Formació "Què és un Procés Constituent"

Vídeos de la formació del passat 26 d'Octubre

Formació

Intervencions que ens varen oferir el Gerardo Pisarello i el Dimitri Cevallos en la sessió formativa del passat 26 d'Octubre, en el marc de la campanya "Construïm la República Catalana del 99%".

Comentaris (4)

  • Francesc Galofré

    Francesc Galofré

    04 Novembre 2013 a les 10:36 | #

    Potser estic un xic desfassat, no ho nego, Les dues intervencions em semblen molt ben fetes i construides, però darrerament estic reben una quantitat d'informació impressionant i pel que fa als continguts ho trobo sincerament, com a mínim millorable.
    Un procés constituent es pot explicar en 3 minuts i L'Equador, sota el meu punt de vista, no presenta cap analogia amb Catalunya, petroli, latifundis...aquí no tenim res de tot això, ni cap possibilitat de tenir-ho, les realitats són diferents.
    Abans de l'estiu ja us vaig comunicar que no veia per on tirava el procés constituent i que aquest potser era motiu important per què per no crèixer.
    La roda ja està inventada i sabem que pot anar endavant o endarrera.
    Està molt bé que tothom pugui dir el què creu més oportú, però sense un marc i una intencionalitat no crec que avancem gaire. al contrari ens retornaran, per què podem estar creant unes il·lusions impossibles de dur a terme i que ens rebotaran quan això es faci de manifest.
    Ja sé que ens hem de posar en temes molt durs, molt, però si de veres volem encarar-los, els hem de posar sobre el paper.
    El procés serà igualment participatiu, però crec que s'han de fer generar, s'ha de fer de manera que es discuteixin i punt darrera punt es vagin consensuant, a partir d'aqui en sortiran d'altres de més genuins, no al revés.

    Dispaulpeu

    respondre

  • Hugo García

    Hugo García

    12 Novembre 2013 a les 10:44 | #

    Decepció. No és la primera i van...
    Vist i escoltat a Gerardo Pisarello, penso que no només és “millorable” com suggereix el company Francesc Galofré, sinó que seria d'agrair d'elevar una mica el nivell intel·lectual de les intervencions: se suposa que els receptors del missatge són activistes del Procés Constituent i no nens de 4º-5º de primària.

    Decepció. Gerardo Pisarello esmenta dos models: el nord-americà lligat a la lluita per la independència i la Revolució Francesa. Malament anem. No serveixen. Els EUA començaran a ser un Estat-Nació després de la Guerra Civil, quan la burgesia yanki desenvoluparà el capitalisme fins a les seves últimes conseqüències ( és útil llegir Contrahistoria del Liberalismo de Doménico Losurdo –Ed. Viejotopo- per conèixer la rebotiga d'aquell “procés”). Respecte a la Revolució Francesa, la seva Constitució no sobreviu a la liquidació que fa Napoleó i comencen a constituir-se com Estat-Nació a l'arribada del nefast Luis Bonaparte.
    Ara bé, Gerardo Pisarello oblida esmentar un dels processos constituents més interessants, contradictori i històricament transcendent com va ser el procés portuguès que segueix a la Revolució del 25 d'abril i que serveix per refundar, des de la revolució, les institucions burgeses. El 2 d'abril de 1976, l'Assemblea Constituent presenta una Constitució en el prefaci de la qual apareix “...la voluntat d'establir els principis bàsics de la democràcia, d'assegurar la primacia de l'Estat de dret democràtic i d'obrir la senda cap a una societat socialista, dins del respecte a la voluntat del poble portuguès i amb vista a la construcció d'un país més lliure, mes just i més fratern” Amén que en l'article 1º anuncia: “ Portugal és una República sobirana, basada en la dignitat de la persona humana i en la voluntat popular i obstinada en la transformació en una societat sense classes”

    Sí, amb el socialisme! hem topat, paraula tabú pel Procés Constituent, encara que pregona l’anticapitalisme, la ruptura i Teresa Forcades cita a Marx –bastant d’oïda, tot cal dir-ho-. Gerardo Pisarello parla de la necessitat de dur a terme primer un “procés destituent” i esmenta com a tal la encerclada a la seu de “la Caixa” durant un dia festiu –l'11 de setembre-. Si us plau, una mica de rigor conceptual en el què es diu!. En fi, desitjaria creure –perquè gairebé d'un acte de fe es tracta- que els i les activistes del Procés Constituent sostenen que la Història es mou per lluites de classes i que els canvis NO “són en el sistema” sinó “de sistema” perquè, en cas contrari, de quin tipus de ruptura s'estaria parlant?

    El company Galofré es pregunta per què no creix el Procés Constituent i encerta en el diagnòstic. No existeix presència política més enllà d'unes assemblees que viuen com a derrota no arribar presentar alguna dels estels mediàtics del Procés. Els i les activistes són invisibles en la societat. Un exemple: Vilanova i la Geltrú durant l'última vaga de docents i estudiants. Acampada d'estudiants de secundària: 60 tendes de campanya ocupant la Plaça de la Vila. Un fet polític que sobrepassa les expectatives dels seus organitzadors. Solidaritat de centenars i centenars de ciutadans. Només la CUP –era d'esperar, per descomptat- va expressar la seva solidaritat. Els i les activistes del Procés Constituent ni van estar ni se'ls esperava -tampoc els de Iniciativa, però això no és nou-. Aquesta mateixa vaga va generar una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden en el sector... No va merèixer en el web del Procés l'espai que se li va dedicar a la vaga dels docents mallorquins.

    Decepció. Sí, perquè havia pensat que per fi des de l'esquerra apareixia una proposta que superaria a meliflus com Herrera i Camats i acompanyaria críticament a la gent de la CUP, però no sense tristesa observo que el Procés Constituent no va més enllà del “movimentisme” del 15M i de les retòriques d'ONG. Ara bé, potser tot canvia a partir de aquest 22 de desembre (Teresa Forcades dixit al 3-24) potser torni a tenir una alegria

    Salut, República i Socialisme (socialisme segons Marx, Carlos Marx)

    respondre

  • Serángalgos Seránpodencos.

    Serángalgos Seránpodencos.

    15 Novembre 2013 a les 16:06 | #


    Seria mejor ponerse de acuerdo en presentar una candidatura única con
    la CUP ,IU, ​los Piratas, las mareas, 15m, todos que representan al 99% frente al miserable 1%.
    No debería ser muy difícil ponerse de acuerdo en:

    -celebrar inmediatamente un referéndum de una pregunta monaquía/república, añadiendo en Catalunya la pregunta que ya sabéis.
    -auditar la deuda y no pagar la que no toque.
    -quitar el indulto para los delitos de tortura y corrupción+
    -estado completamente laico=sin privilegios a ninguna iglesia

    Això per començar. Quins punts afegiríeu vosaltres?

    respondre

    • Serángalgos Seránpodencos.

      Serángalgos Seránpodencos.

      15 Novembre 2013 a les 16:35 | #

      Potser els dels escons en blanc s'hi apuntarien si afegim el seu punt de fer vissible el vot en blanc no ocupan els escons.

      respondre

Deixa un comentari

Siusplau identifica't per a deixar un comentari.

Visit bigtheme.net/wordpress for wordpress templates

Copyleft 2013 de Procés Constituent
Desenvolupat per l'Equip Web