Articles a la Categoria: #RepubliCAT99%

#RepubliCAT99%

Un Procés Constituent per construir la República Catalana del 99%

“El règim actual no serveix els interessos d’una majoria de la població”

La crida que el passat mes d'abril Teresa Forcades i Arcadi Oliveres varen realitzar sobre la necessitat de dur a terme un Procés Constituent a Catalunya és resultat de la impossibilitat de realitzar, dins el marc constitucional espanyol actual, els canvis socials, econòmics, nacionals i polítics que una creixent majoria de la població ve reclamant des de fa temps. El problema no rau en un parell de lleis o en alguns articles de la Constitució, sinó que considerem que aquesta, que comptà amb una minsa participació ciutadana i fou tutelada per les elits polítiques, econòmiques, militars i religioses, constitueix un clar impediment per accedir als drets socials i nacionals que cada cop més veus reclamen al nostre país. El règim del 78, dit d'una altra manera, ja no serveix, si és que mai ho havia fet, els interessos de la majoria de la població. Precisament perquè l'actual règim polític es mostra incapaç de donar respostes als desitjos i necessitats ciutadanes; i precisament perquè els mateixos partits polítics que el van construir es neguen a reformar-lo per servir a la majoria social, nosaltres hem començat a treballar per impulsar un Procés Constituent amb l'objectiu de transformar radicalment l'actual estat de les coses i construir una República Catalana al servei de la ciutadania. És a dir, una República catalana del i per al 99%.

Entrevista a Gerardo Pisarello

“Un procés constituent democràtic s’ha de veure com un procés d’autoorganització popular”

Gerardo Pisarello s’apassiona quan parla de política. El seu discurs és efervescent, afable i, al mateix temps, calculat quan busca les paraules més exactes per explicar conceptes complexos del dret constitucional, matèria de la qual n’és mestre a la universitat i a les places. Rere unes petites ulleres, la seva mirada irradia passió mentre resol alguns dels nostres dubtes.

PC: Bona tarda, Gerardo.
Gerardo Pisarello: Bona tarda.

PC: Gerardo: a què ens referim, quan parlem de procés constituent? .
GP: Bé; pot definir-se de moltes maneres. En sentit tècnic, és un conjunt d'actuacions que impliquen canvis jurídics de fons que culminen en l'elaboració d'una nova constitució.

PC: I en sentit ampli?
GP: Es pot veure com a un projecte que aspira a refundar les institucions, a redefinir els drets de la població i a replantejar les obligacions dels poders públics i privats. Tanmateix, no es tracta d’un mecanisme màgic que permeti modificar la realitat d’un dia per l’altre; una constitució nova pot suposar un canvi en les regles del joc, però això no implica una millora immediata en la vida de les persones.

PC: I què cal per assegurar aquesta millora?
GP: Calen molts elements que escapen a una constitució: d’altres lleis, una altra administració, el desenvolupament de formes solidàries, cooperatives de producció, de gestió dels bens comuns...

"Un procés constituent democràtic s’ha de veure com un procés d’autoorganització popular"

PC: I la participació popular?
GP: Sens dubte. Un procés constituent democràtic s’ha de veure, sobretot, com a una eina plural, diversa, d'autoorganització i d’autoeducació popular.

PC: Per tant, un procés constituent és, per definició, democràtic?

GP:Pot ser democràtic; però també pot ser autoritari o elitista, com va ser-ho la proposta de Constitució Europea del 2004. Pot implicar sectors amplis de la societat: classes populars, dones... O pot desenvolupar-se des de dalt, sota la vigilància de les elits governants o de grups de poder no sotmesos al control de la ciutadania, com va passar, en gran part, en el cas de la Constitució Espanyola de 1978.

PC: D'aquí la importància de l'autoorganització que comentaves abans.
GP: La participació o la incidència popular és decisiva: en primer lloc, en la fase destituent de l’ordre previ -és a dir, en el canvi de correlació de forces que permet desplaçar, per pressió social o per via electoral, els representants institucionals existents i imposar-ne uns de nous; en segon lloc, en el moment d'obertura del nou procés constituent que escaigui.

"Molts dels canvis que avui es reclamen no es poden fer en el marc del règim constitucional espanyol actual"

PC:És a dir, quan es trenca amb la Constitució antiga i es comença a construir la nova.
GP: Exacte: quan es planteja la necessitat de convocar una assemblea constituent per elaborar una constitució nova, la participació de la ciutadania en les mesures polítiques i socials que s’adoptin en aquesta fase, i en l’elecció de l’assemblea i en els projectes de constitució que es discuteixin, pot ser fonamental per a la configuració del règim polític i econòmic futur; finalment, torna a ser decisiva en el moment de ratificació de la constitució adoptada, que pot implicar una o més consultes a la població sobre les qüestions que hagin estat discutides prèviament.

PC: Però això no es podria fer mitjançant una reforma constitucional?
GP: Si la Constitució Espanyola fos realment democràtica, hauria de permetre, com passa a Bolívia o a l’Equador, que la mateixa ciutadania pugui demanar una

reforma total o la convocatòria d’una assemblea constituent. En la mesura que això no sigui possible, l’única sortida és una ruptura jurídica amb l'ordre constitucional existent.
“La participació o la incidència popular és decisiva”

PC: I quan s’acostuma a engegar un procés constituent, de ruptura? GP: Les situacions en les quals un procés constituent pot activar-se són variades. Per exemple, quan un poble o una comunitat política decideix constituir-se formalment en un Estat o en una nova república. Aquest va ser el cas dels Estats Units en 1787; i de moltes repúbliques nascudes de processos anti-colonialistes o independentistes al llarg dels últims segles.

PC: I actualment?
GP: També es pot engegar quan el règim polític d'una comunitat existent és qüestionat de manera prou radical com per exigir noves formes d’organització institucional i social. És el cas, per exemple, dels processos constituents que es van obrir a alguns països d’Amèrica Llatina; o el que es va intentar, amb llums i ombres, a Islàndia.

PC: Per què cal plantejar un procés constituent a Catalunya?
GP: Perquè molts dels canvis socials, democràtics i nacionals que avui es reclamen no es poden dur a terme en el marc del règim constitucional heretat de la transició i ara rendit als interessos de la Troica i dels grans creditors. El problema no són un o dos articles de la Constitució. És un règim constitucional que ni ha estat votat per les generacions més joves ni es pot reformar sense la voluntat dels partits que han provocat la crisi actual. Aquest bloqueig és el que genera el clam d’un procés constituent que acompanyi la construcció, des de baix, d’una República Catalana.

PC: Moltes gràcies Gerardo.

Montserrat Busquets

Les Assemblees prenen la paraula

De l’assemblea d’Horta-Guinardó

Els esdeveniments m’han fet adonar de la gran repercussió que té la política en la vida de les persones. El govern de les nostres vides ens pertany a cadascú. No podem delegar-lo votant un cop cada 4 anys i deixarho estar; hem d’implicar-nos-hi i dedicar-hi una part del nostre temps, igual que el dediquem a altres aspectes de la nostra vida personal, familiar, laboral, social…

És per això que vaig decidir implicar-me en aquest projecte a l’assemblea d’Horta-Guinardó, que tot just arrenca. A l’assemblea i a les comissions, ens hi ajuntem un munt de persones amb moltes ganes, força, il·lusió, empenta... Ens falta experiència i algunes eines, però estem convençuts que hem emprès un camí de transformació social que no s’atura. De moment, ens estem organitzant i n’anem aprenent. El nostre camí cap a una República Catalana del 99% ha de ser un camí de construcció contínua, un procés cap a la creació d’un país més just i lliure; aquest procés hauria de ser democràtic, continu, obert, plural, respectuós amb les persones, integrador, inclusiu... I amb molt d’aprenentatge.

Maria Josep Cervera

Les Assemblees prenen la paraula

De l’assemblea de les Terres de l’Ebre

Sóc Maria. Dona, mare, treballadora social i de les Terres de l’Ebre. Suposo que per tot plegat vaig decidir implicar-me en el Procés Constituent. Des de sempre em sento responsable envers la societat i, des que sóc mare, encara més; i com més passen els anys, veig quanta raó tenia Fuster: “La política, si no la fas, te la fan”.

A les Terres de l’Ebre, al sud de Catalunya, compartim la sort d’un entorn incomparable i la desgràcia d’estar massa lluny de tot arreu, amb la manca de possibilitats que això implica; per tot plegat. Només hi quedem unes 200.000 persones. Conscients de la nostra singularitat i de que la unió fa la força, el 25 de juliol vam començar l’Assemblea Terres de Ebre pel Procés Constituent, ara amb 150 adhesions– 25 de les quals corresponen a persones que s’han compromès a treballar activament en grups locals, que són més operatius. Mensualment, ens reunim els organitzadors de totes les Terres de l’Ebre. Per a mi no n’hi ha prou amb la independència; cal una república que garanteixi els drets socials de la majoria. És a dir, un nou model d’estat més just, amb igualtat d’oportunitats, les bases del qual mirem d’establir en aquest Procés de la millor manera: Susana Ariño, en assemblea. Coste i valgue.

Susana Ariño

Les Assemblees prenen la paraula

De l’assemblea del Sagrià

En llegir el manifest- que s’emmarca dins dels meus paràmetres ideològics- i veure que el projecte era encapçalat per la Forcades i l’Oliveres, vaig decidir que era el moment de passar de la queixa a l’acció. És un projecte en què crec i que em dóna esperança de canvi real i radical. Al Segrià, hem constituït l’assemblea fa poques setmanes. S’han creat uns grups de treball genèrics; a partir d’aquí, la gent decidirà quin camí s’ha de prendre. Per a mi, en el procés cap a la República Catalana del 99%, el poder de decisió l’han de tenir les persones a través de les assemblees. Si hi ha una massa social àmplia treballant-hi, el projecte ha de desembocar en una candidatura al Parlament que aplegui el màxim de forces possibles d’esquerresdeixant de banda personalismes i sigles- amb l’objectiu final de redactar, des de les bases assembleàries, un marc jurídic nou on el centre d’interès sigui el benestar de les persones i no el benefici econòmic d’una oligarquia.

Maricel Ortiñá

Les Assemblees prenen la paraula

De l’assemblea de Cambrils

Vaig decidir implicar-me en el Procés Constituent perquè és transformador i esperançador; per la credibilitat dels seus impulsors, grans exemples de responsabilitat humana i referents intel·lectuals, ètics, coherents, valents i aglutinadors de ciutadans responsables, compromesos i disposats a treballar pel bé comú.

El Procés Constituent acaba de néixer a Cambrils com a resultat de la confluència de cambrilencs i cambrilenques provinents d’altres assemblees pioneres del territori, com ara la de Tarragona o la del Baix Camp. El seu treball inicial ha ajudat a estendre el projecte al nostre municipi, amb l’avantatge d’uns lligams que enriquiran la interconnexió d’assemblees del territori. A més a més, ha estat interessant copsar com cada assemblea crea la seva pròpia organització i dinàmica, fent evident l’atractiu de la diversitat. El nostre Procés Constituent cap a una República Catalana del 99% ha de ser pacífic, ètic, cooperatiu, transparent, intel·ligent, informatiu, formatiu, transversal, solidari, organitzat, eficient, perseverant, creatiu, atractiu i en creixement continu.

Teresa Carreras

Les Assemblees prenen la paraula

De l’assemblea d'Osona

M’he incorporat al Procés Constituent perquè vaig llegir el manifest i crec que, per assolir un canvi social democràtic i pacífic, cal realitzar-lo des dels deu punts que s’hi promouen.

En el meu municipi de Vic, ens reunim en assemblea un cop al mes i s’han format petites comissions per repartir algunes tasques. Les persones s’afegeixen voluntàriament a aquelles en què poden fer-hi una aportació millor. L’assemblea es dedica a donar informació de les activitats del Procés Constituent, a dialogar sobre els punts del manifest i a pensar petits actes per promoure el Procés Constituent i participar en les seves activitats.

A nivell comarcal, fem trobades periòdiques amb la resta d’assemblees d’Osona per reforçar-nos mútuament, preparar i dissenyar actes o accions conjuntes i unir esforços de difusió. A Osona tenim les assemblees de Vic, Osona Sud, Osona Nord, Osona Est- Guilleries, Cabrerès i Lluçanès. L’activitat més gran que hem fet a nivell comarcal ha estat la jornada de Diàlegs Múltiples. Aquesta experiència ha estat força bona i n’anirem organitzant d’altres.

Cal caminar cap a la República Catalana del 99% sense perdre allò que és essencial en el Procés Constituent: l’assemblea. El Procés és un moviment assembleari i no s’aconseguirà aquest objectiu si no és amb la unió de tots i totes en un espai on tots i totes puguem participar i implicar-nos.

Florencio de la Torre

Les Assemblees prenen la paraula

De l’assemblea de Girona

Personalment em corprenen dues qüestions, que són les que em van empènyer a incorporar-me al Procés Constituent: hi ha alguna solució al deteriorament social i mediambiental que vivim? I, d’altra banda, el dilema candent de la independència em porta a plantejar-me: Independència cap a on? La direcció on apunta el Procés Constituent dóna unes respostes que m’agraden.

A la ciutat de Girona ja portem 6 assemblees. El número d’assistents últimament és d’una vintena de persones. Vam participar a l’encerclament del Trueta el dia 11 de Setembre i a l’acte de presentació del Procés Constituent a Girona amb la Teresa Forcades. Formem part de la Xarxa pels Drets Socials de Girona, amb la qual recolzem l’acció social de la PAH al bloc alliberat de Salt. També estem preparant unes xerrades/col·loquis per tractar els punts del manifest.

El repte més gran del Procés Constituent és crear una dinàmica de democràcia participativa en què intervinguin totes les persones i grups que ja estan pensant, creant, actuant en temes socials, econòmics i medioambientals. Hem d’elaborar un sistema que eviti l’acumulació de poder i que sigui operatiu per donar respostes al problemes que tenim.

Construïm la República Catalana del 99%

Teresa Forcades anuncia avui a Barcelona el llançament de la primera campanya nacional del Procés Constituent

En la presentació nacional del Procés Constituent a les Fonts de Montjuïc de Barcelona Teresa Forcades ha anunciat el llançament de la primera campanya política nacional del Procés Constituent, la qual té per lema "Construïm la República Catalana del 99%".

Visit bigtheme.net/wordpress for wordpress templates

Copyleft 2013 de Procés Constituent
Desenvolupat per l'Equip Web