Clot-Camp de l'Arpa

  • Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Qui guanya amb el TTIP?

L'Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP, segons les seves sigles en anglès) és un “nou model” de tractat de gran abast que s’està negociant des del 2011 entre la Comissió Europea (òrgan no electe presidit per Jean Claude Juncker) i el govern dels Estats Units d’Amèrica (EUA). Les negociacions han estat secretes, fins i tot per als governs dels estats membres de la mateixa Unió Europea (UE). El 93% de les trobades s'han fet amb grans lobbies empresarials (Morgan Stanley, General Motors, Nokia, o la British Bankers Association, entre altres, segons la mateixa Comissió Europea), La participació de la societat civil i el debat públic han estat quasi inexistents. Aquestes desigualtats i secretisme en les consultes deixen bastant clar a qui pot beneficiar el TTIP.

Principalment no es tracta d’eliminar les barreres al lliure comerç (ja que, actualment, són quasi inexistents), sinó de canviar normes per protegir els drets de les grans corporacions, per garantir les inversions, i allò que les empreses transnacionals anomenen “expectativa raonable de beneficis”. Aquest mateix objectiu és el que va inspirar la redacció del contracte entre l’empresa ESCAL UGS, propietària del projecte Castor, i l’Estat Espanyol. A hores d’ara, tothom ja en coneix les conseqüències. Després de 15 terratrèmols i moltes rèpliques, les instal·lacions del Castor es van tancar i els promotors han rebut, en un temps record, una indemnització milionària, que anirem pagant entre tots durant molts anys. Per tant, la filosofia de fons del TTIP no és nova sinó que, més aviat, és la clàssica de sempre. Els poderosos volen blindar els seus privilegis i, si pots ser, augmentar-los a costa de rebaixar els drets socials, laborals, econòmics, ambientals, o qualsevol tipus de dret que pugui suposar una despesa “addicional” que redueixi els seus beneficis, els beneficis de les grans empreses transnacionals. Al cap i a la fi, els poderosos no necessiten aquests drets perquè tenen molts diners.

A la UE, el TTIP es promou políticament amb l’argument que generarà molts llocs de treball. No obstant, els acords comercials tenen sempre l’objectiu de generar beneficis a les empreses, però, com ja sabem per l’experiència recent a l’Estat Espanyol, això no vol dir que, automàticament, es generin més llocs de treball, sobretot si la empresa és una gran transnacional. En paraules del premi Nobel d’Economia del 2001, Joseph Stiglitz, “aquests tractats són defensats per molts economistes. El que fa possible aquesta postura a favor seu és una teoria econòmica desacreditada que continua en circulació bàsicament perquè serveix els interessos dels més rics”. Per tant, el foment de l’ocupació no està garantit. És més, històricament, algunes grans empreses han dissenyat estratègies per eliminar llocs de treball i, així, poder augmentar la productivitat. Un exemple de com poden empitjorar les coses el trobem en el tractat NAFTA entre EUA, Canada i Mèxic, aprovat l’any 1994 i presentat als països participants com una oportunitat històrica. Vint anys després, segons un estudi publicat pel Center of Economic and Policy Research, es pot afirmar que el tractat ha esdevingut un terrible error per a Mèxic, considerant qualsevol dels indicadors econòmics i socials. Per als EUA els resultats a nivell social no són tampoc positius. Un dels punts coneguts del TTIP que ha generat més polèmica és el mecanisme de Solució de Diferències Estat/Inversor (ISDS, segons sigles en anglès), que dóna als grans inversors estrangers drets exclusius per demandar els estats, davant de tribunals privats, quan considerin que alguna decisió democràtica pugui tenir un impacte negatiu en els seus guanys presents o futurs. Actualment, ja existeix el tribunal d’arbitratge internacional del Banc Mundial on les empreses demanden els estats. Segons un informe de l’organització “Amigos de la Tierra”, es coneixen 127 casos de demandes contra 20 estats de la UE des de 1994. La compensació econòmica d’aquestes demandes només s’ha fet pública en 62 casos, i és d’un total de 29.000 milions de euros. En paraules d’Ignacio Ramonet a Le Monde Diplomatique: “El que està en joc és el dret dels estats a fer polítiques públiques en favor dels seus ciutadans. El desafiament és immens i la voluntat cívica d’aturar el TTIP no ha de ser menor”.

A Europa i Catalunya, ja fa gairebé un any que s’ha iniciat una campanya de recollida de signatures, a partir d’una Iniciativa Ciutadana Europea, per reclamar que les institucions de la UE i els estats membres parin les negociacions del TTIP. Malgrat que la Comissió Europea va rebutjar el seu registre, la Campanya No al TTIP continua recollint signatures. Ja en té més d’un milió, i la tasca divulgativa cada vegada és més activa. Animem els veïns i veïnes a informar-se del que un tractat d’aquestes característiques podria significar per a tots nosaltres, i a prendre’n consciencia. Comissió Temàtica TTIP

Assemblea Clot Camp de l'Arpa

NO TTIP Clot-Camp de l'Arpa

Seguint amb el nostre compromís en la defensa dels drets socials, de la democràcia i de la sobirania dels pobles, en el marc de la campanya "Catalunya No al TTIP", aquest proper dijous 5 de febrer, a les 19h, l'Assemblea de Procés Constituent del Clot-Camp de l'Arpa organitzen un acte públic de rebuig al TTIP en el que comptarem amb els/les eurodiputats/des Lola Sánchez Caldentey i Ernest Urtasun, el coordinador d'Entrepobles Àlex Guillamón i la nostra companya de Procés Constituent Esther Vivas Esteve.

Visit bigtheme.net/wordpress for wordpress templates

Copyleft 2013 de Procés Constituent
Desenvolupat per l'Equip Web