. Voy a intentar responderte siempre según mi opinión que no tiene que ser la de otros miembros del PROCES CONSTITUENT, porque este es un movimiento heterogéneo y creo que esto es una virtud y no un defecto. Como verás yo también tengo apellidos españoles, concretamente Sevillanos. Nací allí y de allí es toda mi familia. Aunque aquí consigamos hacer una república catalana esto no va a hacer que yo deje de ser Andaluz y que deje mi idiosincrasia andaluza en un rincón. Yo estoy orgulloso de mi tierra de origen pero también estoy muy a gusto con la tierra donde vivo. Yo creo que el PROCES CONSTITUENT intenta hacer una República Catalana del pueblo que pueda hermanarse posteriormente con otras Repúblicas de otros pueblos de España. No estoy hablando de hacer un estado federal tal como nos lo intentan pintar desde el PSOE sino, primero hacer un estado propio pero del pueblo y para el pueblo y después que esto haga cundir el ejemplo en los otros pueblos de España para que consigamos que las personas de abajo tengamos el control en las políticas que nos rigen.

      saludos
    • Susana

      Susana

      05 Novembre 2013 a les 19:03 |
      Volia respondre la Mireia Fusté, però el botó no m'ha funcionat...Tal com jo ho veig, i espero que et serveixi, ara mateix el que tenim a l'abast, i no serà pas fàcil, és iniciar el procés en que creiem a Catalunya. Si tot va bé ja s'extendrà arreu. Jo crec que la identitat és una característica teva, que ningú te pot treure: el que tu et sents i amb que t'identifiques és del ordre dels pensaments i les emocions, que són pròpies de cada ésser humà i només ell les pot modificar (per molt que altres vulguin obligar-lo o convèncer-lo). Entenc que en aquest procés que s'inicia a Catalunya convergeixen els desitjos de canvi de model econòmico-polític, que poden donar-se a qualsevol lloc del planeta, amb la necessitat dels que, vivint en aquest lloc concret - Catalunya- volem poder viure i expressar la nostra identitat catalana i poder evolucionar lliurement des de ella sense perjudici d'altres (o per sentir-te català deixes de ser del planeta Terra?). Aquest procés s'ha de manifestar i es manifesta respectuós amb com i què se senti cadascú, però només pot començar a caminar des d'un lloc i un temps concrets: Catalunya principis del segle XXI. On arribarà el temps ho dirà...
  • Teresa

    Teresa

    17 Octubre 2013 a les 23:10 |
    Tinc exactament el mateix problema que la Mireia Fusté.
    A mi també m'agradaria adherir-me però tampoc puc fer-ho sense comprendre aquesta, també al meu parer, incoherència. Ens ho explicaríeu?
  • Federico

    Federico

    18 Octubre 2013 a les 13:47 |
    Bona iniciativa.
    pero Insuficient.
    República Catalana? Papers per a tothom?
    La disbauxa d'aquest món i la vilesa i l'egoïsme de la majoria de la gent us faran baixar els peus a terra. (Si reeixissiu, que ho dubto.)

    Tot i no compartir algunes coses del vostre manifest, sou un bri d'esperança enmig de les tenebres.
    Comparteixo el neguit de la MIreia Fusté i Font.
    • Albert

      Albert

      25 Novembre 2013 a les 11:10 |
      Jo ho encaro des de un altre punt de vista.
      La voluntat és més d'aconseguir una força que pugui ser escoltada. La voluntat d'engegar una nova manera d'entendre el món des d'un àmbit relativament petit com pot ser aquesta iniciativa, és difícil gairabé impossible que sigui escoltada a nivell mundial, és complicat que ens escoltin a nivell europeu, podem tenir certa ressonància a Espanya i podem ser una voluntat decisiva a Catalunya.
      Per tant la voluntat no es dividir persones ni posar fronteres. La voluntat és dividir els governs i els polítics que ens governen, per aquest motiu, com més petit sigui el país més fàcil serà trencar amb les cadenes d'aquesta manera de governar el món.
      Mira't-ho així, com més petits siguin ells més força tindrem nosaltres.
      Catalunya no és el final de res, però pot ser el inici de tot.
  • lluisa rocher gonzalez

    lluisa rocher gonzalez

    20 Octubre 2013 a les 18:39 |
    Estic d'acord amb el comentari de la Mireia Fusté Font. Encara no veig clar que l'únic camí sigui cap a la independència. En la primera llista dels 10 punts no hi és.
    Us pregunto: Hi ha algun contacte amb persones de Sant Boi de LLobregat?
  • David Martínez Farràs

    David Martínez Farràs

    20 Octubre 2013 a les 19:57 |
    Les virtuds de la revolució francesa podrien prendre forma coherent si s'apliques cadascuna a l'esfera corresponent i amb una estructura ternaria.
    La igualtat en l'esfera juridica com a pilar central, la llibertat en l'esfera espiritual o del pensament, i la fraternitat en l'esfera econòmica.

    Fins ara s'ha aplicat la llibertat en l'esfera econòmica com a pilar central, la desigualtat en l'esfera jurídica, i la confrontació entre les diferents religions, pobles i maneres de pensar.
  • toni

    toni

    21 Octubre 2013 a les 21:00 |
    No es cap incoherència, darrerament els Catalans porten demostrant una capacitat de movilització i unes ganes per canviar la societat que lamentablement no ha assolit el mateix nivell a Espanya. Com a pobles germans em de lluitar junts però crec que no hauriem de fer com altres països que volen impossar la seva veritat...cadascú a de fer el seu camí. A més a més no hem d'oblidar que el dret d'autodeterminació sempre ha estat un tema trascendent en la societat catalana i qualsevol organitazció que respecti les llibertats hauria de contemplar-lo (això no vol dir que es posicioni amb la indepèndencia). No et preocupis, jo també tinc cognoms castellans.. el cognom més comú a catalunya crec que es García així que no ens sentirem aïllats (i la llengua materna més parlada el castellà) i recorda que en realitat sempre han sigut "les Espanyes" (portugal inclòs) i això sempre seguirà igual encara que canviem d'estat administrativament així que crec que et pots adherir sense problemes. salutacions!
  • Amparo

    Amparo

    22 Octubre 2013 a les 08:02 |
    Estic d´acord amb Mireia, jo visc a la comunitat Valenciana i també tinc dret a la revuloció.
  • Lorda

    Lorda

    22 Octubre 2013 a les 14:51 |
    "Per que cal plantejar un procés constituent a Catalunya?
    Perquè molts dels canvis socials, democràtics i nacionals que avui es reclamen no es poden fer en el marc del règim constitucional espanyol actual. El problema, en realitat, no són un o dos articles constitucionals concrets. Es el règim constitucional, és a dir, el que s’ha fet de una Constitució que, malgrat seus límits, era una Constitució oberta però que s’ha anat tancant a través del seu desenvolupament i de la seva interpretació.
    Aquest règim és avui difícilment modificable. Entre d’altres raons, perquè la reforma constitucional depèn dels partits majoritaris que han provocat la situació actual. Aquest bloqueig és el que genera el clam, a Catalunya, d’un procés constituent que permeti la configuració, des de baix, d’una república catalana."
  • maria

    maria

    22 Octubre 2013 a les 18:53 |
    Estic completament d'acord amb el que diu la Mireia. Ara no mes cal anar en contra dels politics.... els de Catalunya y els de la resta del país...
  • AIna

    AIna

    25 Octubre 2013 a les 12:14 |
    Penso el mateix que la Mireia Fusté Font, a mi també m'agradaria que responguessiu a aquesta incoherència. També vull comentar que perquè no sumar esforços amb el col·lectiu Frente Cívico Somos Mayoría, per exemple, que defensen i lliuren exactament pel mateix canvi social que vosaltres, pero a nivell de tot l'Estat Espanyol, inclosa Catalunya. No veig raons per posar més fronteres ni crear possibles divisions entre la classe treballadora. Tots units tenim més força.
    • Jordi Bancells

      Jordi Bancells

      06 Desembre 2013 a les 19:11 |
      A les -majoritàriament- dubitatives respecte el fet de constituir una república catalana:

      Primer de tot cal restar oberts a altres paradigmes; si, com si tinguéssim la síndrome d'Estocolm, continuem creient-nos la nacionalitat que els espanyols volen que tinguem, deixem-ho córrer. Tal com diu en Toni Albà, som catalans, però estem espanyols (i a Perpinyà estan francesos) -i jo hi afegeixo: per força, perquè per la violència van aconseguir-ho, tant al Principat com al País Valencià (Amparo, podem fer el camí junts, per anar en un futur desitjo que proper a la confederació.). Mantenir aquests estatus temporals d'espanyols i francesos només depèn de la voluntat dels catalans, es diguin com es diguin i hagin vingut d'on hagin vingut. Per a mi és català qui vol ser-ne, i res més.

      Quant a les fronteres, si s'està d'acord amb els Acords de Schengen continuarien no havent-n'hi -teòricament com ara-, sinó regions administrades només per Catalunya, lluny de les perjudicials per a nosaltres decisions de l'administració espanyola, centralista, sigui manada pel PP o pel PSOE.

      Sovint els grillons que ens han col·locat no tan sols ens impedeixen fugir dels nostres carcellers, sinó que esdevenen excuses per a no fer-ho. Fora grillons!
  • Assamblea Igualada-Anoia

    Assamblea Igualada-Anoia

    27 Octubre 2013 a les 21:04 |
    Ahir vaig assistir a les Jornades de Formació i va ser molt enriquidor tot plegat. La conferència d'en Pissarello em va aclarir molts dubtes, però me'n va venir un altre:
    si el Procés Constituent passa per una fase prèvia de procés "destituent" i hem de desplaçar als polítics que hi ha ara, quin és el moment de fer la "consulta per a la independència" i qui l'ha de fer, si els politics que hi ha ara els volem destituir perquè no els considerem vàlids?

    Mercè Cartañà
  • Tessi

    Tessi

    03 Novembre 2013 a les 13:49 |
    Fantàstic, entussiasta i adherida!
    Deixeu que ens diguin utòpics (com els que ho vam ser el Maig 68 a Fça,). Sense utopies no s'arriva enlloc. Tot és utòpic fins que, alguna vegada, s'aconssegueix,...o no era utòpic la setmana de 40 hores i les vacances pagades, per exemlpe, al principi de la industrilització ?. I quantes victimes i quanta sang no va costar?. Ara tenim mitjans per fer aquesta revolució,aquest canvi, sense violències i sense sang. No diré sense víctimes perquè de víctimes ja prou que n'hi ha, i en som moltíssimes en més o menys grau.
    Encara una petita reflexió: penso que caldria fer un treball també de formació elemental però acurada de com funcionen les nostres societats i l'economia mundial. Penso que fa falta per compendre millor el que està passant i perquè la gent se senti individualment part activa i responsable en el conjunt social mundial.
    Una de les estratègies de millor èxit dels poderosos per tenir la població calmada,és la desinformació i la ignnorància en que ens mantenen tant com poden. I totes dues coses fa moltíssims anys que dura. S'ha de interrompre aquest cercle viciós si volem actius convençuts i responssables. Si no, els resultats poden ser dubtosos o inclús massa efímers.
    GRÀCIES A TOTS , als ja adherits i responsables i als que ho seràn ben aviat!
  • Birgit Bofarull Halm

    Birgit Bofarull Halm

    05 Novembre 2013 a les 09:01 |
    "Get alive with the dreamer's dream. Help me yeah!"
    Peter Gabriel
    Som-hi!
    "I have a dream:" MLKing
  • rosa

    rosa

    10 Novembre 2013 a les 11:17 |
    Per les persones que comenten el perquè de demanar independència, crec que és obvi que cal assolir una soberania pròpia per poder organitzar-se d'altres maneres i ja està, això no implica negar cap identitat cultural o emocional.
    En el manifest trobo a faltar alguna declaració més concreta sobre la relació amb el mon que ens envolta i els altres essers vivents que la "reconversió ecològica de l'economia". També em sembla que un manifest com aquest implica (per a poder-lo posar en pràctica) una maduresa personal i emocional que no veig en el dia a dia; en qualsevol feina les persones competeixen entre elles arribant al mobbing i no precisament en feines molt ben pagades. Com lligaria el comportament que tenim les persones amb la pràctica d'aquest manifest si ja des de sota ens comportem igual que els banquers (que són persones igual) o que els polítics (idem de idem)? Disculpeu el meu pesimisme.
  • Emilio Sánchez Cárcel

    Emilio Sánchez Cárcel

    10 Novembre 2013 a les 13:21 |
    Me acabo de adherir. Tengo 52 años y me gusta pensar que soy anticapitalista, aunque habiendo nacido y vivido en Barcelona, y teniendo una vida 'normal', es decir, familia, amigos, trabajo, consumo, hipoteca, etc.. es difícil no sentirse bipolar. Me gustaría que las cosas fuesen de otra manera (una confederación de pueblos, coordinados a nivel mundial, con agrupaciones regionales, etc..). Las utopías de hace más de 200 años han creado genios y monstruos impensables. No sé que ocurrirá, pero este camino no empieza ahora. Tengo críticas y reservas, como todo el mundo. Pero cuando se abre una vía de participación clara, honesta y coherente hay que apoyarla. Menos miedo y más acción.
  • santy sempere

    santy sempere

    15 Novembre 2013 a les 17:42 |
    sorprén que no hi hagi cap menció a la cultura o a les diverses culturesi arts en el manifest; per el demés es clar que no s'ha de perdre aqueste ocasió d'un nou esta amb bases reals i representatives de la nostra societat , fora de la dicotomía dretes esquerres que cad dia s'assemblen mérs. santy
  • oriol s r

    oriol s r

    16 Novembre 2013 a les 09:33 |
    si volem costruïr un país millor , s'ha de basar en tots els drets humans ( inclòs el d'autodetreminació dels pobles ).
    per tant , si el procés constituent no defensa la independència d catalunya , no serà COHERENT .
    espero aclarir a la Mireia i companyia .
  • Guillem

    Guillem

    18 Novembre 2013 a les 14:54 |
    Tot just avui he sabut d'aquest moviment i només llegir-ne el manifest estic satisfet de que existeixi. Sincerament crec que aquest procés és vital per a la societat catalana que en poc temps tindrà un estat propi, i m'agradaria contribuir-hi.
  • frank pulido

    frank pulido

    18 Novembre 2013 a les 19:37 |
    Me he adherido con reservas, igual que Mireia que tantos comentarios ha provocado... en esta web y en toda la comunicación de esta organización se echa de menos una versión en castellano... lo mismo que en la web de CiU que dice representarnos a todos, "de donde sea que procedamos y hablemos la lengua que hablemos"... una de las 10 máximas de la organización es luchar contra la xenofobia y en mi experiencia, la Administración catalana actual lo es en demasía... creo que la función de un Estado es representar de la mejor manera posible la realidad cultural de la nación, no intentar diseñar e imponer la cultura por él preferida. Me gustaría poder reunirme con el Comité que lleva este tema y presentar casos concretos de actuaciones de la Administración actual... Cada vez que he interpuesto algún recurso-reclamación-etc ante la Administración me ha contestado con una basura de traducción de Google Translate que no tiene el menor sentido, y esto en segunda instancia después de haberla reclamado... el ciudadano tiene el derecho de escoger en que lengua oficial desea expresarse, la Administración tiene la obligación de respetar su elección... al menos eso es lo que dicen las propias leyes promulgadas por el Govern, pero que ni siquiera GenCAT respeta...
    Tengo tanta ilusión como desconfianza... Ojalá podamos superar esto y construir el Estado al que todos aspiramos... Si hablo diferente es porque mi familia no se hincó ante el franquismo y después de unos pocos fusilamientos tuvo que huir, a diferencia de las familias de muchos quienes hoy van por ahí envueltos en la bandera estelada y que desprecian a los que hablamos diferente.
    La "memoria histórica" como argumento secesionista es irrelevante, lo único que importa es nuestra voluntad HOY.
  • david

    david

    22 Novembre 2013 a les 02:18 |
    Escucharon algunos hablar de la lucha de clases, de verdad creen que la clase rica que tiene el poder va a permitir que se cambie la sociedad? Creen que los aparatos de gobierno, control y represión del estado no cumplen la función de mantener este orden? No se dan cuenta que esto son cortinas de humo para mantener la ilusión de que el capitalismo se puede mejorar?
  • Joaquim Padró

    Joaquim Padró

    24 Novembre 2013 a les 12:34 |
    Aquest moviment és una molt bona continuació dels 15Ms. Però com els 15Ms no toca el problema de fons. Totes les propostes es dirigeixen a problemes provocats per una única situació: EL SISTEMA ECONÒMIC.
    Marx, veient els problemes provocats pel capitalisme, va NEGAR el DRET a la PROPIETAT PRIVADA. La revolució d'octubre va pretendre aplicar aital principi. El capitalisme va haver de reaccionar, i amb la col·laboració de les esglèsies, no pas només la Catòlica, es va produir tot un corpus filosòfic per defensar el dret a la propietat privada fins el punt que actualment és teoricament possible que una sola persona esdevingui propietària de tot el món.
    PROPOSTA:
    HEM d'ACCEPTAR el dret a la propietat privada.
    Hem de NEGAR que aquest dret sigui INFINIT.
    Això equival a: Cal POSAR LÍMITS a aquest dret.
    Pregunta: I... qui penjarà el cascavell al gat ?
  • Pere

    Pere

    28 Novembre 2013 a les 10:47 |
    L'economia ha de ser equilibri entre el món privat i públic, Alemanya té creixement per l'alt product afegit de les seves tecnologies i venen a tot el món. Catalunya lliure, d'acord però ha de fer números també, no em quadren les propostes. A la llista hi ha molts que ténen 4 ó 5 cases, perquè no proposen repartir-les també.
  • Ana Maria Ciercoles Latorre

    Ana Maria Ciercoles Latorre

    01 Desembre 2013 a les 02:01 |
    entussiasta i adherida!
  • Julián

    Julián

    06 Desembre 2013 a les 19:33 |
    No esteu junts?
    Octavilla del punto 1
    Octavilla del punto 4
    Octavilla del punto 8
    Octavilla del punto 10
    http://www.frontcivic.cat/es/documentos/textos-oficiales/95-comision-de-programa-y-formacion-del-front-civic-de-catalunya
  • Joaquim

    Joaquim

    18 Desembre 2013 a les 02:30 |
    Entenc que la gent que té arrels i família a alguna regió d'Espanya, se senti d'allà i d'aquí i que no vulgui perdre les seves arrels.
    El fet de tenir un Estat propi, no ha d'implicar trencar amb ningú, ni amb Espanya, ni amb Europa. ans al contrari, formant-ne part de la Unió Europea, seríem pobles germans, amb Espanya i la resta d'Europa.
    Però d'igual a igual.
    A mi em sembla veure cada dia prou exemples i prou clars. de manca de tolerància, i de voluntat d'entendre un punt de vista que no sigui el propi, i concretament la visió d'Espanya, com a Castella i la perifèria al seu servei.
    Llegiu aquesta cita d'Antonio Machado:
    "Castilla miserable, ayer dominadora,/ envuelta en sus andrajos desprecia cuanto ignora."
    Segueix sent de rabiosa actualitat, per desgracia!

    No es tracta de posar més fronteres. Amb un Estat català, tindríem una administració més propera, i fàcil de demanar-li explicacions, sense l'espoli (mal anomenat solidaritat), al que ens sotmeten cada any, i ja en fan uns quants, i està portant les mancances a Catalunya! (hi han altres motius, com la corrupció, les comissions que estan a l'ordre del dia, etc).
    El fet de tenir un Estat propi, no vol dir crear frontera/barrera amb Espanya. No vol dir separar i distanciar. La relació amb Espanya, seguiria existint d'igual manera que ara, però seria millor perquè ens hi podríem tracta d'igual a igual, i no sotmesos com ara, i que cada cop que volem demanar alguna cosa a Europa, hàgim de demanar permís a Espanya, i que ells decideixin si els catalans tenim dret o no de portar una petició a les institucions europees.
    Igualment amb Europa: com a estat hi podríem anar com a membres de ple dret, i hi tindrem espero, veu i vot.
    Sense estat, res de tot això serà possible. només continuar amb la situació de submissió actual.
    Es parla de federalisme. Jo de moment, de federalistes a la Meseta, no m'ha semblat veure'n-hi cap!
    Per a formar una confederació, s'han d'ajuntar voluntàriament, dues entitats que tenen el mateix rang. Si no tenim estat propi, no es podem confederar amb ningú. Només podem esperar continuar com fins ara: acceptant el que a Madrid decideixin que és bo per a nosaltres.
    A mi Madrid,francament, em sembla mooooolt lluny. Massa lluny.
  • Joaquim

    Joaquim

    18 Desembre 2013 a les 02:42 |
    Canviar el món és molt ambiciós! Però prou feina tenim ja, ara per ara, en canviar Catalunya.
    A España no hi ha qui la canviï. Crec a aquestes alçades de la pel·lícula, no se tant càndid i innocent, com per esperar, que la mentalitat tant tancada i intolerant, de dominació cap a nosaltres, que tenen, canviarà en un futur prou proper com per a que jo ho arribi a veure, els propers 40 anys.
    En un món globalitzat i amb el nivell de competència que s'està creant, amb països/continent monstruosos com la Xina, l'Índia, el Brasil, etc, si alguna cosa hauríem d'aconseguir és que Europa funcionés bé, per a poder-hi competir d'igual a igual.
    I francament, dins d'Europa, prefereixo ser-hi com Catalunya, que no pas, com una part petita d'un país problemàtic i amb mala imatge, i amb una qualitat democràtica cada cop més baixa i precària, com Espanya.
    Cada cop hi han més veus, a Europa, que se n'estan adonant, de la manca de mecanismes democràtics que imperen a Espanya!
    I un d'aquests, és permetre que un poble com el català, pugui fer una votació, per a decidir què volem com a societat! Què hi ha de més democràtic?
  • Joaquim

    Joaquim

    18 Desembre 2013 a les 02:47 |
    Vull ser català a dins d'Europa, i podré circular per Europa i per Espanya, igual que ara, i fer els mateixos tractes econòmics, els mateixos intercanvis culturals, i els mateixos viatges de visita o de turisme, sense fronteres que impedeixin el pas a ningú, però com a català.
    Sense barreres, ni discriminacions, ni divisions de cap mena.
    I amb el català, el castellà i l'anglès, com a llengües pròpies, però com a català.
  • Joaquim

    Joaquim

    20 Desembre 2013 a les 02:15 |
  • Josep Ma Poveda

    Josep Ma Poveda

    22 Desembre 2013 a les 22:31 |
    Tot sistema capitalista necessita consumidors per evolucionar. Potser podríem començar per aquest punt. Si fóssim molts el que controlessim els guanys de les grans empreses i dels propis especuladors mitjançant la selecció de productes / productors , bancs i empreses en funció dels seus "valors" (ecològics i ètics bàsicament) les estructures començarien a trontollar. Després seria més fàcil "negociar" principis polítics, oi? Recordeu però, que molts pocs voldràn renunciar al seu "benestar" en sentit tradicional del terme, cal ensenyar i convencre a modificar hàbits de consum sense renunciar a aquest concepte. "La revolució amb supositori" ja, ja
  • arnald

    arnald

    23 Desembre 2013 a les 10:31 |
    Primer de tot, l'enhorabona per aquest gran projecte que presenteu i defenseu, després de voltar i llegir tota la informació he de reconèixer que m'hi adhereixo al 100% i que la gran acceptació del moviment em copsa d'alegria. D'altra banda, i com a suggerència, penso que de cara a sumar i a integrar tota la societat catalana, hauriem de fer possible que tots els continguts o, per començar, els més importants, estiguessin disponibles també en castellà. A més d'integrar la pluralitat lingüística catalana, també seria de molta utilitat per fer arribar el moviment a la resta d'Espanya, no per ampliar l'àmbit d'actuació concret, sinó més aviat per fer-los partícips i simpatitzants del que es vol fer i demanda una part cada cop més gran de la societat civil catalana.

Deixa un comentari

Estàs comentant com a convidat.

Visit bigtheme.net/wordpress for wordpress templates

Copyleft 2013 de Procés Constituent
Desenvolupat per l'Equip Web