Articles a la Categoria: Sectorials

Pla Hidrològic de l'Ebre

Posicionament del Procés Constituent respecte l’aprovació del Pla Hidrològic de l'Ebre

Des del Procés Constituent ens oposem totalment al nou Pla de Conca de l'Ebre, ja que respon a una política iniciada al règim franquista d’increment de les reserves d’aigua i de les superfícies de conreus de regadiu que no afronta altres necessitats bàsiques de la política hidrològica com són la millora i manteniment de la xarxa existent, per evitar pèrdues, i la incentivació de tècniques més escaients, al temps que menysté les necessitats reals de la gent de les Terres de l’Ebre representades per les entitats que formen la “Cuenca Azul”, entre elles la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

L’incompliment de les normatives i recomanacions europees en matèria d’aigua – Informe sobre l’aplicació dels Plans Hidrològics de la Conca de la Directiva Marco del Agua (DMA) – de forma persistent (amb més de 4.500 al·legacions individuals en contra i més de 5 anys de litigis en el marc europeu) per part de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE):

  • menysté les necessitats i reclamacions de la ciutadania
  • incompleix amb les seves tasques de control de l’ús de l’aigua
  • mostra l’incompliment de l’obligació de prevenció i previsió dels estaments públics en no vetllar pel manteniment dels recursos naturals en qualitat i quantitat òptima
  • i posa en perill la recepció de fons europeus en matèria d’aigua (FEDER, Fondo de Cohesión y FEADER)

El Pla de Conca de l’Ebre és així un frau ambiental que incompleix legislació i compromisos del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente de España, i demostra la seva incompetència o, pitjor encara, la seva submissió a d’altres interessos politico-econòmics que tenen com a darrer objectiu especular amb un recurs públic i amb els diners de tots.

Aquest Pla, és també un frau al sector agrari al qual se li donen falses expectatives d’extensió del regadiu a noves regions. Extensió de regadius que no compten amb les infraestructures necessàries i que, en molts casos, mai es materialitzaran perquè no compten ni tan sols amb l’aval tècnic per la seva realització (per exemple el recrecimiento de Yesa), la seva viabilitat ha estat qüestionada a nivell europeu (per exemple a Biscarrues) i fins i tot compten amb sentències en contra (per exemple a l'Embassament de Mularroya). Simplement és un frau que pretén l’increment de reserves hidràuliques de la Conca de l’Ebre, la manca d’ús de les quals justifiquin la possibilitat de fer transvasaments cap a d’altres regions amb finalitats d’ús molt diferents de les del sector agrari.

El frau s’estén en altres aspectes d’interès públic com són: l’avaluació ambiental de la Conca, la defensa de zones protegides, el compromís de garantir el cabal mínim dels rius de la Conca, el compliment amb els compromisos de concertació dels cabals ecològics, la recuperació de les inversions públiques, el treball pel bé comú, la modernització de les tècniques de regadiu, l’assegurament de la qualitat en el subministrament d’aigua, la reducció del consum d’aigua, la reconversió dels conreus pròpiament centreeuropeus -d'altes necessitats hídriques, malbaratadors d'aigua, intensius..- vers cultius eminentment mediterranis més integrats i racionals.

En contraposició a aquest Pla Hidrològic, cal apostar per una Nova Cultura de l'Aigua, com ho fan diferents associacions ciutadanes (Plataforma en Defensa de l'Ebre, Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua,...) que plantegen l'aturada immediata de les polítiques especulatives basades en grans infraestructures (grans embassaments i transvasaments entre conques) i un canvi cultural real, que implica forçar noves experiències i aprenentatges en la gestió de la demanda de l'aigua per tal de millorar l'eficiència, l'aprofitament i la qualitat d'aquest preuat recurs. Cal donar impuls a iniciatives més sostenibles i que diversifiquen l'economia del país al mateix tems que creen llocs de treball.

Des del Procés Constituent ens posem al costat de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i del col·lectiu Cuenca Azul tot donant suport a les seves mobilitzacions i aquelles accions encaminades garantir la priorització dels interessos generals dels ciutadans de la Conca de l’Ebre, garantir la salut ambiental de la Conca de l’Ebre i evitar la mort del Delta.

Sectorial d’Ecologisme de Procés Constituent

95.000 signatures de la ILP d'Educació al Parlament

Avui hem celebrat l'Acte d'entrega de 95.000 signatures recollides per a presentar la ILP d'Educació al Parlament, eren necessàries 50.000.

UN GRAN REPTE ACONSEGUIT: EL CONSENS SOCIAL!!

Ara comença el periode de DEBAT POLÍTIC d'un nou enfocament del Sistema Educatiu a Catalunya,PERQUÊ NI LA LEC NI LA LOMCE GARANTEIXEN LA EDUCACIÖ EQUITATIVA I DE QUALITAT.

A l'acte hem assistit representants de Procés Constituent,CUP,Comissió groga,sindicats,..donant suport a la Comissió Promotora.

Han vingut a cobrir l'acte i la roda de premsa T.V1 i T.V3, sorpresa agradable, ja què no havien acudit a anteriors convocatòries.

Fòrum d'alternatives a l'atur + pobresa + desigualtat

Perquè volem recuperar la sobirania del poble, perquè no permetrem que el destí ens vingui marcat per polítiques que no defensen els nostres interessos, els objectius del Fòrum estan encaminats a donar visibilitat a la situació de pobresa, d’atur i de desigualtats en què ens trobem avui en dia i des de diferents visions per tal de debatre'n les línies que ens poden portar a aconseguir una nova realitat.

El "com", es vol que sigui molt plural i obert a totes les entitats, associacions i col·lectius que hi aportaran la seva visió i propostes mitjançant tallers-debat oberts a la participació de tot el públic.

Les conclusions i estratègies d’acció social a les que s’arribi durant el segon dia del Fòrum es recolliran en el Manifest del Fòrum i se’n farà posterior difusió.

La trobada de diverses realitats, sensibilitats i situacions de dificultat en un mateix espai durant 3 dies ens permetrà agrupar forces i sinèrgies per prendre encara més consciència de cohesió i revolució social global

Ponències del V Congrés Internacional de Poder Constituent

Ponències & Projeccions bilingües

Funcionalitats diverses

Funcionalitats diverses del Procés Constituent

Vaig conèixer l’Isma ara fa uns mesos a una jornada del Procés Constituent sobre la Unió Europea a Hospitalet. S’havia organitzat per dinar una paellada a un parc del costat de la Farga i el Jordi i jo estàvem fent cua per recollir el menjar. La gent seia amb els seus plats de paper i coberts de plàstic a la gespa a l’ombra dels arbres, als pocs bancs que hi havia o directament al terra. L’Isma ens va preguntar si el podríem ajudar a agafar els plats. Vam començar, no sense dificultat, a parlar de coses vàries, i quan ens estava arribant el torn va dir quelcom que en aquell moment em va semblar una obvietat: “no hi ha taules per seure-hi a menjar”. Mentre intentava esbrinar la transcendència de tal afirmació vaig adonar-me que un exercici aparentment tan senzill com sostenir un plat amb una mà i utilitzar l’altra mà per sostenir un cobert i dirigir-lo al plat per collir el seu contingut i introduir-lo a la boca per mastegar i digerir no era viable per a l’Isma. El Jordi i jo vam proposar anar a l’interior de la Farga per seure-hi i dinar els tres plegats. Renunciàvem a menjar, descansar i conversar sota el sol d’una primavera naixent d’inicis de mes d’Abril. Per a nosaltres dos era una renúncia d’un dia. Per a l’Isma només una renúncia més.

El trajecte de menys de cinc minuts fins la Farga va ser un macro-aprenentatge concentrat en el temps. Quan el Jordi i jo anàvem a utilitzar decidits les escales per sortir del parc, l’Isma ens va conduir per la rampa; quan nosaltres avançàvem de manera ràpida amb les mans plenes de plats, gots i fruita, ens va fer reduir el pas. Ho va fer en silenci natural, amb discreció generosa. No vaig estar segura si era conscient d’estar fent-ho, però per a nosaltres fou una lliçó com poques. A l’arribar a una taula dins la nau, l’Isma em va demanar que li tallés la carn de la paella. Quan vam començar a menjar em vaig adonar que els espasmes inevitables del seu cos dificultaven enormement la tasca de posar el menjar a la boca. Alhora partien les pues del ganivet de plàstic i les llençaven al plat barrejant-les amb els grans d’arròs i els trossos de pollastre. Mentre pensava que no era descartable que l’Isma ingerís fragments de plàstic vaig adonar-me que les dificultats per beure de l’ampolla d’aigua no eren menors. Em vaig dirigir a la barra per demanar si tenien coberts metàl·lics i canyetes per beure i em van dir que no. Vam haver de sortir de la Farga i demanar en un bar ambdues coses. Quan algú es va acostar per dir-nos que a dins la Farga no es podia menjar vaig respondre amb una mirada silenciosament assassina.

Estic segura que va haver molts altres obstacles que van barrar el pas a l’Isma aquell dia. Per a mi eren invisibles. Per a ell no.

Al cap de poc temps l’Isma va llançar la proposta de crear dins el Procés Constituent una Assemblea Sectorial de Diversitat Funcional. L’objectiu era doble. D’una banda, ubicar al centre del debat sobre la construcció d’una República Catalana del i per al 99% la situació i els drets de les persones amb diversitat funcional llunyana a l’estàndard i, de l’altra, visibilitzar les dificultats amb les que es troben de manera quotidiana per moure’s, participar, tenir veu i ser escoltades en el seus entorns més quotidians, incloent el Procés Constituent.

En poques setmanes la sectorial començarà a fer camí celebrant la seva primera trobada. Em sembla una notícia meravellosa que, gràcies a la feina de l’Isma i d’altres companyes, el Procés Constituent vegi néixer en el seu si un espai que treballi per a la inclusió de totes i tots tant en les propostes que fem de transformació política i social del nostre país com en els mateixos espais sociopolítics on participem en el nostre dia a dia. Si volem construir un altre món i una altra forma de fer política no ens podem permetre el luxe, com malauradament portem tota la vida fent, de generar esferes de participació que no estiguin realment obertes a tothom i on tots i totes no puguem ser-hi en igualtat de condicions. Cal que totes i tots puguem triar si volem dinar al sol o a l’ombra; on totes i tots ens puguem moure amb facilitat; on totes i tots puguem intervenir i ser escoltats; on totes i tots gaudim del luxe de l’autonomia digna perquè el nostre entorn està pensat i dissenyat per garantir-nos-la.

La presència de l’Isma i de tants altres companys i companyes, així com de l’Assemblea Sectorial de Diversitat Funcional del Procés Constituent, conformen un pas excel·lent vers la creació d’un moviment més inclusiu i emancipador del que ho ha estat sense ella. També vers la possibilitat que totes aquelles persones amb una diversitat funcional més propera a l’estàndard que hi formem part encetem un aprenentatge sobre les barreres físiques, simbòliques i de molts altres tipus que a nosaltres ens resulten invisibles, així com sobre les que nosaltres mateixes produïm i reproduïm des de la nostra ignorància. Voler aprendre aquesta lliçó sense por a equivocar-nos o a posar en evidència les nostres mancances no només serà un gran exercici d’intel·ligència i coratge col·lectius sinó sobretot, parafrasejant la companya Teresa, de voler fer la revolució per seguir-la fent. Cada dia. En cada espai. Fins i tot en aquells que ens obliguen a mirar-nos al mirall.

La dona i la llei de l'avortament

Les Assemblees del Procés de Poble Sec i Sants-Les Corts debaten amb Sandra Esquerra.

El 8 de març al matí les Assemblees del Procés de Poble Sec i Sants-Les Corts, juntament amb l’Assemblea del 15M de La Marina, hem organitzat una xerrada amb la Sandra Ezquerra per parlar de la situació de les dones i la nova llei d’avortament.

S’ha començat situant com les dones estan especialment afectades per la pèrdua de llocs de treball als serveis públics i com la reducció d’aquests les porta a assumir més tasques dins de la llar. Després s’ha comentat el gran retrocés que suposa el projecte de llei d’avortament del PP remarcant que, si s’arriba a aprovar, no és gens probable que hi hagi menys avortaments, però en canvi es faran amb un risc molt més alt i amb greus conseqüències per a la salut de la dona. S’ha subratllat que per aturar aquesta llei ens cal la mobilització més àmplia possible i, al mateix temps, defensar la llibertat de les dones per disposar del propi cos. Sobre aquests temes i uns quants altres hi ha hagut un debat molt animat, amb molta participació i, en acabar, ens hem convocat per assistir a la manifestació de la tarda.

4a Sectorial Educació

9 de novembre 2013

Malgrat el dia plujós la sala del Pati Llimona acull, en la 4a Assemblea d’Educació, a unes 70 persones.

Iniciem l’assemblea amb una presentació, per part del Miquel i la Sina, de totes les eines que s’han generat per comunicar-nos i fer fluir la informació i el debat. Es presenten el Facebook, el twitter, el blog i el fòrum.

Es convida a tothom a participar-hi i a col·laborar en la comissió encarregada del manteniment i gestió d’aquestes eines.

L’assemblea segueix amb la presentació, per part d’en Marc, de l’estructura organitzativa amb que estem funcionant. Es ratifiquen les persones que van al grup promotor i s’anima als presents a col·laborar en les comissions de comunicació i de continguts.

La segona part de l’assemblea s’inicià amb la presentació, per part de la Coro, dels documents de la resolució política i perspectives electorals i la resolució sobre la consulta. Després d’un debat tranquil, s’aprova la resolució sobre la consulta.

Un participant a l’assemblea manifesta la necessitat d’incloure, en algun punt del manifest general, una menció especial al tema de l’educació. L’assemblea ho considera adient. Es manifestarà aquesta inquietud a la propera reunió del grup promotor.

Amb una dinàmica de grup encetem la darrera part de l’assemblea, dedicada a millorar la proposta de decàleg que presenta la comissió de continguts. La dinàmica és àgil i permet que tothom digui, sobre cada punt del decàleg, allò que creu que es pot afegir, treure o ampliar. Un cop desenvolupada aquesta part, es comparteixen aclariments sobre el que cadascú ha anotat. El debat és molt constructiu i es respira un ambient positiu de col·laboració i treball. Hem posat en marxa el mes de febrer amb empenta. L’aprovació del decàleg es farà a la propera assemblea, on començarem una nova etapa de treball en la sectorial d’educació.

1 de Febrer 2014 Marta Ferrer i Puente

El Procés a Vila-Seca

Es constitueix l'assemblea de Vila-seca del Procés Constituent

Després de que al Desembre es presentes a Vila-seca aquest moviment socio-polític a càrrec de l'Arcadi Oliveres el passat dijous sis de Febrer es va constituir formalment l'assemblea local del Procés Constituent.

A aquesta primera trobada un portaveu de l'assemblea de Tarragona va explicar com s'organitza el moviment i quin era el pla de treball per als propers mesos. Els i les assistents van decidir convocar una segona assemblea per a finals de mes per així començar a articular el treball dels propers messos així com per donar a coneixer aquest projecte a la ciutadania de Vila-seca.

Finalment també es va decidir que una o dues persones en representació de l'assemblea de Vila-seca anirien a Barcelona el proper 15 de Febrer a la reunió del grup promotor per a debatre i coordinarse amb la resta d'assemblees i comissions de treball del Procés Constituent a nivell de tot Catalunya. Amb aquesta ja són 6 les assemblees existents del Procés Constituent al Camp de Tarragona.

3a Sectorial Educació

9 de novembre 2013

El Pati Llimona acull la tercera sectorial d’Educació. De nou s’omple la sala (a prop de 90 persones). Noves mirades d’il·lusió, expectants i engrescades pel canvi.

Molts de nosaltres participem en diferents assemblees (sectorial i territorials) per això, la comissió organitzativa va proposar la formació sobre Què és un Procés Constituent? una setmana abans dels debats simultanis del dia 16 de novembre.

Tenim la fortuna, que la Coro i en Ferran s’hi han format. Ens expliquen d’una forma clara i ordenada el que van recollir de les intervencions d’en Gerardo Pissarello i d’ en Dimitri Cebados. El debat al voltant d’aquesta presentació ens porta a reafirmar-nos en la il·lusió d’un procés participatiu des de baix i molts veiem clara la necessitat de continuar formant-nos.

Un cop finalitzada aquesta primera part, l’assembla s’engresca en un debat sobre la implicació del Procés Constituent en diferents accions reivindicatives que hi haurà properament. L’assemblea té un ric debat i demostra gran maduresa per resoldre algunes divergències. Tothom coincideix en que és un procés en que cal sumar forces, que no venim a substituir a res, que ens sumem a manifestacions i accions de desobediència civil. Que el Procés ha de ser, com ja ens han explicat a la formació, constituent i deconstituent alhora.

El debat ens ha permès compartir visions i coneix-se’ns una mica més, cosa que costa en assemblees tan nombroses. El resultat final és molt positiu. Es consoliden les comissions existents, ampliant-les amb nous membres i es crea una comissió de continguts, on entre 20 i 30 persones treballaran per l’elaboració d’un decàleg sobre l’educació que volem. A la propera assemblea general partirem d’aquest document base per a consensuar un decàleg d’educació.

Els membres de la comissió de comunicació ens comprometem a treballar per un facebook, un blog i un twitter específic d’educació.

Molts i moltes hem reafirmat el nostre compromís amb el procés i d’altres l’han iniciat, quina joia!

Com afirma una companya en finalitzar gairebé tres hores d’assemblea: “El procés assembleari és lent, i aquest ho és, per què és real. No hi ha cap tipus de manipulació, ni de predeterminació. Som els que ho estem construint i això és molt il·lusionant. Només ens cal compromís, paciència i treball conjunt”.

9 de novembre 2013 Marta Ferrer i Puente

Sectorial d’Immigració

No calia una altra tragèdia de dimensions tan enormes com la de Lampedusa per subratllar la importància de la lluita per a una política d’immigració que parteixi de les necessitats de les persones i que respecti el dret de lliure circulació. Aquesta preocupació ja figurava en el punt vuitè del manifest del Procés Constituent: en conseqüència, la Sectorial d’Immigració es va constituir el 13 de setembre en una assemblea de 45 persones, a les quals caldria sumar-hi unes 35 més, d’arreu del territori, que van indicar el seu interès tot i excusant-ne l’absència.

Després d’una animada discussió , les tasques que gaudiren d’un consens més ampli varen ser les següents:

Sectorial de Sanitat

La sanitat catalana està vivint un moment crucial. A les retallades que viu tot el sector públic, cal sumar-hi dos factors: el descobriment d’una situació de corrupció sistèmica i la determinació del govern de canviar l’estructura del model sanitari per obrir-lo al capital privat.

Fa gairebé tres anys que aquesta situació és objecte d’un profund debat social i polític. Però més enllà d’això, avui la qüestió comença a ser un problema de salut pública: un problema concret i real que afecta un gran nombre de persones; que provoca patiment i dolor a centenars de milers d’homes, dones i criatures a Catalunya.

1a Assemblea Immigració

Acta Assemblea de la sectorial d’immigració del Procés Constituent 11/9/13

Hi assisteixen unes 45 persones. S’excusen, tot mostrant el seu interès, unes 35 persones més. L’explicació de l’absència de l’Arcadi no arriba fins després de la reunió: el metge li ha ordenat “baixar el ritme”.

Ordre del dia:

  1. Presentació de les persones assistents
  2. Tasques de la sectorial d’immigració
  3. Funcionament de la sectorial (reunions, comunicació interna, relació amb la comissió de continguts...)
  4. Primera discussió sobre el possible desenvolupament programàtic del punt 8. (Per encetar aquesta discussió, vegeu una proposta provisional més avall).
  5. Data de la propera reunió.

Visit bigtheme.net/wordpress for wordpress templates

Copyleft 2013 de Procés Constituent
Desenvolupat per l'Equip Web