Articles a la Categoria: Notícies

CASA NOSTRA CASA VOSTRA

Organitzacions i ciutadania engeguen una gran campanya unitària per impulsar l’acollida de persones refugiades a Catalunya

 

El programa inclou centenars d’actes fins al febrer, amb un concert al Palau Sant Jordi i una gran manifestació

 

Centenars de persones a títol individual, col·lectius i moviments socials, ONG i empreses del sector cultural de Catalunya posen en marxa avui la gran campanya unitària Casa nostra, casa vostra. Fins a mitjans de febrer, hi ha previstes dotzenes d’activitats arreu del país amb l’objectiu de denunciar la situació que viuen les persones refugiades i migrants, aconseguir la sensibilització i mobilització de la ciutadania de Catalunya i pressionar les institucions catalanes perquè impulsin polítiques d’acollida reals i efectives.

 

Una xarxa de més de 300 voluntaris

 

Més de 300 persones voluntàries treballen des de fa mesos en l’organització de la campanya i en la planificació de les activitats. Casa nostra, casa vostra tindrà una exposició divulgativa a les escoles, una sèrie documental de televisió per trencar l’anonimat de les persones refugiades i una xarxa d’activitats de sensibilització per tot el territori, amb una oferta de xerrades i tallers.

 

La programació culminarà al febrer amb els dos actes centrals de la campanya: un concert al Palau Sant Jordi de Barcelona i una manifestació que s’espera que sigui multitudinària a la vora del Mediterrani.

 

Tota la campanya es podrà seguir al web www.casanostracasavostra.cat i a les xarxes socials Facebook, Twitter i Instagram amb el nom d’usuari @volemacollir i l’etiqueta #volemacollir. El web explicarà el minut a minut de la campanya, recollirà signatures del manifest i serà un centre de documentació sobre la denominada crisi migratòria a Catalunya i a Europa. També s’hi podran fer aportacions econòmiques, que serviran per finançar una convocatòria d’ajudes a les entitats que treballen en migració i refugi.

 

Aquí podeu signar el manifest: http://casanostracasavostra.com/signa-el-manifest

Premios Democracia en Venta: los poderes ocultos que redactan el TTIP

Los premios del TTIP que señalan a los peores lobbies financieros

Cuatro ONGs lanzan hoy los Premios Democracia en Venta, una iniciativa que otorga a los ciudadanos la oportunidad de denunciar a los lobistas empresariales más efectivos a la hora de atacar la democracia y el interés común, al presionar en las negociaciones del TTIP.

Amigos de la Tierra, Corporate Europe Observatory, LobbyControl y Wemove.eu han lanzado hoy la votación electrónica de los premios. La campaña se enfoca en los grandes lobbies industriales que intentan presionar en las negociaciones sobre el Tratado Transatlántico de Comercio e Inversión (TTIP por sus siglas en inglés). Después de cuatro años, las negociaciones entre Estados Unidos y Canadá siguen a puerta cerrada a pesar de los escándalos de filtraciones de documentos que apuntan a que el tratado es un ataque directo a la democracia, el medio ambiente y los derechos sociales.

A pesar de las protestas sociales desencadenadas, las grandes compañías han tenido una relación privilegiada con los negociadores europeos, siendo desde el principio capaces de manejar desde el interior el curso de las negociaciones, a veces hasta invitados por la Comisión Europea. Por lo tanto los premios Democracia en Venta denuncian la clara complicidad entre los sectores empresariales y una opaca Comisión Europea. Las organizaciones promotoras han revelado ejemplos en químicos, pesticidas o fármacos, así como cláusulas controvertidas en cooperación regulatoria [1].

La web de la campaña proporciona información exhaustiva tanto de las negociaciones del TTIP como de los nominados: http://dev.democracyforsale.eu/es

Invitamos a los ciudadanos a expresarse a favor del interés público en la web de los premios sobre qué aspecto de la connivencia entre grandes negocios y Comisión Europea les preocupa más. Este es un ejemplo de las movilizaciones que este otoño les aguardan a los tratados de libre comercio del TTIP y el CETA con Canadá” ha señalado Alejandro González, portavoz de Amigos de la Tierra España.

[1] Los nominados son: el lobby Bussiness Europe y la Cámara de Comercio de Estados Unidos; los Consorcios de Industria Química Europeo y estadounidense; el foro de Servicios Europeos, la Asociación Europea de Protección de Cultivos y CropLife America; la Asociación Europea de Fabricantes de Automóviles; la Federación Europea de Industrias Farmacéuticas y la Asociación Americana de Investigación Farmacéutica.

Roda de Premsa 21 Juliol

Convocatòria de roda de premsa del Procés Constituent demà dimarts 21 de juliol a les 11h a Barcelona

En el Grup Promotor celebrat el passat dissabte 18 de juliol a Barcelona, les assemblees territorials, les comissions tècniques i les assemblees sectorials del Procés Constituent van valorar els pre-acords de la confluència per a les eleccions del proper 27 de setembre, elaborats en el marc de les reunions realitzades durant les darreres setmanes amb ICV, EUiA i Podem.

Després de més de sis hores de debat durant el matí de dissabte, vam decidir posposar la nostra decisió definitiva fins l'Assemblea General Extraordinària del proper dissabte 25 de juliol i donar-nos una setmana més per seguir treballant des de la voluntat de garantir una confluència veritablement des de baix, de marcat caràcter ciutadà i rupturista.

Amb l'objectiu d'ampliar i fer públics els detalls d'aquesta decisió i compartir-los amb el conjunt de la ciutadania més enllà del marc de les reunions amb les forces polítiques que conformen la candidatura de confluència, convoquem una roda de premsa demà dimarts dia 21 de juliol a les 11 hores a la Sala Ivanow-Espai 30 a Barcelona.

Reunió amb EUiA

Procés Constituent i Esquerra Unida i Alternativa es reuneixen per a parlar de la candidatura de confluència per a les eleccions del 27S

Aquest dissabte 4 de juliol dues delegacions de Procés Constituent i d'Esquerra Unida i Alternativa, encapçalada per Teressa Forcades i Joan Josep Nuet respectivament, s'han reunit per a parlar de les properes eleccions del 27S.

Ambdues formacions han coincidit en què ens trobem en un moment de gran responsabilitat històrica i en la necessitat de treballar per a bastir una candidatura de confluència, amb protagonisme de la societat civil, per a les properes eleccions. Tant per Esquerra Unida i Alternativa com per Procés Constituent una candidatura d'aquest tipus ha de tenir com horitzó estratègic la defensa d'un procés constituent per a construir la República Catalana i l'aplicació immediata d'un pla de rescat ciutadà contra els efectes de les polítiques d'austeritat.

La reunió s'emmarca en les converses que tant Procés com EUiA tenen amb altres formacions polítiques per a treballar amb la perspectiva de conformar una candidatura de ruptura. Els eventuals acords que puguin sorgir d'aquestes trobades hauran de ser ratificats i discutits internament per als membres d'ambdues formacions a través dels canals democràtics que cada una te estipulats.

Reunió amb Podem

Podemos i Procés Constituent es reuneixen per parlar de la construcció de la candidatura de canvi a Catalunya el 27-S

A la reunió hi ha assistit el secretari polític de Podemos, Íñigo Errejón, i la portaveu del Procés Constituent, Teresa Forcades.

Podemos i Procés Constituent continuen fent passes cap a la construcció d’una nova candidatura de canvi polític a Catalunya per a les properes eleccions catalanes del 27 de setembre. Com a instrument al servei de les persones, davant de l’actual moment històric que viuen Catalunya i Espanya, Podemos té la ferma voluntat d’impulsar i participar en un nou espai, juntament amb d’altres actors polítics i socials, que serveixi per retornar les institucions catalanes a la ciutadania i per donar una resposta a la demanda social de canvi i regeneració democràtica, que ja es va fer patent a Catalunya amb la irrupció d’actors novedosos com la Barcelona en Comú, que ha dut Ada Colau a l’alcaldia de la capital catalana.

Procés constituent contempla les properes eleccions del 27 de setembre com un salt en la construcció d’un espai de participació popular perquè sigui possible aprofundir cap a un procés constituent que impliqui avançar en una democràcia real i participativa, com també impulsar un pla de rescat en favor de les persones més vulnerables.

Procés constituent contempla las próximas elecciones del 27 de septiembre como un salto en la construcción de un espacio de participación popular para seguir el camino hacia un proceso constituyente que implique avanzar en una democracia real y participativa, así como impulsar un plan de rescate ciudadano en favor de las personas más vulnerables.

Els acords que puguin sorgir sobre la construcció d’aquesta candidatura àmplia, hauran de ser valorats i ratificats pels membres de les dues formacions a través dels processos democràtics que cadascuna té estipulats.

El responsable de la Secretaria Política de Podemos, Íñigo Errejón, i Teresa Forcades, promotora de Procés Constituent, han mantingut una trobada aquest divendres 3 de juliol, per tractar sobre aquest nou projecte polític de canvi. A la reunió, s'ha constatat la voluntat compartida de caminar cap a la configuració d’una candidatura àmplia, de majories, i que sigui referent de tots els sectors socials colpejats per la crisi econòmica i d’aquelles persones indignades amb la situació política i que apostin pel canvi.

Aquesta trobada s’emmarca en els contactes que tant Procés constituent com Podemos tenen amb diferents forces polítiques catalanes, com la que Pablo Iglesias en nom de Podemos van realitzar amb Joan Herrera d'ICV el passat 26 de juny, o las diferents reunions que Procés Constituent ha tingut amb vàries forces polítiques des de la seva assamblea del passat 14 de juny.

En aquesta primera trobada no s'ha abordat la qüestió de la llista electoral al Parlament de Catalunya, encara que sí existeix una voluntat compartida per part de tots els actors que la persona que l'encapçali provingui de l'àmbit de la societat civil i que tingui la capacitat de convertir-se en un referent de majories.

A més, s'ha parlat de la situació política estatal. Podemos es mostra favorable perquè aquesta aposta per una candidatura àmplia de canvi per a Catalunya tingui una traducció similar a Catalunya a les eleccions generals. Procés constituent no ha discutit sobre les eleccions generals però considera important que aquestes serveixin per acabar amb l'actual marc polític i institucional que ha demostrat estar esgotat i deslegitimat.

Barcelona, 3 de juliol del 2015  

Entrevista de l'Arcadi a VilaWeb

És la cara visible, juntament amb Teresa Forcades, de Procés Constituent, el moviment polític nascut fa un parell d'anys amb l'objectiu d'aplegar les forces d'esquerres rupturistes en una candidatura electoral al Parlament de Catalunya. Se n'han format tot de nuclis locals, i l'assemblea de Procés Constituent de Barcelona ha acordat d'integrar-se en la candidatura de Guanyem, juntament amb ICV-EUiA i Podem; la CUP, en canvi, se n'ha desvinculat. Arcadi Oliveres diu que veu amb tristesa aquesta mancança i insisteix que no ha pas desistit de la proposta amb què va néixer Procés Constituent. Per això, per honestedat i coherència i veient que sembla molt poc probable una candidatura al parlament que aplegui totes aquestes forces, diu: 'Començo a pensar si paga la pena que anem a les eleccions.' En aquesta entrevista també parla sobre la polèmica pels crèdits bancaris d'ICV si finalment aquest partit paga la campanya de Guanyem, i de les eleccions gregues: 'Em fa angúnia que Syriza hagi pactat amb els Grecs Independents.'

—Esteu satisfet amb l'acord de Guanyem a Barcelona?

—Em sembla bé aquesta confluència, però amb la tristesa que les CUP no hi hagin participat. Hauria calgut un esforç més important per part de tots perquè s'hi incorporessin. D'aquesta manera, Barcelona --que no deixa de ser una ciutat simbòlica-- hauria estat la millor expressió d'allò que nosaltres desitgem, que és la unió de tots els partits de l'esquerra rupturista. Encara que s'hagin unit diversos partits d'esquerres --cosa que celebro--, hi trobem a faltar això, que és una mancança important. No en puc dir gaires coses més perquè sóc santcugatenc i no he anat mai a cap assemblea de Barcelona. No he intervingut ni en debats ni negociacions. Penso que s'han de respectar les assemblees de cada municipi.

—Fa uns dies que es va publicar un document sobre l'acord de Guanyem Barcelona, que deia que els diners de la campanya, els avançaria ICV-EUiA del seu fons de campanyes electorals. Això ha suscitat rebombori, perquè ICV es finança en part amb crèdits bancaris. No us sembla contradictori?

—No he llegit el document. Sí que he llegit que ICV posarà diners per portar endavant la candidatura, suposo que perquè estratègicament li interessa de potenciar-ho, i més tenint en compte la situació política en què ara es troba. Per fer una campanya electoral s'han de demanar crèdits? En la manera com fins ara s'ha fet la política, sí, tots els partits demanen crèdits, i el dia que tenen escons i el govern els paga, amortitzen el crèdit. Això seria part del funcionament normal. Una altra cosa és la manera com a nosaltres --a Procés-- ens agradaria entendre la política, que és fer-la tota de nou. Per exemple: hem de decidir si anem a les eleccions o no, però t'asseguro que no tenim cap estalvi per a finançar una campanya d'aquest estil. Hi aniríem amb una sabata, una espardenya i les xarxes socials. També és cert que quan pactes amb uns altres grups parlamentaris per impulsar un projecte, hi ha coses que no t'agraden i amb què acabes cedint, en pro de la unitat que dic que voldríem. Estic d'acord que no és ideal i que a nosaltres no ens agrada demanar crèdits per fer una campanya.

—Es pot fer política i una campanya electoral sense tenir crèdits amb els bancs?

—Ho hauríem d'intentar. És evident que la banca ha acabat marcant moltes directrius polítiques, aquí i a tot arreu. D'això, no n'hi ha cap dubte.

—Ahir el diari El País publicava unes declaracions del dirigent de Podem a Madrid dient que el Banc Santander no es podia considerar casta perquè la família Botín volia 'contribuir al benestar social'...

—Això és una bestiesa. Després del balanç d'aquest any, d'un banquer que s'ha mort amb una quinzena de processos judicials, tots per actes criminals, i sense que cap gran diari hagi tingut la prudència d'esmentar-ho, ni això ni els processos judicials de la seva filla a l'Argentina, ni els desnonaments, i diguin que no és casta. És una vergonya. Aquest senyor deu ser molt dirigent de Podem, però no pot dir això de cap manera. I si ho ha dit, s'ha equivocat.

—Al setembre tindrem eleccions al Parlament de Catalunya. Quina candidatura voldreu fer?

—Nosaltres encara no hem desistit de la nostra proposta inicial, que era, senzillament, la unitat de l'esquerra. Enteníem que aquí hi havien de ser les CUP, lCV, EUiA; després va sorgir el fenomen de Podem. Amb tots aquests és amb qui pretendríem que es formés la candidatura d'unitat. En la trobada que vam fer dissabte passat hi havia representants de totes aquestes forces polítiques, i el nostre discurs sempre va anar en la mateixa direcció: volem aquesta unitat. Encara tenim confiança que amb els mesos que queden sigui possible. Si no, ens caldrà fer una assemblea extraordinària i decidir què fem a les eleccions, però penso que val més esgotar els últims recursos per aconseguir aquesta unitat.

—Però Podem ha dit que a les eleccions al parlament hi vol anar tot sol...

—Avui llegia les declaracions de Gemma Ubasart, donant a entendre que volen anar pel seu compte.

—...i la CUP no vol fer cap acord electoral amb ICV.

—Si les CUP mantenen posicions similars a les mantingudes fins ara...

—Tenint en compte que hi ha posicions força inamovibles, la vostra proposta sembla poc factible.

—Sí, teniu raó. Començo a pensar si paga la pena que nosaltres anem a les eleccions. Si no s'hi pot confluir, s'haurà d'anar amb compte a veure què es fa. Això que dic és una opinió completament personal. Penso si no seria la sortida més coherent: si nosaltres vam néixer demanant la unitat i aquesta unitat no és possible…

—Arribats a aquest punt no triaríeu entre els uns o els altres?

—Jo no triaria. Personalment, em mantinc en això: o unitat o no participar-hi. Crec que és la cosa mínimament coherent. Ara, la meva opinió és un vot més de tota la gent que votarà en una assemblea extraordinària. Si es decideix d'anar amb uns o uns altres, caldrà respectar la democràcia, i hi anirem de gust i defensarem allò que Procés Constituent hagi decidit. Si nosaltres haguéssim nascut amb voluntat de tenir un poder polític, com és el cas de Podem, entendria que féssim tant com fos possible per anar guanyant escons i gent. Però des del punt de vista polític, preteníem la unitat. Si aquesta unitat no s'aconsegueix, és més honrat no anar a les eleccions. Jo no buscaria cap parella de ball.

—Anem a Grècia, on ha guanyat la coalició de l'esquerra radical, Syriza. Què n'espereu del nou govern?

—De moment, n'espero poquet. Cal veure quines possibilitats té. D'il·lusió i esperança, n'ha creat. I com que no es pot ser del tot pessimista a la vida, hem de reconèixer que s'ha fet un pas important. L'emprenyada de la gent era de tal dimensió que ha dit prou i que calia provar una nova opció política. És evident que Syriza, per a aconseguir-ho, ha fet rebaixes de plantejament, sobretot quant al deute, ha fet pactes, diu que està disposada a negociar a les institucions europees, i fa servir un llenguatge moderat. Ara, fins a quin punt això els fa renunciar a punts elementals o no? No ho sé.

—Us ha sorprès el pacte amb els Grecs Independents?

—Evidentment. Jo m'he mogut tota la vida en els moviments socials i, per tant, sóc un estrateg nul. Suposo que això són estratègies per a aconseguir la majoria absoluta que necessiten o volen, i que de vegades es fan pactes amb el diable per aquest motiu. Jo penso que amb un partit que té trets xenòfobs, encara que sigui antieuropeista i vulgui sortir de l'euro, no és bo de pactar-hi. Ells sabran per què ho han fet. A mi, com que no faig vida política, em fa angúnia i no m'agrada gaire.

 

Procés Constituent fa una crida directa a les forces de l’esquerra per anar plegades a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya

A l’acte “Com guanyar les properes eleccions i obrir un procés constituent?”, s’ha tornat a insistir sobre la importància de la consecució d’una candidatura unitària de ruptura.

La jornada d’aquesta tarda celebrada, amb gran assistència de públic, al Teatre del Col·legi La Salle-Bonanova, ha suposat una empenta més cap a l’obtenció d’una majoria que suposi un canvi polític a Catalunya. Aquesta “proposta excepcional, fruit d’un moment excepcional”, en paraules del professor Josep Maria Antentas, ha tingut avui uns destinataris presents a la sala als quals s’ha dirigit explícitament Teresa Forcades, citant a Marc Sallés (CUP), Ada Colau (Guanyem), Joan Mena (EUiA), Janet Sans (ICV), Marc Lleó I Lluís Joqueries (PODEM).

Forcades els hi ha fet un “emplaçament directe” I ha insistit sobre el fet que un procés constituent, suposaria la “millor estratègia” per aconseguir els objectius que siguin prioritaris a cada un dels grups als quals s’ha adreçat, és a dir, que tant l’eix social com el nacional quedarien assolits de la mateixa manera. Arcadi Oliveres també s’ha sumat a aquesta apel·lació demanant a ICV, EUiA I la CUP que es presentin conjuntament a les pròximes eleccions.

Tant Josep Maria Antentas, com Sandra Ezquerra i Xavier Domènech, membres de la Coordinadora de Procés Constituent, han parlat de la necessitat de la confluència entre totes les forces d’esquerra per tal de desmuntar la “farsa del president Mas que cabalga sobre el moviment sobiranista per guanyar alé”, en paraules d’Antentas. Domènech ha parlat de la Segona República Espanyola, referència significativa donada la proximitat de les properes eleccions autonòmiques, i ha dit que a aquest moment “no es va arribar per un full de ruta, sinó per la voluntat d’un poble”.

En la mateixa línia, Marta Sibina, de “Cafè amb llet”, ha assenyalat com el govern de Mas “s’ha apropiat del procés sobiranista I ha convertit al poble en una comparsa”. Sibina ha sigut força crítica amb la distància en la qual s’han situat alguns grups polítics I ha remarcat que si no “som capaços d’empassar-nos els desitjos de puresa, Mas continuarà guanyant les eleccions”. L’editora de “Cafè amb llet” ha volgut ressaltar que són més les coses que uneixen a la majoria de manera simbòlica, mostrant samarretes de diferents lluites socials, com les de sanitat o la de la PAH.

La presència de membres de les sectorials d’Educació, Feminisme, Habitatge, Pobresa I Exclusió de Procés Constituent ha contribuït també a emfatitzar l’àmbit comú de lluita en el que es mouen les forces polítiques de l’esquerra, alhora que ha servit per subratllar la necessitat de no deixar de banda la lluita social.

L’acte ha comptat també amb les intervencions de Coro Luengo, Josep Bel, Neus Forcano, que ha llegit la intervenció de Vicenç Navarro absent a Baltimore, Lluís Sentís, Miquel Ibars I amb la cantant Lídia Pujol, que ha volgut recolzar un cop més a Procés Constituent amb la seva actuació.

Crida a la desobediència

Teresa Forcades

Si el Parlament català, tal com està previst, aprova divendres 19 la llei de consultes, si el president Mas signa el decret de convocatòria dilluns 22 i si el Tribunal Constitucional, com ha anunciat ja el govern central, anul·la aleshores la convocatòria sentenciant que el decret o fins i tot la llei són anticonstitucionals ...

... nosaltres, què farem?

Hem de sortir al carrer, com sempre de forma pacífica per defensar la democràcia. Hem de sortir al carrer amb tota la pau, de forma organitzada, amb sentit de l’humor, però també amb tota la contundència. No et quedis a casa. Ens hi juguem el nostre futur democràtic. En els darrers mesos, a Catalunya estem aprenent a omplir de contingut la paraula democràcia. No es tracta de votar quan ens ho diuen i com ens ho diuen. Es tracta de decidir com i quan volem votar. Això és la sobirania popular. Això és la democràcia. És el poble qui decideix la Constitució; la voluntat popular està per sobre de la Constitució i no a l’inrevés. La Llei està feta per a les persones i no les persones per a la Llei. Però això només serà realitat a la pràctica si la mobilització és massiva, no si som quatre gats. Hem de sortir al carrer els qui vam sortir el passat 11 de setembre i molts més. La resposta ha de ser massiva i unitària i s’ha de fer a cada ciutat i a cada poble. No es tracta de tornar a anar a Barcelona ni cal cap complicació organitzativa. La convocatòria és molt senzilla: trobem-nos totes i tots a la plaça de l’Ajuntament que tinguem més a prop, a les 8 del vespre del dia en què el Tribunal Constitucional prohibeixi la consulta, que previsiblement serà dilluns 22. No et quedis a casa. Dilluns 22 (o el dia en què el Tribunal suspengui la Consulta), a les 8 del vespre, davant de l’Ajuntament, vine a omplir de contingut la democràcia.

El dia 22 (o el dia en què el Tribunal suspengui la Consulta) els ulls del món estaran fixos en nosaltres. Bé, potser no seran els ulls del món. Aquí a Berlín, per exemple, hi ha molta gent que no té idea de què o qui és Catalunya. Potser només seran els ulls d’uns pocs els que estaran fixos en nosaltres, esperant quina mena de resposta donem, esperant comprovar si la força i la unitat de l’11 de setembre va ser efímera o es confirma. Potser només seran els ulls d’uns pocs, però aquests pocs són els qui poden fer realitat la celebració de la consulta i saben molt bé que si la consulta s’acaba fent o no, depèn de nosaltres. El procés sobiranista català va començar des de baix i queda clar que no arribarà a terme si no l’empenyem des de baix.

No et quedis a casa. Dilluns 22 (o el dia en què el Tribunal suspengui la Consulta) a les 8 del vespre, vine a l’Ajuntament a fer possible la democràcia.

Tractat de lliure comerç entre EUA i UE

És extraordinària la poca atenció que està tenint a Espanya la preparació del Tractat de Lliure Comerç entre els EUA i la Unió Europea, i això malgrat que l'aplicació d’aquest tractat tindrà un impacte molt negatiu en el benestar i qualitat de vida de les classes populars dels països de la Unió Europea. En teoria, aquest tractat es presenta i defensa com tots els anteriors Tractats de Lliure Comerç, bilaterals o multinacionals, que han existit entre els EUA i altres països: tots ells es venen com una bona mesura comercial que incrementa l'activitat econòmica, i amb això es facilita la creació d'ocupació. Així s'han presentat tots els Tractats de Lliure Comerç (TLC) entre els EUA i Austràlia, Brunei, Xile, Malàisia, Nova Zelanda, Rússia, Singapur, Vietnam i Mèxic. El més conegut va ser el signat entre Mèxic, Canadà i els EUA, que havia d'haver estat la solució per al futur de Mèxic.

La realitat, no obstant això, ha estat molt diferent, i els resultats molt oposats als que es van profetitzar. Al TLC entre Mèxic i els EUA es van destruir llocs de treball als EUA i també a Mèxic. Als EUA perquè es van desplaçar llocs de treball cap a Mèxic. Però a Mèxic també se’n van perdre, ja que els que es van guanyar com a resultat de la mobilitat d'empreses nord-americanes a Mèxic van ser menors que els que es van destruir com a conseqüència que les economies d'escala de les empreses nord-americanes i el seu fàcil accés al crèdit van destruir moltes empreses petites que no van poder competir amb les grans nord-americanes. El TLC va beneficiar a empreses grans molt influents de Washington i a la Ciutat de Mèxic. Però va danyar les classes populars i la classe treballadora dels dos països, als dos costats del Río Grande. Aquesta experiència s'ha repetit en tots els casos de TLC.

El fet que les úniques beneficiàries del TLC sempre hagin estat les grans empreses financeres, manufactureres i de serveis, explica que aquestes estiguin ara treballant quaranta-vuit hores al dia a Brussel·les i a Washington intentant escriure el text del TLC entre els EUA i la UE. 2.532 lobbies ja estan mobilitzats a Brussel·les. I mentre, hi ha un silenci eixordador als mitjans sobre els preparatius d’aquest tractat.

De l'experiència d'altres TLC amb els EUA es pot ja predir que les mesures preses afavoriran interessos molt particulars a costa dels interessos generals. Per exemple, el TLC prohibirà el monopoli dels serveis públics, com la sanitat, exigint el desmantellament del Servei Nacional de Salut, eliminant la seva universalitat. I tot això en nom de la necessària “competitivitat i lliure comerç”. I veurem com les elits governants a la UE (que ja estan prenent mesures en aquesta direcció) donaran la benvinguda a aquests canvis. Fins ara, l'excusa per fer aquests canvis (com ara la privatització) era que així ho demanaven Brussel·les, Berlín o Frankfurt. Ara s'hi afegirà Washington. I continuaran fent aquests canvis amb silenci, nocturnitat i traïdoria, sense amb prou feines discussió pública. I a tot això tindran la barra d’anomenar-ho democràcia.

IV Congrés Internacional

Quarta trobada internacional de moviments constituents al món

El Procés Constituent es troba entre els organitzadors i amb ponents en una magnífica oportunitat per interactuar amb moviments del mateix caire a tot el món, aprendre els uns dels altres i actuar junts, amb més força, si s'escau.

Resolució sobre la Consulta

Aprovada pel Grup Promotor del Procés Constituent el 15/02/2014

El primer esborrany d'aquesta resolució va ser presentada a l'assemblea general del 22 de desembre del Procés Constituent. Allà es va acordar que, en base al debat realitzat, s'enviaria la versió definitiva (que recolliria algunes de les propostes expressades a l'assemblea general) a totes les assemblees locals i sectorials del Procés per ser discutida de nou. Després del debat a les assemblees del Procés, la resolució va ser aprovada a la reunió del grup promotor del 15 de febrer.

A la reunió del grup promotor es va decidir que, junt amb la resolució, es publicaria també la transcripció de la intervenció inicial dels dos ponents que van presentar la resolució per a introduir el debat al grup promotor, ja que permet contextualitzar el debat sobre la Consulta i els objectius de la resolució.

A continuació publiquem, en primer lloc, la intervenció inicial dels ponents de la resolució, a mode d'introducció informativa i explicativa. La introducció només té un valor explicatiu del sentit del debat i de la resolució. En segon lloc, publiquem la resolució aprovada pel grup promotor.

Visualitza el Document en una finestra Nova

Entrevista a La2

Entrevista a Teresa Forcades i Esther Vivas

Entrevista a Teresa Forcades i Esther Vivas al programa para Todos La 2, sobre la crisi, les retallades, l'actualitat política i les propostes per a canviar la societat

1a Assemblea General

Aparició al mitjans de la #AGPConstituent

Visit bigtheme.net/wordpress for wordpress templates

Copyleft 2013 de Procés Constituent
Desenvolupat per l'Equip Web