Tractat de lliure comerç entre EUA i UE

Tractat de lliure comerç entre EUA i UE

És extraordinària la poca atenció que està tenint a Espanya la preparació del Tractat de Lliure Comerç entre els EUA i la Unió Europea, i això malgrat que l'aplicació d’aquest tractat tindrà un impacte molt negatiu en el benestar i qualitat de vida de les classes populars dels països de la Unió Europea. En teoria, aquest tractat es presenta i defensa com tots els anteriors Tractats de Lliure Comerç, bilaterals o multinacionals, que han existit entre els EUA i altres països: tots ells es venen com una bona mesura comercial que incrementa l'activitat econòmica, i amb això es facilita la creació d'ocupació. Així s'han presentat tots els Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre els EUA i Austràlia, Brunei, Xile, Malàisia, Nova Zelanda, Rússia, Singapur, Vietnam i Mèxic. El més conegut va ser el signat entre Mèxic, Canadà i els EUA, que havia d'haver estat la solució per al futur de Mèxic.

La realitat, no obstant això, ha estat molt diferent, i els resultats molt oposats als que es van profetitzar. Al TLC entre Mèxic i els EUA es van destruir llocs de treball als EUA i també a Mèxic. Als EUA perquè es van desplaçar llocs de treball cap a Mèxic. Però a Mèxic també se’n van perdre, ja que els que es van guanyar com a resultat de la mobilitat d'empreses nord-americanes a Mèxic van ser menors que els que es van destruir com a conseqüència que les economies d'escala de les empreses nord-americanes i el seu fàcil accés al crèdit van destruir moltes empreses petites que no van poder competir amb les grans nord-americanes. El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic. Però va danyar les classes populars i la classe treballadora dels dos països, als dos costats del Río Grande. Aquesta experiència s'ha repetit en tots els casos de TLC.

El fet que les úniques beneficiàries del TLC sempre hagin estat les grans empreses financeres, manufactureres i de serveis, explica que aquestes estiguin ara treballant quaranta-vuit hores al dia a Brussel·les i a Washington intentant escriure el text del TLC entre els EUA i la UE. 2.532 lobbies ja estan mobilitzats a Brussel·les. I mentre, hi ha un silenci eixordador als mitjans sobre els preparatius d’aquest tractat.

De l'experiència d'altres TLC amb els EUA es pot ja predir que les mesures preses afavoriran interessos molt particulars a costa dels interessos generals. Per exemple, el TLC prohibirà el monopoli dels serveis públics, com la sanitat, exigint el desmantellament del Servei Nacional de Salut, eliminant la seva universalitat. I tot això en nom de la necessària “competitivitat i lliure comerç”. I veurem com les elits governants a la UE (que ja estan prenent mesures en aquesta direcció) donaran la benvinguda a aquests canvis. Fins ara, l'excusa per fer aquests canvis (com ara la privatització) era que així ho demanaven Brussel·les, Berlín o Frankfurt. Ara s'hi afegirà Washington. I continuaran fent aquests canvis amb silenci, nocturnitat i traïdoria, sense amb prou feines discussió pública. I a tot això tindran la barra d’anomenar-ho democràcia.

Related Articles

Sobre l'Autor

Vicenç Navarro

Vicenç Navarro

Navarro va nèixer a Gironella, a la comarca del Berguedà, l'any 1937, i es va llicenciar en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona l'any 1962. Aquell mateix any, però, es va haver d'exiliar arran de la seua lluita contra la dictadura franquista. Va passar, aleshores, per les universitats sueques d'Uppsala i Estocolm, on va estudiar Economia política. Va continuar els seus estudis al Regne Unit, a la London School of Economics, a la d'Oxford i a l'Edimburg. Hi va estudiar Polítiques Publiques i Socials. Tres anys després, el 1965, va anar a la Universitat Johns Hopkins, on es va doctorar l'any 1967 i on ha impartit la docència durant trenta-cinc anys.

A banda de la seua activitat acadèmica, ha estat assessor de molts governs arreu del món (com per exemple a Cuba i a la Xile d'Allende, així com de diversos governs dels Estats Units o del Congrés americà) pel que fa a les reformes dels seus sistemes de salut. També ha assessorat les Nacions Unides i l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

A hores d'ara, a més de continuar la seua tasca a la Universitat Johns Hopkins com a professor de polítiques públiques —on dirigeix, a més, el Programa sobre Polítiques Públiques i socials—, és catedràtic de ciències polítiques i socials a la Universitat Pompeu Fabra i dirigeix l'Observatori Social d'Espanya, una xarxa d'acadèmics i investigadors de diverses universitats que són experts en diverses àrees de l'Estat del benestar.

[...]

Deixa un comentari

Siusplau identifica't per a deixar un comentari.

Visit bigtheme.net/wordpress for wordpress templates

Copyleft 2013 de Procés Constituent
Desenvolupat per l'Equip Web