Procés Constituent

Procés Constituent

Grup Impulsor d'un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana, de manera que no sigui possible en el futur que els interessos d’uns pocs passin per davant de les necessitats de la majoria.

  • Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Procés Constituent no es presentarà a les eleccions del 27-S

Els membres d'aquest moviment hem decidit no afegir-nos a una candidatura de confluència amb cap dels partits que participaran a la contesa electoral. La possibilitat d'engegar una candidatura pròpia també ha quedat descartada.

 

En una primera ronda de votacions s'ha decidit, en assemblea, amb un percentatge d'un 60,6% no acceptar la proposta de participar a la plataforma de "Catalunya sí que es pot". Un cop rebutjada aquesta possibilitat, s'ha obert una discussió sobre les possibles alternatives. En aquesta segona votació, els membres de Procés Constituent hem decidit per un 67,94% no presentar candidatura pròpia a les eleccions al Parlament de Catalunya.

La posició aprovada, la de no concórrer a les eleccions, inclou la possibilitat de demanar el vot per a les candidatures rupturistes en el terreny social i nacional i de els membres del Procés Constituent hi participin i les recolzin a títol individual.

Durant la propera setmana, el Procés Constituent farem una roda de premsa per a explicar amb més detall els acords de l'assemblea i les properes passes a seguir.

Reunió amb EUiA

Procés Constituent i Esquerra Unida i Alternativa es reuneixen per a parlar de la candidatura de confluència per a les eleccions del 27S

Aquest dissabte 4 de juliol dues delegacions de Procés Constituent i d'Esquerra Unida i Alternativa, encapçalada per Teressa Forcades i Joan Josep Nuet respectivament, s'han reunit per a parlar de les properes eleccions del 27S.

Ambdues formacions han coincidit en què ens trobem en un moment de gran responsabilitat històrica i en la necessitat de treballar per a bastir una candidatura de confluència, amb protagonisme de la societat civil, per a les properes eleccions. Tant per Esquerra Unida i Alternativa com per Procés Constituent una candidatura d'aquest tipus ha de tenir com horitzó estratègic la defensa d'un procés constituent per a construir la República Catalana i l'aplicació immediata d'un pla de rescat ciutadà contra els efectes de les polítiques d'austeritat.

La reunió s'emmarca en les converses que tant Procés com EUiA tenen amb altres formacions polítiques per a treballar amb la perspectiva de conformar una candidatura de ruptura. Els eventuals acords que puguin sorgir d'aquestes trobades hauran de ser ratificats i discutits internament per als membres d'ambdues formacions a través dels canals democràtics que cada una te estipulats.

Reunió amb Podem

Podemos i Procés Constituent es reuneixen per parlar de la construcció de la candidatura de canvi a Catalunya el 27-S

A la reunió hi ha assistit el secretari polític de Podemos, Íñigo Errejón, i la portaveu del Procés Constituent, Teresa Forcades.

Podemos i Procés Constituent continuen fent passes cap a la construcció d’una nova candidatura de canvi polític a Catalunya per a les properes eleccions catalanes del 27 de setembre. Com a instrument al servei de les persones, davant de l’actual moment històric que viuen Catalunya i Espanya, Podemos té la ferma voluntat d’impulsar i participar en un nou espai, juntament amb d’altres actors polítics i socials, que serveixi per retornar les institucions catalanes a la ciutadania i per donar una resposta a la demanda social de canvi i regeneració democràtica, que ja es va fer patent a Catalunya amb la irrupció d’actors novedosos com la Barcelona en Comú, que ha dut Ada Colau a l’alcaldia de la capital catalana.

Procés constituent contempla les properes eleccions del 27 de setembre com un salt en la construcció d’un espai de participació popular perquè sigui possible aprofundir cap a un procés constituent que impliqui avançar en una democràcia real i participativa, com també impulsar un pla de rescat en favor de les persones més vulnerables.

Procés constituent contempla las próximas elecciones del 27 de septiembre como un salto en la construcción de un espacio de participación popular para seguir el camino hacia un proceso constituyente que implique avanzar en una democracia real y participativa, así como impulsar un plan de rescate ciudadano en favor de las personas más vulnerables.

Els acords que puguin sorgir sobre la construcció d’aquesta candidatura àmplia, hauran de ser valorats i ratificats pels membres de les dues formacions a través dels processos democràtics que cadascuna té estipulats.

El responsable de la Secretaria Política de Podemos, Íñigo Errejón, i Teresa Forcades, promotora de Procés Constituent, han mantingut una trobada aquest divendres 3 de juliol, per tractar sobre aquest nou projecte polític de canvi. A la reunió, s'ha constatat la voluntat compartida de caminar cap a la configuració d’una candidatura àmplia, de majories, i que sigui referent de tots els sectors socials colpejats per la crisi econòmica i d’aquelles persones indignades amb la situació política i que apostin pel canvi.

Aquesta trobada s’emmarca en els contactes que tant Procés constituent com Podemos tenen amb diferents forces polítiques catalanes, com la que Pablo Iglesias en nom de Podemos van realitzar amb Joan Herrera d'ICV el passat 26 de juny, o las diferents reunions que Procés Constituent ha tingut amb vàries forces polítiques des de la seva assamblea del passat 14 de juny.

En aquesta primera trobada no s'ha abordat la qüestió de la llista electoral al Parlament de Catalunya, encara que sí existeix una voluntat compartida per part de tots els actors que la persona que l'encapçali provingui de l'àmbit de la societat civil i que tingui la capacitat de convertir-se en un referent de majories.

A més, s'ha parlat de la situació política estatal. Podemos es mostra favorable perquè aquesta aposta per una candidatura àmplia de canvi per a Catalunya tingui una traducció similar a Catalunya a les eleccions generals. Procés constituent no ha discutit sobre les eleccions generals però considera important que aquestes serveixin per acabar amb l'actual marc polític i institucional que ha demostrat estar esgotat i deslegitimat.

Barcelona, 3 de juliol del 2015  

Per una confluència des del sobiranisme i per la ruptura

En l'Assemblea General que el Procés Constituent va celebrar el 14 de juny a Terrassa, vam decidir treballar per la confluència de les esquerres catalanes a favor del dret del poble català a decidir sobre el seu futur polític tot proposant l’obertura d’un procés constituent on la ciutadania pugui decidir de manera participativa el model d’Estat i de país que vol construir. El mandat de les assembles del Procés Constituent fou clar: treballar per a la sobirania i per a la ruptura. No solament cal trencar amb el Règim del 78, construït i protegit durant dècades per forces com Convergència i Unió, PSOE/PSC i el Partit Popular, sinó també amb les polítiques antisocials que aquestes forces polítiques porten anys imposant. Per tot plegat, el procés que vindiquem haurà de ser capaç d’impulsar un pla d’emergència ciutadana que, a curt termini, ajudi a apaivagar el patiment i la misèria provocats per una crisi econòmica encara en curs, de la qual els governs dels darrers anys han contribuït a socialitzar les pèrdues i privatitzar-ne els beneficis. Caldrà, d'altra banda, que el procés estigui en tot moment dinamitzat des de la pluralitat, des d'un sobiranisme irrenunciable, des de la suport sense treva als moviments socials; i protagonitzat per persones sense currículum polític professional. Ara, més que mai, és moment d'estar a l'alçada dels reptes històrics que se'ns presenten i de deixar entrar els carrers i les places a les institucions.

Sense allunyar-nos gens de la nostra vocació fundacional, com a Procés Constituent ens reafirmem en la voluntat de seguir defensant, com a elements indestriables, tant els drets socials i els drets nacionals del poble de Catalunya. Considerem que l’oportunitat històrica oberta per impulsar un procés de ruptura amb l’autoritarisme dels mercats, de les retallades i del centralisme, oportunitat fruit de la crisi institucional i política actual al conjunt de l’Estat espanyol i del fort creixement del sobiranisme a Catalunya, no pot servir en cap dels casos per recolzar opcions polítiques i institucionals continuistes ni en l’àmbit social ni en l’econòmic ni el polític.

És per això que en els properes setmanes, sempre fidels a la voluntat majoritària de les assemblees del nostre moviment, intensificarem el nostre treball i els nostres esforços per fer possible l’encontre del màxim nombre possible d’opcions de les esquerres sobiranistes del nostre país per bastir una candidatura que s’erigeixi, tal i com hem defensat des del nostre naixement, en alternativa real a una dreta autonomenada sobiranista que s’apropia de l'ànsia de llibertat majoritària a Catalunya mentre s’alia de manera reiterada amb la dreta i el social-liberalisme espanyols per seguir impulsant polítiques que donen l'esquena als sectors populars del nostre país. Treballarem per una alternativa de ruptura que garanteixi un procés constituent català no subordinat a res ni ningú, on es pugui decidir lliurement sobre tot allò que afecta les nostres vides, incloent el nostre futur polític col·lectiu. Un procés constituent català popular unilateral que inclogui el referèndum per la independència. Aquest procés començaria de forma immediata després del 27S i és probable que duri almenys dos anys.

Considerem, a més, que de cap de les maneres aquesta alternativa es podrà bastir seguint lògiques que s’han mostrat obsoletes, ni es construirà en les ombres de cap despatx, ni es decidirà a cop de rodes de premsa. El Procés Constituent ha apostat des dels seus inicis per una pràctica política transformadora no només en els seus objectius sinó també en els seus mètodes i processos. La nostra forma de fer política ha estat sempre participativa i oberta i s'ha allunyat dels mètodes dels partits tradicionals. Les assemblees territorials i sectorials que composen el Procés Constituent han treballat, participat, debatut i aprovat de manera decisòria durant aquests més de dos anys, erigint-se en tot moment en les protagonistes imprescindibles del nostre moviment. Aquesta forma de procedir ha estat, és i seguirà sent part fonamental del nostre ADN polític i organitzatiu, ADN al que no pensem renunciar. És possible construir una altra Catalunya i d’una altra manera? No només és possible sinó que per a nosaltres és l'única forma de treballar pel canvi real.

Suport màxim al poble grec

Comunicat - Secretaria Política de SYRIZA / Oficina de Premsa

Des del 25 de gener després que el govern fes una batalla sense precedents per als interessos i la defensa del país i les persones. En front de les pressions i el xantatge, el govern ha tractat de posar en pràctica el mandat popular per posar fi a l`austeritat. Els prestamistes, però, contrasten ultimàtums que no tenien res a veure amb el mandat del poble grec, ni amb una Europa democràcia i solidària.

En aquesta batalla el govern i el poble grec no s'han donat a perdre. Han donat aquesta batalla per a la victòria. Les eleccions del procés de referèndum són eleccions de promoció de la democràcia a Grècia i Europa. És la opció que convida a la gent a prendre una posició en contra de les demandes exorbitants dels creditors.

Cridem als treballadors, joves, pensionistes, agricultors i la classe mitja, per rebutjar els ultimàtums dels prestamistes. Fem una crida a la població grega a dir un NO rotund al autoritarisme de l'austeritat. NO a la destrucció del país i la seva gent. La lluita no la donem només per nosaltres, és una lluita per la dignitat i la democràcia de tota Europa.

Grècia dóna un missatge de democràcia i sobirania popular, i un missatge de unitat.

Secretaria Política de SYRIZA

Confluència per un procés constituent popular a Catalunya

Acte a Reus el dijous 2 de juliol a les 19:30h

Després de l'assemblea general extraordinària del passat 14 de juny us volem invitar a la trobada - Interassemblees - Acte obert - Reus "Confluència per un procés constituent popular a Catalunya" que realitzarem a Reus el proper dijous 2 de juliol a les 19:30h al local dels Xiquets de Reus. L'acte és obert i servirà per debatre l'estat actual de la proposta del Procés Constituent d'articular una candidatura amplia i de ruptura per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre, candidatura que hem de construir tots i totes des de baix. Adjuntem el cartell de l'acte així com l'enllaç a l'esdeveniment al facebook i al calendari d'actes del Procés Constituent.

Pride Barcelona 2015

Amb motiu de la desfilada del PRIDE BARCELONA 2015, des del Procés Constituent manifestem la nostra solidaritat amb les persones LGTB la nostra voluntat de fer-los costat en les seves justes reivindicacions i el nostre rebuig absolut a la lesbofòbia i l'homofòbia que es denuncïen a la manifestació d' enguany i que tantes víctimes de bulling originen en els centres d'ensenyament.

El Procés Constituent respecta i estima la diversitat en tots els aspectes:
perquè som progressites,
perquè som d'esquerres,
perquè tenim cap,
perquè tenim cor,
RES D'HUMÀ NO ENS ÉS ALIÉ !

Després de l'assemblea del 14J

Comunicat als membres del Procés Constituent després de l'Assemblea Extraordinària de Terrassa,
 14
 de Juny del 2015

Des
 de
 la
 comissió
 coordinadora
 del
 Procés,
 i
 en
 nom
 de
 la
 Teresa
 Forcades
 i
 l’Arcadi
 Oliveres,
 volem
 agrair
 el
 suport
 i
 la
 participació
 de
 tots
 els
 membres
 adherits
 al
 Procés
 per
 haver
 permès
 que
 el
 moviment
 hagi
 continuat
 viu,
 amb
 veu
 i
 projecte
 propis.
 Agraïm
 també
 tota
 la
 feina
 feta
 a
 les
 assemblees 
i 
als 
equips
 de 
treball 
per
poder 
celebrar 
l’Assemblea 
extraordinària, 
des
 de 
la 
convocatòria
 i
els 
debats 
interns 
previs, 
fins 
a
 la 
difusió,
 convit
 i 
organització 
de
l’assemblea 
mateixa.


Us 
volem
 comunicar 
que
 a
 l’Assemblea 
extraordinària 
del 
passat
diumenge 
14
 de 
juny 
a 
Terrassa, 
hi
 va
 haver
 575 
inscrits
 d’arreu
 del
 territori.
 Es
 va
 viure
 un 
ambient 
participatiu
 i
 democràtic 
tant
 en 
l’espai
 de 
debat 
de 
grups 
com
 en
 el
 plenari,
 on 
hi 
van
 haver 
més
 de
 50 
intervencions 
abans
 de 
fer
 la
 votació.
 Es
 va 
poder 
continuar 
treball
 de 
grups 
a 
la 
tarda,
 i 
vam
 solidaritzar‐nos 
amb
 els 
vaguistes 
de 
Movistar, 
que
 ens 
van 
oferir 
entrepans 
i 
begudes 
tot
 el
 dia, 
i 
que
ens
 agraeixen 
haver 
vingut.
 


Per
 àmplia 
majoria 
(un 
73%
 de 
vots), 
es 
va 
decidir 
que 
dedicarem
 tots 
els 
esforços 
a 
construir
 conjuntament
 una
 candidatura
 de
 confluència
 que
 abasti
 el
 màxim
 de
 moviments
 i
 partits
 de
 l’esquerra
 rupturista
 des 
d’ara 
fins 
el 
27 
de 
setembre.
 Procés 
Constituent
 opta,
 doncs,
 per
 articular
 una
 majoria
 política
 perquè
 es
 pugui
 iniciar
 un
 procés
 constituent
 popular,
 fet
 i
 liderat
 des
 de
 la
 ciutadania,
 i
 que
 inclogui
 el
 referèndum
 per
 la
 independència
 de
 Catalunya.
 Us
 animem
 a
 sumar
 esforços 
i 
coratge 
en 
aquesta 
nova 
etapa
interessant
 que
 s’obre, 
que
 ens
obliga 
a 
ser
 creatius, 
exigents,
 a
 buscar
 consensos
 i
 a
 la
 vegada
 a
 imaginar
 com
 es
 pot
 construir
 aquest
 procés
 constituent
 popular
 i
 unilateral
 que 
no 
volem
 que
 oblidi 
cap 
dels 
eixos, 
l’eix 
nacional 
i 
l’eix 
social.

 


Si
 us
 voleu
 implicar
 com
 a
 col·laboradors
 o
 activistes
 en
 les
 mobilitzacions,
 actes,
 campanya
 o
 reforç
 d’equips
 d’aquí
 al
 27
 de
 setembre,
 s’ha
 preparat
 un
 formulari
 perquè
 us
 hi
 pugueu
 inscriure
 i
 us
 convocarem
 a
 mida 
que
 els 
equips
 es 
vagin 
formant:
 


Us
 agraïm
 la
 confiança
 dipositada
 en
 el
 projecte
 perquè
 Procés
 Constituent
 pugui
 ser
 una
 força
 aglutinadora 
 i
 creativa
 davant 
dels 
reptes
 socials
 i 
nacionals 
que 
es
dibuixen.
 


Som
 a 
la
 vostra 
disposició,
 


Arcadi
 Oliveres, 
Teresa 
Forcades
 

i 
la 
Comissió 
coordinadora
 del 
Procés
 Constituent
 


Una vegada més Artur Mas segueix guanyant temps

Comunicat del Procés Constituent

L'anunci del president de la Generalitat Artur Mas que les eleccions al Parlament de Catalunya tindran lloc el proper 27 de setembre són, una vegada més, un intent de guanyar temps i d'anar dilatant el procés sobiranista, posposant el moment de la veritat i l'oportunitat que la ciutadania s’expressi democràticament. Tants mesos de dubtes i negociacions de palau entre el President i ERC han acabat en un decepcionant acord pel qual es retrassa la petició generalitzada sorgida després del 9N de convocatòria d'eleccions anticipades per aquesta primavera.

El full de ruta comú pactat entre ERC i CiU implicarà prosseguir amb les actuals polítiques econòmiques, ja que l'acord inclou l'aprovació d'uns pressupostos que, de nou, inclouran retallades i mesures contràries als interessos de la majoria de ciutadans i ciutadanes. ERC, seguint la política practicada aquests darrers anys, incorre en un greu error al donar suport als pressuposts de Mas i fent-se partícep d'una política anti-social.

El fet que l'11 de Setembre coincideixi amb la vigília de l'inici de la campanya fa augmentar el risc que Artur Mas i ERC vulguin capitalitzar políticament la diada. Per a què això no passi caldrà, més que mai, garantir que el contingut social es deixa escoltar a la diada i una forta mobilització unitària que proposi un altre model de Catalunya. Una mobilització de tota la ciutadania que faci sentir les reivindicacions democràtiques, socials i nacionals.

Davant aquest nou escenari, fem una crida a mostrar el rebuig a aquest acord i a mobilitzar-nos per la celebració immediata d'unes eleccions constituents. Al mateix temps, fem una crida a seguir actuant en una doble direcció: primer, el rellançament de les mobilitzacions socials contra les retallades, el desmantellament dels serveis públics i les polítiques que ens fan pagar a tots i totes una crisi que és responsabilitat de la minoria financera; segon, el manteniment de les mobilitzacions sobiranistes, per garantir que el mandat popular del 9N no es dissol.

En aquests propers mesos, el Procés Constituent seguirà treballant per la conformació d'una candidatura unitària sobiranista, contrària a les retallades i defensora d'un procés constituent, que es plantegi l'objectiu de ser una alternativa a les actuals forces que dominen la política catalana. Ni Mas ni Junqueras representen un model de Catalunya favorable als interessos de la majoria. D'aquí al 27 de setembre hem de treballar per bastir una nova alternativa popular que pugui canviar el rumb del nostre país i obrir un veritable procés constituent democràtic i participatiu. Comença el compte enrere.

Ni un pas enrere!

Davant la suspensió de la Consulta: ni un pas enrere!

La decisió del Tribunal Constitucional de suspendre cautelarment la Llei de Consultes aprovada pel Parlament de Catalunya i el Decret de Convocatòria de la Consulta firmat pel President de la Generalitat representa un atac sense precedents als drets democràtics més elementals.

La suspensió cautelar de la Consulta és la conseqüència extrema de l' immobilisme mantingut pel govern espanyol, el PP i el PSOE en aquests darrers anys davant les legítimes aspiracions del poble català. La vulneració d'un dret democràtic tan bàsic com el poder votar en una consulta, en la qual totes les opinions es puguin expressar, mostra les fortes limitacions del sistema democràtic i institucional del règim polític que es va establir el 1978 i que ara travessa una greu crisi de legitimitat. L'ordenament constitucional vigent es va fer en el marc d'una Transició tutelada per l'exèrcit (i amb una ingerència constant de la Corona), que va tenir un rol especialment determinant en el redactat de l'article VIII de la Constitució que atorga al mateix exèrcit el paper de garant de la integritat territorial. Una Constitució feta en aquestes circumstàncies és il·legítima i emparar-se en ella per suspendre la Consulta és una decisió mancada de qualsevol legitimitat democràtica. Un Tribunal no pot negar la voluntat democràtica de tot un poble. Per això el seu dictamen ha de ser desobeït, de forma pacífica i democràtica, com han estat fins ara totes les mobilitzacions.

La suspensió de la Consulta suposa l'entrada en una nova fase política. Arriben setmanes i dies decisius. S'acosta l'hora de la veritat. Davant l' intent d'impedir que la Consulta se celebri, és necessari no fer un sol pas enrere i continuar endavant amb el compromís de convocar la Consulta el 9 de novembre que el Parlament de Catalunya va adquirir. En aquests moments cal mantenir la unitat de totes les forces polítiques i entitats socials favorables a la Consulta, però una unitat que no pot ser una coartada per desmobilitzar, sinó que ha de servir per no fer un sol pas enrere i per organitzar la desobediència al Tribunal Constitucional. El què està en joc és l'exercici d'un dret democràtic bàsic com el dret a decidir.

La mobilització social i ciutadana serà decisiva tant per aturar els plans antidemocràtics de Rajoy com per forçar al govern de la Generalitat a anar fins al final. Les institucions catalanes han d'estar a l'alçada de la situació. La Consulta s'ha de fer, i s'ha de fer amb garanties, posant tots els mitjans institucionals perquè es pugui desenvolupar. No és l'hora de quedar-se plegats de braços i de romandre passius. Si hem arribat fins aquí, ha estat per les grans mobilitzacions dels últims dos anys. És el moment de redoblar la pressió al carrer, d’ intensificar les mobilitzacions socials i de preparar un pla sostingut unitari de desobediència civil i institucional.

Per aquest motiu ens sumem a les propostes de mobilització per avui dimarts 30 a les 19h a les Places dels Ajuntaments de cada poble i ciutat de Catalunya i a les que vindran els propers dies i setmanes impulsades per les diferents plataformes unitàries que s'estan posant en marxa, en les quals tindrem el repte de bastir un veritable plà de desobediència institucional i social per a fer possible la Consulta.

Cap Tribunal està per sobre la voluntat d'un poble!
Volem la Consulta tant sí com no!

Pel dret al propi cos!

Sota l’afirmació, “El meu cos és meu” presentem un vídeo on es reivindica el dret al propi cos. Aquesta campanya suposa un pas més en la nostra lluita en la defensa del poder de decisió de la ciutadania.

L’audiovisual, promogut des de l'Assemblea Sectorial de Feminisme, posa l’accent sobre el dret a la interrupció voluntària de l’embaràs, i recull la resta de qüestions incloses al sisè punt del manifest fundacional de Procés Constituent centrat en el Dret al Propi Cos, com ara, l’eutanàsia, salut sexual i reproductiva, autodeterminació dels cossos i violència masclista.

En una setmana que culminarà el proper diumenge 28 de setembre amb la celebració del Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament i serà motiu de múltiples mobilitzacions a favor de les llibertats de les dones arreu de l'Estat espanyol, el Procés Constituent fa una crida a la ciutadania a mobilitzar-se aquest diumenge per defensar els drets i llibertats sexuals i reproductives de les dones i de totes les persones.

Fem Via per Decidir-ho Tot

Declaració del Procés Constituent amb motiu de l'11 de setembre: Fem Via per Decidir-ho Tot

L'11 de setembre d'enguany s'espera, de nou, una gran mobilització social a Catalunya, organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, a favor de la independència i del dret a decidir i, sobretot, per pressionar les forces polítiques perquè la consulta del 9 de novembre sigui una realitat. Garantir el dret perquè la població de Catalunya pugui votar és fonamental.

En el marc d'aquesta iniciativa, el Procés Constituent convoca aquest 11 de setembre del 2014 a concentrar-se a l’avinguda Diagonal amb Passeig de Gràcia, davant el Deutsche Bank i de l'Obelisc conegut popularment amb el nom del "llapis" (monument de la victòria feixista) amb l'objectiu de mostrar un absolut rebuig tant davant d'un dels símbols del poder financer internacional com del símbol del poder que recorda l'atac històric contra els nostres drets i llibertats.

El Procés constituent vol reclamar que els drets socials i els drets nacionals són indissociables. VOLEM DECIDIR, però DECIDIR-HO TOT.

Volem participar en una V que signifiqui el reclam de VIURE amb dignitat; de construir una VILA que sigui una unitat política sobirana, que defensi la DIVERSITAT, que sàpiga autogestionar-se, que sigui capaç de crear VINCLES de comunitat i proyectes d'economia social; que promogui els VALORS democràtics, participatius i una ètica solidària.

VOLEM CONSTRUIR UN NOU PAÍS, però un nou país que no estigui regit pels principis de la cobdícia, la corrupció, el frau fiscal i les desigualtats, sinó per la SOLIDARITAT i la JUSTÍCIA.

La lluita per la sobirania és lluitar per la llibertat dels pobles. L'Europa del poder financer no respecta aquesta llibertat. N'hem vist les conseqüències a Grècia, a Portugal, a Irlanda, a Xipre o al mateix Estat espanyol. No hi ha independència veritable sota el jou del deute il·legítim ni sota les urpes de la Troika, ni sotmesos al xantatge de la prima de risc i dels "mercats". Tampoc hi ha sobirania real sense trencar amb els vicis i desmemòries del règim de la Transició, un règim erigit sobre el silenciament de les víctimes de la Guerra Civil i 40 anys de dictadura feixista, un règim que ha permès que les mateixes oligarquies de sempre continuessin en el poder, un règim contra el qual cal seguir empenyent per fer-lo tombar.

Us convidem a venir davant del Deutsche Bank perquè la banca, tant la nacional com la internacional, és la gran culpable de la crisi que el nostre país i molts d'altres vénen patint des de fa ja sis anys. Hi volem ser perquè, en els darrers anys, el Deutsche, com d'altres entitats financeres, s'ha enriquit especulant amb el deute sobirà dels països euromediterranis, evadeix capitals als paradisos fiscals i es creditor i finançador d'empreses d'armament. La Troika protegeix les entitats financeres a costa dels fons públics imposant plans d'austeritat que ens roben els drets més fonamentals com la salut i l'educació, l’assistència social, els ajuts a la dependència... i ataca la sobirania dels pobles. Sortirem al carrer per deixar ben clar que volem la sobirania de Catalunya, però també per insistir que les polítiques de la Troika ens deixen en la més profonda misèria com a poble.

El darrer escàndol de la política catalana, amb la confessió de l'expresident Jordi Pujol admetent que la seva família tenia diners irregulars a Andorra que ell havia heredat del seu pare, mostra clarament la necessitat de refundar l'actual sistema polític, social i econòmic. Aquest escàndol s'afegeix a un ampli llistat d'escàndols de corrupció que han afectat als darrers anys a un llarg llistat de polítics, empresaris i banquers catalans. Un país, l’èlit dirigent del qual és còmplice del poder financer nacional i internacional, no serà mai un país veritablement sobirà. No volem un país on la banca faci i desfaci al seu gust, on no hi hagi control sobre el moviment de capitals, i on els rics defraudin impostos impunement.

Us convidem a unir-nos al voltant del llapis per rebutjar l’abús del poder, la corrupció i el frau fiscal que tenim i patim també, avui, a Catalunya. L'obelisc fou primer una monument a la victòria feixista, després es reconvertí en un monument a Juan Carlos I i avui és una relíquia d'un passat que ens impedeix mirar cap al futur. Som conscients que el poder empresarial, financer i polític català pacta amb les elits espanyoles quan és d'interès per a les seves butxaques. Cal preguntar-se: independència per a què i per a qui? El debat obert avui a Catalunya és una oportunitat per trencar amb l’injust marc legal establert i per repensar les bases del nostre model de societat. Volem obrir un procés constituent que ens permeti decidir, entre tots, quin país volem.

Per tot això, a la diada de l’11 de setembre del 2014, en el marc d’una nova mobilització històrica, serem molts deconstruint el poder financer, l’elitisme, la uniformitat, el totalitarisme i la guerra, el sexisme, la violència d’estat, el pensament únic; per reclamar l’inici d’una nova manera de fer política, per manifestar la voluntat de ser un poble sobirà, conscient que té poder constituent, i capacitat per construir, entre tots i totes, un país divers, plural, democràtic, que vetlli per la justícia social i una ètica solidària.

Ens trobarem a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb Diagonal, davant del Deutsche Bank i del “llapis”.

Procés constituent
Juliol/agost del 2014

Descàrrega de Fitxers/Flyers

Municipalisme i vies de ruptura

El 28 de Juny, el Procés Constituent va organitzar la jornada "Municipalisme Constituent", per debatre les possibilitats de ruptura del municipalisme amb l'hor itzó de maig de 2015. A la taula "Municipalisme i vies de ruptura" intervingueren la politòloga Gemma Ubasart, el sociòleg Ivan Miró i l'historiador Xavier Domènech.

Per un municipalisme constituent

Per un municipalisme per a i de les persones

Document de treball resultat dels debats i aportacions de les assesmblees participants a la jornada "Municipalisme Constituent", celebrada el passat 28 de juny.

Text de debat pendent d'aprovar

Des de fa anys, allò que hauria d’haver estat sempre nostre se’ns ha volgut prendre completament: drets i llibertats, el present i el futur, les esperances i la pròpia democràcia. De dalt a baix, del poder financer cap a nosaltres, del centre a les perifèries, des dallò global cap a allò local, des de les decisions despersonalitzades fins als centre de les nostres vides. Els pobles i les ciutats del nostre país, els espais on interactuem quotidianament, on vivim com a societat -en definitiva, els llocs allà on som- sempre han estat de la gent, independentment del seu gènere o població de procedència; però també han estat de forma creixent espais d’imposició, de discriminacions i d’alliberament de traves per a la circulació dels grans interessos econòmics. Així mateix, han estat cada cop més intensament l’espai on l’economia especulativa imbricada amb polítics corruptes ha volgut posar les nostres vides al seu servei.

Especulació, desnonaments, discriminacions, corrupció, problemes de malnutrició d’una part creixent de la població, serveis públics (drets) retallats, ha estat el pa de cada dia dels nostres últims anys. També ho ha estat la solidaritat entre els veïns i les veïnes, l’experimentació de noves formes d’economia, la lluita contra els desnonaments i les desigualtats, i la pervivència d’un sentit de ciutadania basada en el bé comú. Volem fer forts aquests principis i pràctiques, per fer cada cop més petits els interessos que violenten el dret a la ciutat; recuperar els nostres drets, llibertats i democràcies de baix a dalt, de la perifèria al centre, des de l’espai local cap al global. Tenim davant per davant un repte: fer que l’Horitzó 2015 sigui el principi del canvi.

El municipalisme ha estat sempre en el nostre passat una de les palanques de canvi primordial de les nostres vides i, amb elles, dels processos socials i polítics que han travessat la nostra terra. Va ser així en el naixement del republicanisme català, la primera corrent democràtica i social del nostre país, durant el segle XIX quan va protagonitzar les primeres experiències veritablement democràtiques de la nostra història; va ser així en la primavera republicana del 14 d'abril de 1931. I creiem que ha de ser així, que pot ser així, ara com abans. L’espai municipal és aquell on potencialment el poder és més pròxim a les nostres vides, on potencialment pot ser més controlat i transformat, on es pot lluitar en millors condicions per preservar i constituir els nostres drets, les nostres vides i les dels nostre veïns. Alhora és en aquest nivell on les millors energies, experiències i alternatives de la nostra societat poden ser posades al servei de les persones, on es pot configurar la possibilitat d’un nou món diferent d’aquest que ens han volgut imposar els darrers anys. No volem tanmateix que aquesta possibilitat, que aquesta potencialitat, quedí reclosa en uns pocs llocs, com tampoc volem que quedi com un pur acte de resistència i desafiament local: ha d’articular-se en una xarxa amplia d’un nou tipus de municipalisme constituent, que comparteixi experiències, recursos i solidaritats; ha de poder ser l’inici d’una recuperació de la democràcia a tot el país.

És per això que des del Procés Constituent treballarem per:

  • L'articulació de candidatures municipals que tinguin com a eix el dret a la ciutat basat en la recuperació dels espais i béns públics per a les majories, sense discriminacions per raons de classe, gènere, o procedència, en un sistema de transports de qualitat i veritablement públics, en la municipalització de l’aigua i el sòl, en la preservació i l’extensió dels serveis i els drets socials, en una veritable política d’habitatge públic que ha de començar per decretar que els pobles i ciutats siguin lliures de desnonaments, en la cerca d’alternatives energètiques, ecològiques, econòmiques, socials i culturals.
  • L'articulació de candidatures que transformin els Ajuntaments en unes institucions que practiquin realment la transparència informativa, la cogestió amb el teixit social popular, noves formes de participació i sobirania que, en la seva pràctica política, siguin regides per un codi ètic.
  • L'articulació de candidatures que treballin per la ruptura constituent en el camí de la conformació d’un Procés Constituent català i que, per tant, no entenguin la seva pràctica tan sols en termes particulars, sinó com a part de un tot en el marc de l’Horitzó 2015.
  • Un municipalisme rupturista que es concreti en una acció política més directa amb una democràcia autènticament participativa i decisiva que utilitzi tots els instruments legals actualment existents per fer-la possible, tot exigint la reforma de la llei electoral que possibiliti l’elecció directa a barris o districtes apropant els centres de decisió a la gent, treballant per canviar la Llei de Bases del Règim Local, i restant disposat a la desobediència quan qualsevol llei impedeixi l’exercici democràtic per part de la ciutadania. Cal que els ajuntaments i altres ens locals recuperin les competències per a la prestació dels serveis municipals que lleis com l’LRSAL (Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local) pretenen manllevar-los traslladant la decisió sobre la gestió dels serveis i dels recursos a òrgans no elegits democràticament. Cal, també, abordar situacions com les subcontractacions, la cessió de beneficis a mans privades a través de les externalitzacions, etc; i sobretot lluitar per un règim de finançament de les corporacions locals amb una participació suficient en la gestió dels pressupostos del conjunt de les administracions públiques. Aquestes qüestions esdevenen absolutament imprescindibles per fer creïble la possibilitat de ruptura.
  • És imprescindible portar la transparència a l'administració local, aconseguir la implantació de pressupostos participatius i practicar la pedagogia necessària per a la implementació d’eines de formació i informació potenciant les noves tecnologies. En l’actual escenari de proliferació de casos de corrupció als nostres ajuntaments, és irrenunciable impulsar i exigir el respecte dels candidats/es i dels càrrecs públics a un codi ètic, la revocabilitat i la limitació de mandats.

El Procés Constituent pot aportar decididament la seva col·laboració a aquest projecte, prioritzant les polítiques socials i de sostenibilitat com a eixos de treball dins de les institucions. Però això comença ara que ens trobem a un any vista de les eleccions municipals. Convenim que hem de fer un paper de frontissa entre les diferents forces polítiques, però que també hem d’incorporar aquesta confluència necessària per la ruptura als moviments socials i a la ciutadania que a títol individual hi vol contribuir. Hem de crear un espai comú on ens trobem còmodes sobre la base de la garantia i el compliment d’un codi ètic de servei públic i d’un ideari de rescat de la ciutadania en forma de decàleg o de mínim comú denominador de tots els que composen l’alternativa, sigui per erigir-se com a programa de treball d’una candidatura d’ampli consens i rupturista, o bé per impregnar les propostes programàtiques de totes les candidatures que es presentin a les eleccions, en el cas dels municipis en els que no fos possible impulsar-ne. El trencament de dinàmiques partidistes té molt a veure amb l’èxit de la proposta

Perquè creiem que a les nostres localitats és possible la unitat de les esquerres treballant a partir de metodologies compartides, amb mecanismes de control i fixant uns objectius comuns, cal fer factible la confluència però sense renunciar al caràcter rupturista de la nostra proposta, un aspecte absolutament innegociable.

El Grup Promotor ha de debatre el suport explícit a totes aquelles opcions que, en la línia de les nostres propostes, pretenen fer possible candidatures d’esquerres d’ampli consens.

En aquest marc, el Procés Constituent emprendrà una reflexió interna d’aquí fins a octubre per decidir la seva participació global i concreta en la perspectiva de l’Horitzó 2015. Alhora, el Procés Constituent vol estimular la proposta de realització d’una gran trobada de candidatures de municipis de Catalunya que, en la seva diversitat, trobin un decàleg comú d’actuacions que les identifiqui en un camí conjunt per revertir la situació actual, l’exploració d'alternatives a nivell municipal i la necessitat d’anar cap a una ruptura constituent.

Aquesta no és una declaració política definitiva Es tracta d'un document que serà enriquit per les aportacions de les assemblees i portat a aprovació en el Grup Promotor.

Badalona, 28 de juny de 2014

Municipalisme Constituent

Jornada de reflexió i debat

Dissabte 28 de juny

Lloc: Institut Públic La Llauna - Carrer de Sagunt, 5 - 08912 Badalona (Barcelona)

  • Matí de treball i debat; assisteixen 2 membres de cada assemblea i sectorials
  • 9:30 : Apertura (assemblea de Badalona)
  • 10:00 - 10:15 : Presentació
  • 10:30 - 12:30 : Debats per grups
  • 13:00 - 13:45 : Plenari
  • 14:30 : DINAR: "Paella + Fruita" 5€ 
  • Tarda de ponències i debat, oberta a d'altres persones, formacions, col·lectius
  • 16:00 -18:00 : Municipalisme i vies de ruptura.
    • Ponents: Gemma Ubasart González: Politòloga
    • Ivan Miró i Acedo: Sociòleg, Ciutat Invisible
    • Xavier Domènech Sampere: Historiador, Membre del Procés Constituent
  • 18:00 – 20:00: Experiències de poder municipal.
    • Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat (ICV).
    • Virginia Domínguez: Regidora i portaveu d'Entesa per Sabadell (Candidatura de les CAV)
    • Dani Cornellà: Ex-alcalde i actualment 1er Tinent d'Alcalde de Celrà (CUP)
    • Joan Bou: Ex-regidor d'Hisenda i Participació Ciutadana de Santa Cristina d'Aro
  • 20:00 cloenda: Lectura de conclusions i manifest de les jornades.


En breu estarà disponible el formulari d'inscripcions 

Ni Joan Carles ni Felip!

República Catalana del 99%! Procés constituent democràtic ja!

L'abdicació del Rei Juan Carlos I és un pas més en la profunda crisis de règim que estem vivint. Totes les principals institucions de l'Estat estan qüestionades: la Corona, el poder judicial i el sistema bipartidista. Les recents eleccions del 25M han mostrat la profunda desafecció ciutadana cap al sistema polític actual. Tant l'esclat social que va significar el 15M, com les successives mobilitzacions contra les retallades i el procés sobiranista català, han obert esquerdes a les parets d'un règim que ara, amb l’abdicació del Rei, intentaran de maquillar. Es busca donar oxigen a un règim que ja no té credibilitat democràtica.

En un moment com l'actual és fonamental que hi hagi la més àmplia mobilització des de baix per demanar un veritable procés constituent democràtic i no una mera operació cosmètica des de dalt. Un procés constituent democràtic en què puguem decidir sobre tot allò que afecta les nostres vides i on puguem decidir quin sistema polític, quin model econòmic, i quin model de societat volem. Un procés constituent on el poble de Catalunya es pugui expressar en lliberat el proper 9 de novembre.

Estem davant una oportunitat històrica. No l'hem de desaprofitar. Cal demostrar la força de la veu dels carrers i de les places!

Avui, tots i totes a ocupar les places a les 20h!

Trobem-nos a les places de la vila dels nostres pobles i qui pugui acostar-se a Barcelona, a Plaça Catalunya.

Sobre el desallotjament de Can Vies

Comunicat del Procés Constituent

En relació als fets tan greus que s’esdevingueren el dia d’ahir durant el desallotjament del Centre Social Autogestionat Can Vies, des del Procés Constituent volem compartir les següents consideracions:

  1. El Centre Social Autogestionat Can Vies del barri de Sants de Barcelona ha estat, amb més de 17 anys de trajectòria, un dels espais cabdals de les cultures i pràctiques alternatives de la capital de Catalunya, amb un arrelament molt fort en el marc del teixit social del barri.
  2. En aquest sentit, no podem qualificar d’altra manera que com a lamentable el trencament unilateral de les converses de l’Ajuntament de Barcelona amb la Plataforma de Suport de Can Vies; així com també la negativa a acceptar, per part de l’Ajuntament, la suspensió de desallotjament mentre duressin les negociacions -tal com recomanava la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona.
  3. L’Ajuntament ha demostrat alhora una actitud aparentment erràtica en relació a Can Vies, que demostra clarament que el seu objectiu últim no era altre que posar fi a un espai autogestionat que té un arrelament molt fort. Si en primera instància el que es demanà era la realització d’un Pla de Remodelació assumit plenament pels membres del Centre Social, posteriorment es plantejà que la remodelació esmentada havia de passar pel control de la gestió del Centre Social, per tal que l’Ajuntament el posés a disposició de diverses entitats. La falsedat de totes aquestes “propostes” ha quedat més que palesa amb l’enderrocament final de Can Vies per part de l’Ajuntament de Barcelona.
  4. La gravetat d’aquests fets s’ha vist reforçada pels esdeveniments viscuts durant el dia del desallotjament. La forta crispació viscuda al barri s’ha concretat en atacs als mitjans de comunicació, que si sempre són condemnables, ho són, encara amb més raó, quan són protagonitzats per agents de l’orde públic. En aquest sentit, trencar vidres d’un edifici que allotja un mitjà de comunicació per intentar entrar-hi -com és el cas de La Directa- o intentar forçar una llibreria, són de les pitjors imatges que poden donar les forces d’ordre públic d’aquest país.
  5. És d’esperar un aclariment dels fets i una depuració, si escau, sobre les responsabilitats policials i polítiques. Tanmateix, plou sobre mullat. Aquests actes són plenament congruents amb la gestió de l’ordre públic practicada pel Govern de la Generalitat des de 2011 fins a dia d’avui. El resultat n’ha quedat reflectit en portades de mitjans de comunicació internacionals sobre les actuacions policials a Catalunya, que han mostrat persones ferides -algunes de les quals amb seqüeles per a tota la vida-, i amplis dispositius de repressió. La resposta dels governants del país i de les forces que els donen suport, ha estat el manteniment dels principals responsables policials fins i tot quan hi ha evidències judicials que contradiuen punt per punt les seves declaracions. Aquest últim punt queda patent en el cas d’Ester Quintana, que ha estat seguit del manteniment de Manuel Prat com a Director General dels Mossos, tot i el clam generalitzat per la seva dimissió.
  6. Les actuacions viscudes ahir venen a cloure un cap de setmana negre pel que fa a la imatge del país i d’aquells que el governen. Si el diumenge es va poder veure com agents de l’autoritat retiraven les urnes del Multireferèndum - contradient tot allò que és a la base del dret a decidir-, ahir vam assistir a assalts a mitjans de comunicació i a llibreries. Si del govern municipal i nacional no podem esperar-ne una rectificació d'aquests comportaments inacceptables, volem, almenys, convidar la ciutadania a reflexionar sobre els mateixos i a restar amatents a qualsevol convocatòria que es pugui fer per denunciar-los, així com a respondre contra aquesta mena d’actituds.

Finalment, des del Procés Constituent volem fer arribar tota la nostra solidaritat als companys i companyes de Can Vies, La Directa i La Ciutat Invisible.

1 de maig: tots i totes al carrer!

Declaració del Procés Constituent

L'última reforma laboral, com l’anterior, presentada a so de bombo i platerets com la solució, ha resultat un desastre per a la creació d'ocupació. Amb cada nova reforma es busca flexibilitzar el mercat de treball, seguint els dictats de l'economia neoliberal. Però l'economia neoliberal considera el treball com una mercaderia. On no hi ha salari, no hi veu treball. On hi ha persones treballant, només veu factors de producció. On hi ha precarietat i por, només veu reducció de costos laborals que fan l'empresa més competitiva als mercats globals.

L'atur massiu, la precarietat creixent del treball, és la demostració palpable de la ineficàcia d'un sistema, el capitalisme, que només afavoreix els interessos dels poderosos i d'unes polítiques fracassades, les de la Troika, que només miren pels bancs i les grans empreses i castiguen les persones.

Però la reforma laboral no és un fet aïllat, sinó que forma part d'un atac generalitzat contra les conquestes i drets de la majoria social. Les retallades de les pensions, la reforma de l'administració local, la reforma educativa, el desmantellament dels ajuts a les persones dependents, el pagament del deute, l'augment de l'edat de jubilació, la destrucció dels serveis públics de sanitat, justícia o educació, la pèrdua de poder adquisitiu, l'esclavitud hipotecària, la precarietat laboral, els desnonaments, la involució en les polítiques d'igualtat contra aquesta llei de l’avortament, contra la llibertat de mobilització amb la “llei mordaza” i contra la pobresa energètica, cap un model energètic sostenible... formen part d'una brutal ofensiva contra els de baix, contra la classe treballadora, contra la ciutadania, contra el poble.

En aquesta situació, és vital fer front a aquestes polítiques neoliberals, i per això és necessària la màxima unitat sindical, més enllà de sigles i organitzacions, promovent assemblees unitàries en centres de treball i barris, amb una estratègia de confrontació i mobilització sostinguda en el temps. No és hora d'intentar conciliar els nostres drets amb els interessos d'un sistema injust i opressor.

L'1 de maig cal sortir tots i totes al carrer, i amb les accions unitàries i prèvies que recolzem del 30 abril, pel dret al treball i amb ingressos dignes, a moltes oficines del Inem-SOC de Catalunya, per mostrar al govern i a la Patronal que no permetrem que converteixin el nostre mitjà de vida, el treball, en un xantatge. No hi ha llibertat quan les úniques alternatives que ens ofereixen són atur o precarietat. No és hora de diàleg social, sinó de lluitar pels nostres drets i la nostra dignitat, en el marc de la lluita que els diversos pobles d'Europa, en particular les que estan fent els de l'Europa mediterrània contra les polítiques d'austeritat. La mobilització a casa nostra ha d'anar acompanyada de la recerca d'aliances internacionals ja que només una veritable mobilització internacional coordinada podrà vèncer les polítiques de la Troika i el poder del capital financer.

Tots i totes al carrer!

Objecció fiscal

Estem enmig de la campanya de declaració de renta. Per aquest motiu us fem arribar un seguit d'opcions per fer objecció fiscal, com per exemple, per tal d'evitar que els nostres impostos financin la despesa militar.

Tots desitgem un món millor, una societat més justa i uns bons serveis comuns i per això paguem impostos, pagar impostos és l'acció més important de col·laboració social; però, i si no es fa amb els impostos el que s'espera que es faci?

Us proposem ser una mica desobedients, us proposem que per objecció de consciència una petita part dels impostos necessaris perquè tot funcioni els desviem cap a projectes que considerem més justos i necessaris. No creiem amb la despesa militar, no creiem em la despesa financera desmesurada, no creiem en un centralisme que no respecte els drets nacionals, volem saber què es fa amb els impostos, creiem que els diners dels nostres impostos han d'estar destinats a la millora dels serveis públics .... per totes aquestes coses us proposem una acció reivindicativa a través dels impostos, perquè només amb la clau i el duro s'és lliure !!!!

Així doncs, us fem arribar diferents accions de reivindicació a través d'impostos proposades per diferents entitats, cada una amb un enfocament diferent i amb uns implicació diferent. A la majoria d'entitats hi trobareu la informació i en molt casos us faran assessorament personalitzar per al vostre cas.

Eleccions al Parlament

Proposta estratègica per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya (aprovat al grup promotor del 6 d'abril)

Presentació

A la reunió del grup promotor del 15 de febrer vam acordar preparar un document on desenvolupéssim més en detall la nostra proposta de candidatura unitària a les eleccions al Parlament, per tal que aquest document fos debatut a les assemblees locals i sectorials del Procés i aprovat, amb els canvis pertinents, a la següent reunió del grup promotor del 6 d'abril. En aquesta reunió del 6 d'abril el document va ser aprovat amb un seguit de modificacions i canvis. Aquesta és la versió definitiva del document.

Resum

Aquest document desenvolupa detalladament els passos a donar per aconseguir, com diu el nostre manifest, “impulsar un procés des de baix que culmini en la creació d’una candidatura unitària que tingui com a objectiu la convocatòria de l’assemblea constituent que necessitem per fer una Constitució nova per a la República catalana”.

El document consta dels següents punts:

  1. A qui ens dirigim i per a què fer? 
  2. Com hauria de ser aquesta candidatura?
  3. Quins compromisos de futur i quina activitat parlamentària? 
  4. Com arribar a una candidatura unitària per a un procés constituent? 
  5. Tasques concretes de Procés Constituent

A. A qui ens dirigim i per a què fer?

L'objectiu és articular un bloc unitari favorable a un canvi de model institucional i social, on hi participin realitats i organitzacions diverses. La proposta de bloc unitari ha de servir per avançar cap a una majoria que pugui obrir un procés constituent democràtic i pacífic que permeti sortir de la crisi econòmica, social i política en què ens trobem. Un bloc unitari de ruptura requereix la unitat entre diverses forces polítiques, però perquè realment suposi un salt endavant qualitatiu, ha d'incloure persones no organitzades i membres de moviments i col·lectius socials avui desencantats amb la política partidària i que han manifestat en les mobilitzacions socials dels darrers anys una desafecció profunda cap a la política partidària tal i com avui existeix. Cal anar molt més enllà de les forces polítiques organitzades i d'una mera sopa de sigles. Per això adrecem aquesta proposta a organitzacions polítiques i al conjunt de la ciutadania.

En un procés de confluència i de conformació d'un bloc unitari favorable a l'obertura d'un procés constituent, el paper de les forces socials és clau i caldrà presentar la proposta a una àmplia diversitat d'organitzacions socials, sindicals, veïnals i culturals d'àmbit nacional i local. Sindicats, moviments, associacions veïnals, col·lectius ecologistes, feministes, culturals, associacions d’autònoms, associacions sobiranistes, cooperatives i xarxes d’economia solidària..., com a tals no participarien en la configuració d’una alternativa sociopolítica unitària, però sí ho podrien fer molts dels seus i les seves integrants.

Les forces polítiques parlamentàries que des d'un punt de vista programàtic s'acosten més als 10 punts del manifest del Procés Constituent són ICV, EUiA i la CUP. També hi ha experiències locals com, per exemple, les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) i moltes altres candidatures alternatives presents per tot el territori, així com moviments socials i col·lectius diversos de tradició republicana, humanista i llibertària, que tenen uns plantejaments programàtics semblants als nostres.

És per això que un bloc unitari hauria de començar per articular persones de moviments i lluites concretes, organitzacions com ICV, EUiA, la CUP, el Procés Constituent, les diferents experiències i candidatures alternatives locals, i persones a títol individual que, avui, no militen en cap partit o no pertanyen a organitzacions, però que es sumarien a un projecte unitari. Un bloc rupturista amb aquests components hauria d’anar molt més enllà que una simple suma aritmètica. Serviria per articular un projecte unitari que permetés fer un salt qualitatiu endavant i que provoqués un creixement exponencial. Més en general, aspirem a dirigir-nos a aquells sectors que, al marge de les identificacions partidàries que tinguin, avui expressen un fort malestar amb el sistema polític i de partits vigent.

Aquesta candidatura haurà de tenir una política específica cap a l'entorn social que tradicionalment s'identifica amb el PSC i que avui està desencisat. No es tracta d'obrir un debat per dalt amb exdirigents del PSC, sinó per baix amb el seu entorn. També cal dirigir-se a aquells sectors descontents de l'òrbita d'ERC que viuen amb tensió la seva aliança amb CiU i CDC.

La unitat entre aquests sectors assenyalats és un projecte difícil, degut a les diferències polítiques reals existents avui en dia i, encara més, degut a les trajectòries passades diverses que han de ser també objecte de valoració en el procés de superar el passat per encarar el futur. Avançar cap a la unitat en el futur immediat requereix la tasca de realitzar activitats i lluites conjuntes a totes les localitats centrades en resoldre les necessitats socials de les persones, amb mètodes de democràcia radical participativa. La candidatura només serà possible si prèviament a la mateixa hi ha un canvi col.lectiu en les formes d'actuar i fer política i una confluència en lluites i moviments socials. Cal que forces i organitzacions diverses assumeixin una orientació de ruptura favorable a un procés constituent.

B.Com hauria de ser aquesta candidatura?

La candidatura hauria de tenir les següents característiques:

  1. Ser capaç d’articular un paraigües on hi participin activistes de moviments i lluites socials, forces polítiques, moviments sociopolítics com el Procés Constituent, col·lectius locals, i persones a títol individual. Totes i tots els seus integrants compartirien un programa i uns objectius de mínims i, al mateix temps, conservarien la seva pròpia identitat i projecte.
  2. Defensar la perspectiva estratègica d'obertura d'un procés constituent democràtic i des de baix a Catalunya, és a dir, del trencament amb l'actual marc institucional i l'obertura d'un procés de discussió sobre quin model institucional i de societat volem.
  3. Tenir un programa rupturista de mínims, radical (és a dir, que vagi a l'arrel dels problemes), acordat per tots els seus components, i que sigui realitzable. Els 10 punts del manifest són un bon punt de partida per discutir aquest programa de mínims, que s'hauria de debatre i aprovar a través d'un procediment participatiu i democràtic que faci que la reflexió programàtica sigui, a la vegada, un exercici de participació i de deliberació democràtica. Junt amb aquest programa de mínims, cada component de la candidatura podria concórrer amb el seu propi programa i propostes, ja que no es tracta d'amagar les diferències i els temes en què no hi ha consens, sinó mostrar la pluralitat i la diversitat d'aquest bloc unitari. Nosaltres estem precisament desenvolupant les nostres propostes a través del treball realitzat per la comissió de continguts i que enriquiran les nostres aportacions.
  4. Els i les candidates integrants de la candidatura haurien de ser persones que representin socialment el gruix de la societat catalana. No ha de ser una candidatura de polítics professionals sinó de treballadors/es, aturats/ades, activistes de moviments socials, persones de prestigi en el seu àmbit, etc. Els seus integrants haurien de ser, preferiblement, persones que no han estat mai al Parlament o que, com a molt, hi portin una legislatura. L'objectiu no pot ser crear una candidatura més, com les altres, sinó que el seu perfil ha de ser ja diferent des de l’inici. Qüestions com la no acumulació de càrrecs o el fet que les i els càrrecs electes no estiguin en les seves funcions més de dues legislatures, han de formar part del patrimoni de la candidatura.
  5. Els i les integrants de la candidatura s'han d'elegir de forma democràtica i participativa. El procediment d'elecció de la candidatura és molt important, ja que ha de servir per mostrar que el projecte vol fer política d'una altra forma, ha de fomentar la participació real, l'organització i la implicació de les persones. Cada un dels diferents components i organitzacions que formin part de la candidatura hauria d'escollir les i els seus candidats seguint els seus propis procediments, però amb el compromís que el mètode que cadascú faci servir ha de ser participatiu i democràtic (que respecti els criteris d'una persona-un vot i garanteixi el respecte per les pluralitats internes), i que s'oposi als procediments no participatius i democràtics convencionals com la confecció de les llistes electorals a dit o per decisió de les cúpules de les organitzacions. En tot aquest procediment és molt important assegurar que hi participen tant persones que avui no estan organitzades en cap força política com membres d'entitats i moviments socials, i que el procediment d'elaboració d'una candidatura unitària no es redueixi a una dinàmica de quotes d'organització.
  6. Els caps de llista de les diverses circumscripcions haurien de ser persones amb el màxim de consens possible i amb una capacitat per generar simpaties transversals. Al mateix temps, la campanya hauria d’evitar pesonalitzar en excés, hauria de visibilitzar persones diverses que representen sensibilitats diferents, i hauria d’afavorir l'esperit de treball col·lectiu.
  7. La candidatura no hauria de contreure dependències financeres respecte a la banca (ni cap altre tipus de poder econòmic privat), per mostrar així, en la pràctica concreta, la ferma voluntat d'encarnar una opció independent dels interessos del poder financer

C. Quins compromisos de futur i quina activitat parlamentària?

Els compromisos polítics parlamentaris de totes les forces, organitzacions, col·lectius i persones que participin a la candidatura haurien de ser els següents.

En termes d'orientació política:

  1. Defensar l'obertura unilateral d'un procés constituent a Catalunya, democràtic i des de baix, amb l'objectiu de permetre que la societat catalana decideixi sobre tot allò que l’afecta. Aquest és el nostre objectiu estratègic de fons.
  2. Defensar l'aplicació immediata d'un pla de mesures d'urgència, d'un “pla de rescat ciutadà”, per salvar les famílies de la crisi i dels estralls causats per les retallades. Front a les retallades és necessari desenvolupar un conjunt de mesures que reverteixin les polítiques aplicades sota el xantatge del deute que facin pagar el cost de la crisi als que l'han creada i permetin avançar cap a un canvi de model econòmic, energètic, de consum, distribució i producció.

En termes de pràctica política quotidiana:

  1. Posar el treball i els recursos parlamentaris al servei de construir el teixit social i l’autoorganització, donant veu als moviments socials i als col·lectius que lluiten pels drets de les persones i per un canvi de societat. Els recursos institucionals seran distribuïts de forma democràtica i pluralista.
  2. Establir una relació i un diàleg permanent amb les organitzacions i moviments socials, culturals i el teixit associatiu de Catalunya.
  3. Rendir comptes públicament de l'activitat parlamentària i practicar una política transparent respecte l'activitat parlamentària. Una mesura central hauria de ser la claredat i la transparència respecte als salaris dels diputats i diputades, caldria prohibir la percepció de retribucions múltiples per acumulació de càrrecs i rebaixar el salari en una escala que tingués en compte càrregues familiars i situacions patrimonials. Aquest és un compromís essencial de renovació política i democràtica que la candidatura ha de tenir. Els i les diputades de la candidatura no haurien de formar part ni haurien de ser percebuts com a membres d'una casta privilegiada i professionalitzada. Les persones que formin part de la candidatura unitària hauran de regir-se per un codi ètic i de conducta d'obligat compliment. Aquest codi ètic, que s'elaborarà per consens, definirà les condicions i els compromisos dels càrrecs electes, per deixar palès el caràcter de servei o de no professionalització de la dedicació política. En cas que la pràctica política dels diputats elegits en aquesta candidatura no correspongués a un comportament èticament i políticament coherent amb la lletra i l'esperit de la mateixa, hauria d'existir la possibilitat d'un procés de revocació, activable des de les bases, el mecanisme del qual s'hauria d'elaborar de manera consensuada.

D. Com arribar a una candidatura unitària per a un procés constituent?

Quins passos cal fer per a poder bastir una candidatura com aquesta?

És necessari que les organitzacions, col·lectius i persones que vulguin confluir en una proposta de candidatura com aquesta comencin a desenvolupar un treball concret des de baix d'intervenció en lluites i moviments socials. Afavorir convergències socials és una bona forma d'avançar cap a confluències polítiques. Per aquest motiu considerem que els diversos components que podrien formar part de la candidatura haurien de bolcar-se a treballar en les principals mobilitzacions i campanyes previstes per als propers mesos.

Vivim un període on les lluites socials experimenten una important fragmentació. Contribuir a rellançar les mobilitzacions socials ha de ser una prioritat estratègica per totes les forces partidàries d'una candidatura de ruptura. Impulsar una candidatura unitària no ha de ser una tasca contraposada a impulsar les lluites socials. Són tasques relativament independents però interinfluenciades. Un clima de mobilització social afavorirà l'èxit d'una candidatura de unitària de canvi social. I, al revés, la posada en marxa d'una candidatura així pot desencadenar noves possibilitats de treball social conjunt. Per canviar la societat cal afavorir la mobilització i l'organització i, si som capaços d'articular un bloc unitari ampli i fort de ruptura, el seu treball institucional haurà d'estar al servei de la mobilització ciutadana.

Per a què una candidatura de ruptura sigui possible i sigui creïble, els i les seves integrants han de tenir:

  1. una participació real i regular en les mobilitzacions quotidianes contra les retallades i les polítiques d'ajust, afavorint mobilitzacions a la vegada unitàries i rupturistes
  2. articular una posició clara respecte la Consulta basada en: la demanda que aquesta es faci tant sí com no, i la definició d'una posició de vot que aposti per la ruptura clara amb l'actual marc institucional (al marge dels objectius final sobre quin tipus de vincles ha de tenir la República catalana amb altres pobles).

E. Tasques concretes de Procés Constituent

Per aconseguir l'objectiu estratègic d'un bloc unitari és necessari seguir treballant per a reforçar i fer més grans les assamblees del Procés Constituent i garantir que aquest sigui un projecte sociopolític actiu, present i visible en la realitat política catalana, amb capacitat d'iniciativa pròpia, i amb presència a les mobilitzacions socials unitàries.

Les tasques concretes que haurem de fer són:

  • Intensificar la difusió pública de la nostra proposta estratègica per afavorir les confluències i evitar les actituds sectàries;
  • Rellançar la recerca de firmes al nostre manifest, dirigir-nos a milers de persones per animar-los a implicar-se en l'activitat sociopolítica, a participar en les assamblees;
  • Participar i fomentar debats unitaris amb organitzacions i col·lectius;
  • discutir formalment amb les forces parlamentàries a les quals ens volem dirigir, i possiblitar activitats, i discussions conjuntes;
  • Presentar formalment la nostra proposta a organitzacions socials, no amb la voluntat que col·lectius socials com a tals donin suport a una proposta política, sinó amb la voluntat d'escoltar suggeriments i comentaris;
  • L'aprovació d'aquest document present ha de marcar l'inici d'una campanya pública forta els mesos d'abril, maig i juny, que difongui el màxim possible la nostra proposta i la col·loqui en el debat polític. Les formes per a donar més força i visibilitat a la proposta unitària que formularem s'hauran de pensar i estudiarem diferents possibilitats.

Programa Jornades UE Reforma o Ruptura?

Programa de les Jornades "Unió: Europea: Reforma o Ruptura?"

Dissabte 5 d'abril (La Farga, a l'Hospitalet (c/ Barcelona 2; L1-Rambla Just Oliveras; FGC L'Hospitalet; Renfe R3 Estació Hospitalet)

09,30h-10h. Entrada i recepció.

10-10,15h. Benvinguda.

10,20-11,50h. Debats simultanis.

  • "Drets de les dones a la Unió Europea"
    • Isabel Escobar, Elizabeth Romero i Karina Fulladosa- Leal (Sindillar)
    • Clara Camps (Professora precària de la Universitat de Barcelona)
    • Sandra Campañón (Campanya Avortament Lliure i Gratuït)
    • Modera: Sandra Ezquerra (Sectorial Feminismes del Procés Constituent)
  • "Llibertat, justícia i repressió"
    • Cristina Fernández (Observatori del sistema penal i dels drets humans i professora de Dret Penal a la Universitat de Barcelona)
    • Anaïs Franquesa (Institut Drets humans de Catalunya)
    • Intervé i Modera: Jaume Asens (Advocat, Sectorial Justícia)
  • "L'Europa fortalesa"
    • Carlos Delclòs (sociòleg, Universitat Pompeu Fabra)
    • Corina Tulbure (periodista)
    • Modera: Brian Anglo (Sectorial Immigració del Procés Constituent)
  • "Trets econòmics i geopolítics de la UE a un món globalitzat"
    • Jordi Griera (Enginyer, coordinador d'economía del Pla Nacional de Valors)
    • Joan Junyent (Economista, Seminari Taifa)
    • Santiago Castellà (Professor titular de Dret de la Universitat Rovira i Virgili i president del Moviment Laic i Progressista de Catalunya)
    • Modera: Jordi Madorell (Comissió de Continguts del Procés Constituent)
  • "Sindicalisme institucional i alternatiu a la cruïlla de la UE: reforma o ruptura?"
    • Bea Arenas (Treballadora de Panrico)
    • Sergio Cararo (Director diari Contropiano, Roma, Itàlia)
    • Oriol Barranco (Professor de Sociologia Universitat Autònoma de Barcelona)
    • Vidal Aragonés (advocat del Col·lectiu Ronda)
    • Modera: Josep Bel (Sectorial Drets i Lluites Laborals del Procés Constituent)
  • "Repolitització de l'espai públic"
    • Alberto López Bargados (Professor d'Antropologia de la UB)
    • Santiago López Petit (Professor de filosofia de la UB i membre del Col·lectiu Espai en Blanc)
    • Modera: Marina Garcés (Professora de Filosofia Universitat de Saragossa i membre del Col·lectiu Espai en Blanc)
  • "Desafiaments ecologistes"
    • Joaquim Coromines (Enginyer Industrial especialista en energia)
    • Pep Riera (excoordinador general d'Unió de Pagesos)
    • Francesco Cortesi (Advocat de la xarxa de sobirania energètica)
    • Susanna Abella (Portaveu de la Plataforma del Delta de l'Ebre)
    • Modera: Montserrat Mata (Sectorial Mediambient del Procés Constituent)

12-13,45h. Taula rodona: "Crisi, euro i deute. Hi ha alternatives?"

  • Miren Etxezarreta (Catedràtica d'economia aplicada a la UAB i membre del Seminari Taifa)
  • Vicenç Navarro (Catedràtic en Ciències Polítiques i Socials a la UPF i membre del Procés Constituent)
  • Iolanda Fresnillo (Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute)
  • Modera: David Balbàs (Assemblea de Gràcia del Procés Constituent)

13,45-15,15h. Dinar

15,15-16,45h. Debats simultanis

  • "Esquerdes i nusos històrics: entendre l'actual UE"
    • Joan Tafalla (Historiador, membre d'Espai Marx)
    • Gerardo Pisarello (Professor en Dret Constitucional de la UB)
    • Xavier Díez (Historiador especialitzat en moviments socials)
    • Modera: César Castañón (Assemblea Dreta de l'Eixample del Procés Constituent)
  • "Mitjans de comunicació a Europa: la informació segrestada"
    • Dardo Gómez (Periodista i exsecretari general de la Federación de Sindicatos de Periodistas)
    • Bertran Cazorla (Periodista i col·laborador de La Directa)
    • Pedro Gómez (Exsecretari d'Acció Social i Mitjans Alternatius del Sindicat de Periodistes de Catalunya)
    • Modera: Joan Ortiz i Serra. (Periodisme i Consciència. Realitzador del programa de ràdio "Compromís ciutadà")
  • "Com funciona i com ens afecta la UE? És possible recuperar la democràcia?"
    • Toni Ribas (Equo)
    • MariaRovira (CUP)
    • Joan Rovira del Partit Pirata
    • Modera: Pep Castelltort (Sectorial Democràcia del Procés Constituent)
  • "Neoliberalisme i salut a la UE"
    • Carme Borrell (Agència de Salut Pública)
    • Clara Valverde (Presidenta de la Lliga Síndrome de Fatiga Crónica)
    • Alfons Vinyals (terapeuta i ex-asessor de la Conselleria de Salut)
    • Modera: Miquel Miras (Sectorial Sanitat del Procés Constituent)
  • "La UE a boca de canó"
    • Jordi Calvo (Centre Delàs d'Estudis per a la Pau)
    • Xavier Iparraguirre (Arquitecte, Màster en Diplomàcia i Funció Pública Internacional)
    • Intervé i modera: Arcadi Oliveres (President de Justicia i Pau; Impulsor Procés Constituent)
  • "Educant-nos per al mercat"
    • Ramón Font: activista i sindicalista, membre de l'assemblea Groga
    • Joan Cela (Escoles Bressol Indignades)
    • Modera: Coro Luengo (Sectorial Educació del Procés Constituent)
  • "La pobresa en el centre del debat polític: empobriment i marginalitat a l'Europa del capital"
    • Diosdado Toledano (Assemblea d'aturats)
    • Laura Marino (ILP per una Renda Ciutadana Garantida)
    • un membre de la Xarxa d'aliments de Gràcia
    • Intervé i modera: Albert Sales (Professor de Sociologia UPF i membre de la Sectorial Pobresa i Exclusió Procés Constituent)

16,50-18,15h. Taula rodona: "25M: les eleccions europees a debat".

  • Quim Arrufat (diputat de la CUP)
  • Joan Coscubiela (diputat d'ICV)
  • Mireia Rovira (EUiA)
  • Iñigo Errejón (Podemos)
  • Oriol Amorós (ERC)
  • Xavier Domènech (Professor d'Història de la UAB i membre del Procés Constituent)
  • Modera: Juan M Pericàs (Comissió Organització del Procés Constituent)

18,30-20h. Taula rodona: "Independència, sobirania i Unió Europea".

  • Albert Puy (Multireferèndum 2014)
  • Antonio Baños (Periodista i assagista i autor de la Rebel.lió catalana)
  • Josep Maria Antentas (Professor Sociologia UAB i membre del Procés Constituent)
  • Òmnium Cultural
  • Modera: Montserrat Mata (Sectorial Mediambient del Procés Constituent)

20,15-22,30h. Acte final

  • Presenta: Txell Sota, actriu i cantant
  • Arcadi Oliveres (impulsor del Procés Constituent)
  • Teresa Forcades (impulsora del Procés Constituent)
  • Josep Bel (sindicalista a Telefònica)
  • Sandra Ezquerra (sociòloga)
  • Albano Dante (periodista de Cafèambllet)
  • Esther vivas (periodista)
  • Núria Jàvega (comissió de continguts del Procés Constituent)
  • Josep Sementé (membre de la Plataforma cívica per la defensa dels drets socials a Tarragona)
  • Neus Forcano (mestra i membre de la comissió d'organització del Procés Constituent)
  • Susanna Abellar (Plataforma en Defensa de l'Ebre) +
  • Actuacions músicals diverses (Yanice & the Oriental Groove, Joanjo Bosk, Lidia Pujol, Roigé, Les Vulpellac, La Llama)

El Procés a la Marxa #22M

Comunicat de suport del Procés Constituent a la Marxa de la Dignitat 22M

Vivim moments històrics de canvi social. La crisi capitalista que esclatà el 2008 sacseja els fonaments del sistema socioeconòmic, fent trontollar les nostres vides. Els poderosos, aquest anomenat 1%, intenten superar la crisi sense perdre els seus privilegis. Per això necessiten obtenir mà d’obra molt barata i dòcil. Per poder competir als mercats globals volen pressionar infinitament els costos laborals a la baixa, aconseguir que les persones treballem més i més, per menys, sota l'amenaça de perdre la feina, l'única font d'ingressos que tenim la majoria de la població.

Per mantenir els seus privilegis, els poders econòmics, emparats pels poders polítics, necessiten desposseir-nos dels tots els drets socials. Els cal deixar-nos sense sanitat, sense educació pública de qualitat, sense prestacions, sense res. Amb aquest espoli pretenen, d’una banda, fer-nos éssers humans més fràgils, més dependents dels minsos salaris amb el quals pretenen pagar el nostre treball. D'altra banda volen convertir els nostres drets en serveis comercials. Primer ens roben els béns comuns, després ens el venen, un cop transformats en mercaderies.

L'atur, la precarietat laboral, els desnonaments, les privatitzacions, les retallades en prestacions, la repressió són diferents dimensions d’un mateix fenomen, de l’estratègia dels poderosos per sortir enfortits d’aquesta crisi. Les polítiques d’austeritat, privatitzacions i flexibilització del mercat laboral és el camí per on la Troika, el govern de l’Estat i de la Generalitat en volen fer caminar, amb la falsa promesa que ens traurà de la crisi. Però el seu camí de sortida de la crisi, no és el nostre. El nostre camí és defensar, ampliar i estendre al conjunt de la població els drets en perill que es van aconseguir mitjançant la mobilització social. El nostre camí és confiar en el nostre poder per aturar unes polítiques que ens empenyen a la pobresa. El nostre camí és, tal com assenyala la Marxa de la Dignitat:

  • Dir NO al pagament d’un deute il·legítim, enfrontant-nos a la banca europea (BCE, UE)
  • Acabar amb l'atur, la precarietat mitjançant el repartiment del treball i la riquesa.
  • Retirada immediata de totes i cadascuna de les retallades com també de les reformes laborals.
  • Garantir feina, educació, sanitat, aliment, l’habitatge i les pensions dignes per a totes les persones sigui quina sigui la seva procedència. Així com una renda garantida de ciutadania.
  • Combatre la repressió, la impunitat i els abusos policials.
  • Rebutjar les polítiques patriarcals que humilien la dona trepitjant els seus drets com el de decidir sobre el seu propi cos. Diem NO a la contrareforma de la llei de l’avortament d’en Gallardón.
  • Exigir la dimissió del govern del PP, el de CiU; els governs fidels a la Troika. Que se'n vagin TOTS!
  • Garantir l’exercici del dret a decidir de tots els pobles.

Les marxes de la dignitat a Madrid són un moment important d’aquest camí que cada cop ha de sumar més i més persones disposades a defensar el dret de totes les persones a viure amb dignitat. El camí continuarà però és indispensable que el 22M totes i tots fem parada a Madrid per exigir conjuntament

OCUPACIÓ, SOSTRE I DIGNITAT PER A TOTS I TOTES!
LA LLUITA I LA MOBILITZACIÓ ACABEN DONANT EL SEU FRUIT!

Des del Procés Constituent, donem suport a les marxes, a les quals ens sumem i animem a tota la població a fer-les més i més fortes.

Per fer la inscripció consulteu:
www.marxadeladignitat.org
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
twitter: @marxadignitat
Tel.: 933173151

#8M Dret al propi cos!

Convocatòries de les manifestacions del proper 8 de març que es faran en vàries localitats de Catalunya.

Des del Procés Constituent considerem aquestes manifestacions molt importants ja que tenen lloc en plena ofensiva del govern del PP contra els drets de les dones8M.

Per aquest motiu us animem a participar activament a les manifestacions del dia 8. El Procés Constituent hi estarà present de forma visible i activa.Considerem que l'èxit de les manifestacions és molt important per a parar els peus al govern del PP i a la reforma Gallardón.

Les convocatòries de les manifestacions i el punt de cita del Procés Constituent:

  1. Barcelona – 18.00h – costat nord de Plaça Universitat (porta principal UB)
  2. Girona – 11.30h – a les escales de la catedral (Google Maps)
  3. Lleida – 19.00h – davant de la catedral (Google Maps)
  4. Tarragona – pels detalls de la manifestació consulta a l'assemblea local del Procés
  5. Per activitats en altres localitats consulta a l'assemblea local del Procés

En la darrera assemblea general del Procés vàrem aprovar la declaració del Procés Constituent sobre la reforma l'avantprojecte de llei d'avortament impulsat pel govern del Partit Popular.

Esperem retrobar-te el proper dia 8 de març!

1a Assemblea General

El Procés Constituent celebra l'Assemblea General a Sabadell

El Procés Constituent ha celebrat aquest diumenge 22 al matí la seva primera Assemblea General, on han participat uns 800 representants dels grups locals del Procés Constituent de tot el territori català. L'Assemblea ha tingut lloc al recinte de la Fira de Sabadell.

En el transcurs de l'assemblea s'ha aprovat el document d'objectius polítics, amb un balanç positiu del treball d'extensió fet fins ara, i s'ha acordat traslladar als grups locals el debat sobre el posicionament de la Consulta, que és considerada un dels reptes democràtics més importants que hi ha Catalunya el proper any.

El pla de treball del primer semestre del 2014 ha estat, així mateix, aprovat. Aquest preveu continuar amb la campanya 'Per una República Catalana del 99%' sobre què és un Procés Constituent, i endegar una campanya específica pel no pagament del deute il·legítim i sobre la democràcia participativa. Està previst, també, la celebració d'un acte lúdico-reivindicatiu que comptarà amb la celebració d'un Concert per un Procés Constituent els mesos de juny/juliol, tallers i debats.

A nivell organitzatiu, l'assemblea ha decidit mantenir el funcionament que durant aquests mesos ha tingut el Procés Constituent que es basa en la voluntat d'articular un moviment socio-polític horitzontal i participatiu.

L'assemblea del Procés Constituent ha aprovat per aclamació una declaració de rebuig a l'avantprojecte de Llei de l'Avortament per part del Govern del PP i reivindicant el dret de les dones a decidir sobre els seus cossos.

Procés Constituent: Orígens

Un procés constituent que originà la nostra contemporaneïtat

L’origen de la nostra contemporaneïtat no fou altra cosa que un procés constituent. A voltes, les coses més radicalment transformadores i alliberadores s’inicien per actes senzills i, aparentment, tradicionals. L’Estat francès havia entrat en bancarrota el 1788. Una guerra, perduda, contra Gran Bretanya, l’havia portat a aquella situació. Lluís XVI, monarca de França, es veié obligat a demanar un augment de tributs als seus súbdits. Tanmateix, per poder-ho fer no tingué més remei que convocar els Estats Generals. Una forma de representació no democràtica, per estaments, que separava els francesos en tres estats: el de la noblesa o Primer Estat, el de l’església o Segon Estat, i tota la resta composada per 28 milions de francesos o Tercer Estat. Era una eina tradicional que, de forma inesperada, comportà un debat absolutament extraordinari del poble francès durant els anys 1788 i 1789. En petites reunions i assemblees, aquell poble omplí fins a seixanta mil quaderns de queixes, plens de reivindicacions materials però, també, de reclam de drets. Volien viure un present millor però, també, volien poder construir un futur radicalment diferent.

#RepubliCAT99%

Un Procés Constituent per construir la República Catalana del 99%

“El règim actual no serveix els interessos d’una majoria de la població”

La crida que el passat mes d'abril Teresa Forcades i Arcadi Oliveres varen realitzar sobre la necessitat de dur a terme un Procés Constituent a Catalunya és resultat de la impossibilitat de realitzar, dins el marc constitucional espanyol actual, els canvis socials, econòmics, nacionals i polítics que una creixent majoria de la població ve reclamant des de fa temps. El problema no rau en un parell de lleis o en alguns articles de la Constitució, sinó que considerem que aquesta, que comptà amb una minsa participació ciutadana i fou tutelada per les elits polítiques, econòmiques, militars i religioses, constitueix un clar impediment per accedir als drets socials i nacionals que cada cop més veus reclamen al nostre país. El règim del 78, dit d'una altra manera, ja no serveix, si és que mai ho havia fet, els interessos de la majoria de la població. Precisament perquè l'actual règim polític es mostra incapaç de donar respostes als desitjos i necessitats ciutadanes; i precisament perquè els mateixos partits polítics que el van construir es neguen a reformar-lo per servir a la majoria social, nosaltres hem començat a treballar per impulsar un Procés Constituent amb l'objectiu de transformar radicalment l'actual estat de les coses i construir una República Catalana al servei de la ciutadania. És a dir, una República catalana del i per al 99%.

Entrevista a Gerardo Pisarello

“Un procés constituent democràtic s’ha de veure com un procés d’autoorganització popular”

Gerardo Pisarello s’apassiona quan parla de política. El seu discurs és efervescent, afable i, al mateix temps, calculat quan busca les paraules més exactes per explicar conceptes complexos del dret constitucional, matèria de la qual n’és mestre a la universitat i a les places. Rere unes petites ulleres, la seva mirada irradia passió mentre resol alguns dels nostres dubtes.

PC: Bona tarda, Gerardo.
Gerardo Pisarello: Bona tarda.

PC: Gerardo: a què ens referim, quan parlem de procés constituent? .
GP: Bé; pot definir-se de moltes maneres. En sentit tècnic, és un conjunt d'actuacions que impliquen canvis jurídics de fons que culminen en l'elaboració d'una nova constitució.

PC: I en sentit ampli?
GP: Es pot veure com a un projecte que aspira a refundar les institucions, a redefinir els drets de la població i a replantejar les obligacions dels poders públics i privats. Tanmateix, no es tracta d’un mecanisme màgic que permeti modificar la realitat d’un dia per l’altre; una constitució nova pot suposar un canvi en les regles del joc, però això no implica una millora immediata en la vida de les persones.

PC: I què cal per assegurar aquesta millora?
GP: Calen molts elements que escapen a una constitució: d’altres lleis, una altra administració, el desenvolupament de formes solidàries, cooperatives de producció, de gestió dels bens comuns...

"Un procés constituent democràtic s’ha de veure com un procés d’autoorganització popular"

PC: I la participació popular?
GP: Sens dubte. Un procés constituent democràtic s’ha de veure, sobretot, com a una eina plural, diversa, d'autoorganització i d’autoeducació popular.

PC: Per tant, un procés constituent és, per definició, democràtic?

GP:Pot ser democràtic; però també pot ser autoritari o elitista, com va ser-ho la proposta de Constitució Europea del 2004. Pot implicar sectors amplis de la societat: classes populars, dones... O pot desenvolupar-se des de dalt, sota la vigilància de les elits governants o de grups de poder no sotmesos al control de la ciutadania, com va passar, en gran part, en el cas de la Constitució Espanyola de 1978.

PC: D'aquí la importància de l'autoorganització que comentaves abans.
GP: La participació o la incidència popular és decisiva: en primer lloc, en la fase destituent de l’ordre previ -és a dir, en el canvi de correlació de forces que permet desplaçar, per pressió social o per via electoral, els representants institucionals existents i imposar-ne uns de nous; en segon lloc, en el moment d'obertura del nou procés constituent que escaigui.

"Molts dels canvis que avui es reclamen no es poden fer en el marc del règim constitucional espanyol actual"

PC:És a dir, quan es trenca amb la Constitució antiga i es comença a construir la nova.
GP: Exacte: quan es planteja la necessitat de convocar una assemblea constituent per elaborar una constitució nova, la participació de la ciutadania en les mesures polítiques i socials que s’adoptin en aquesta fase, i en l’elecció de l’assemblea i en els projectes de constitució que es discuteixin, pot ser fonamental per a la configuració del règim polític i econòmic futur; finalment, torna a ser decisiva en el moment de ratificació de la constitució adoptada, que pot implicar una o més consultes a la població sobre les qüestions que hagin estat discutides prèviament.

PC: Però això no es podria fer mitjançant una reforma constitucional?
GP: Si la Constitució Espanyola fos realment democràtica, hauria de permetre, com passa a Bolívia o a l’Equador, que la mateixa ciutadania pugui demanar una

reforma total o la convocatòria d’una assemblea constituent. En la mesura que això no sigui possible, l’única sortida és una ruptura jurídica amb l'ordre constitucional existent.
“La participació o la incidència popular és decisiva”

PC: I quan s’acostuma a engegar un procés constituent, de ruptura? GP: Les situacions en les quals un procés constituent pot activar-se són variades. Per exemple, quan un poble o una comunitat política decideix constituir-se formalment en un Estat o en una nova república. Aquest va ser el cas dels Estats Units en 1787; i de moltes repúbliques nascudes de processos anti-colonialistes o independentistes al llarg dels últims segles.

PC: I actualment?
GP: També es pot engegar quan el règim polític d'una comunitat existent és qüestionat de manera prou radical com per exigir noves formes d’organització institucional i social. És el cas, per exemple, dels processos constituents que es van obrir a alguns països d’Amèrica Llatina; o el que es va intentar, amb llums i ombres, a Islàndia.

PC: Per què cal plantejar un procés constituent a Catalunya?
GP: Perquè molts dels canvis socials, democràtics i nacionals que avui es reclamen no es poden dur a terme en el marc del règim constitucional heretat de la transició i ara rendit als interessos de la Troica i dels grans creditors. El problema no són un o dos articles de la Constitució. És un règim constitucional que ni ha estat votat per les generacions més joves ni es pot reformar sense la voluntat dels partits que han provocat la crisi actual. Aquest bloqueig és el que genera el clam d’un procés constituent que acompanyi la construcció, des de baix, d’una República Catalana.

PC: Moltes gràcies Gerardo.

Vaga indefinida

Vaga de docents a les Illes: la vostra lluita és la nostra lluita!

Comunicat del Procés Constituent

La vaga indefinida de docents de les Illes Balears, i més després de la immensa manifestació de diumenge 30 de setembre, ha esdevingut una lluita exemplar a seguir per totes aquelles i aquells que aquí i arreu estem lluitant pels nostres drets democràtics, culturals i socials contra la piconadora neoliberal i les seves polítiques privatitzadores. Tant en la forma (un procés assembleari i horitzontal d'organització des de baix) com en el contingut (la defensa de la llengua, la lluita contra les retallades, contra la privatització i mercantilització de l'educació pública) els docents i el conjunt de la comunitat educativa de les Illes estan donant una lliçó de democràcia i dignitat de la que tots hem d'aprendre'n.

En suport als treballadors de Rosesnet

Comunicat del Procés Constituent

Des del Procés Constituent per Catalunya oferim tot el nostre suport i la nostra solidaritat als treballadors represaliats per l'empresa Rosesnet, encarregada de la neteja pública de Roses.

Rosesnet, participada per l'Ajuntament de Roses, i presidida per l'exalcalde de Roses i diputat de CiU per Girona, Carles Pàramo, ha obert expedient sancionador a prop d'una trentena de treballadors per haver-se manifestat per exigir a l'empresa que signés el conveni pactat i poguessin quedar, així, protegits de la reforma laboral.

No a les beatificacions Tarragona

Comunicat del Procés Constituent en contra de les beatificacions de màrtirs a Tarragona

El dia 13 d’octubre es realitzarà a Tarragona la beatificació de 522 màrtirs de l’Església catòlica, tots ells assassinats pel bàndol republicà durant la guerra civil espanyola del 36-39. Entenem que aquest acte representa una injustícia envers les víctimes que defensaven les llibertats democràtiques de la II República. Homes i dones que van donar la seva vida i que encara actualment estan a l’ostracisme de l’oblit a cunetes i fosses comunes no desenterrades. No ens hem d’oblidar que aquesta Església majoritàriament va donar suport el 1936 al cop d’Estat contra el govern elegit democràticament, convertint-se en un dels pilars ideològics del nacional-catolicisme del règim franquista. Una Església que segueix avui tenint privilegis, és opressora dels drets bàsics individuals al propi cos i a la sexualitat, i homòfoba.

Estem en contra que les institucions públiques, començant pel mateix Ajuntament de Tarragona, col.laborin en aquest acte. Reivindiquem la separació entre l'Església i l'Estat, la laïcitat de les institucions i la fi del Concordat entre l'Església i l'Estat espanyol i animem a participar en les accions que el dia 13 d’octubre defensin aquestes reivindicacions.

Teresa i Arcadi recolzen Immigrants

Arcadi Oliveres i Teresa Forcades visiten les naus ocupades per persones immigrades al Poblenou

Arcadi Oliveres i Teresa Forcades han visitat aquest divendres 19 de juliol la nau ocupada per persones immigrades al carrer Puigcerdà al Poble Nou. Amb aquesta visita han volgut mostrar la seva solidaritat i la del Procés Constituent a la lluita dels i les immigrants pels seus drets de ciutadania i les seves aspiracions a una vida digna. El Manifest per a un Procés Constituent, impulsat inicialment per Forcades i Oliveres, defensa, entre d'altres punts, drets de ciutadania per a tothom, el rebuig a la xenofòbia i la derogació de la legislació d’estrangeria.

Visit bigtheme.net/wordpress for wordpress templates

Copyleft 2013 de Procés Constituent
Desenvolupat per l'Equip Web