Articles a la Categoria: Comunicat

Dia de la dona

Declaració institucional del Procés Constituent amb motiu del dia de la dona

Dia de la dona

Per les nenes que pel fet de ser-ho no podran veure mai la llum del dia perquè són avortades a causa de la política del fill únic practicada enalguns països.

Per les nenes que són venudes per les seves famílies, ja en la seva infantesa, com a treballadores–esclaves.

Per les nenes que sofreixen mutilació del clítoris quan encara no poden entendre-ho ni defensar-se’n.

Per les noies a qui és negat l’accés al coneixement per raó del seu gènere.

Per les noies que, després de ser violades, són acusades i jutjades per adulteri.

Per les noies enganyades i deportades que són forçades violentament a exercir la prostitució.

Per les joves que són excloses dels llocs de treball perquè estan en edat fèrtil.

Per les dones a qui els és negat el dret a decidir sobre el seu cos. Per les dones que no poden tenir els seus fills per causa de pobresa, atur, desnonament...etc.

Per les treballadores que per fer la mateixa feina que els seus companys arriben a cobrar fins a un 30% menys del sou.

Per totes les dones que pateixen assetjament sexual a la feina, a la llar, o fins i tot al carrer.

Per les mares solteres que tenen el coratge, la generositat i la dignitat humana que els han faltat als pares de les seves criatures. Per les vídues que han vist reduïdes les pensions en un 55% respecte a la que cobrava el marit.

Per les ancianes que han passat a ser propietat i obreres sense salari dels fills.

Per la memòria venerada d’ Olimpia de Gouges, de Mary Wollstonecraft, de les sufragistes angleses, de Clara Campoamor, de Teresa Claramunt i de tantes altres...

El PROCÉS CONSTITUENT crida els seus adherits i simpatitzants a participar activament en els actes i manifestacions que es facin, en els seus respectius territoris, amb motiu del dia de la Dona.

ORIGEN DE LA CAPUTXINADA 2.O EL FUTUR DE CATALUNYA

El dimecres 9 de març del 1966 va ser el dia escollit per fer l’acte constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Com que no hi havia llibertat ni de reunió, ni d’expressió ni d’associació, els estudiants van decidir fer un acte massiu clandestí. El convent del Caputxins de Sarrià va oferir el seu teatre, la Sala d’actes, per fer l’assemblea. I la convocatòria va ser un èxit perquè ni els policies ni els confidents, van poder impedir la reunió, malgrat que la data era pública.

 

Naixia així la caputxinada, nom despectiu difós per la premsa i els mitjans de comunicació. De seguida se li va donar la volta de la mateixa manera que s’havia fet amb el contubernio, la reunió celebrada al Gran Hotel de la ciutat alemanya de Munich, el 5-8 de juny del 1962, que va reunir a 118 persones de diferents corrents de l’oposició moderada a la dictadura franquista. La tancada de quasi 300 intel·lectuals a Montserrat, el desembre de 1970, contra el judici de Burgos, on es jutjava a la direcció d’ETA, ja no es va poder batejar com «la benedictada» o «el encierro», per les seves connotacions taurines.

 

La dictadura havia perdut el pas i les seves reaccions començaven a mostrar una gran fragilitat amb l’aparició d’una nova generació famolenca de llibertat i que una part de l’Església Catòlica començava a donar l’esquena a la dictadura. No pròpiament la jerarquia, però si les bases.

 

El cas és que quan acabava l’assemblea, la brigada políticosocial, la policia armada i la Benemérita Guàrdia Civil va envoltar el convent. L’ordre policial va ser que sortissin «les mans en alt i amb el carnet a la boca». Va ser aleshores quan, davant dels esdeveniments, la comunitat caputxina va decidir acollir-hi les persones reunides per guanyar temps i pactar una sortida sense identificació de les participants.

 

De les persones aplegades, una vintena amb problemes amb el servei militar, aleshores obligatori, o familiars van escapolir-se per la Riera Blanca que passava junt el convent.

 

Entre els reunits hi havia 33 intel·lectuals i professors, entre ells Salvador Espriu, Pere Quart, Jordi Rubió i Balaguer... que s’havien trobat prèviament a la casa del sarrianenc Maurici Serrahima, al carrer Caponata 8.

 

També va acudir el pintor Antoni Tàpies amb el seu Mercedes que va deixar cridanerament a la porta del convent i n’Agustín Garcia Calvo procedent de Madrid, al qual se li va encolomar la responsabilitat d’haver estat seguit per la policia.

 

Els estudiants identificats per la policia van ser 358 nois i 77 noies, un 20% dels 468 totals. Però, la presència femenina va ser el motiu central d’escàndol. Dones a un convent de clausura d’homes! Un escàndol que va centrar els interrogatoris policials per saber «on havien dormit i passat la nit les noies».

 

Per als participants la nit del dimecres 9 fins el divendres 11 de març al migdia van ser unes hores inoblidables. La tensió, les activitats improvisades, l’organització dels àpats, les converses interminables els va fer sentir lliures i protagonistes d’una voluntat de canvi, en formes, valors i discursos.

 

També els caputxins, excepte uns pocs que distanciats es van traslladar al convent de la Mare de Déu de Pompeia, van viure l’acolliment com un compromís enriquidor en uns moments en que la davallada vocacional es començava a manifestar.

 

A la reunió setmanal del Consell de Ministres del divendres 11 de març al Palau de El Pardo, el Generalíssim Franco va ser informat. Va decidir actuar d’immediat, entre d’altres coses, per evitar que el cap de setmana o dilluns 14 es celebrés una manifestació massiva de suport amb els tancats.

 

Per assaltar el recinte calia violar el Concordat amb el Vaticà, acordat l’any 1953 i que reconeixia com a inviolables les propietats eclesials com si fossin espais diplomàtics, si no hi havia la corresponent autorització. Però el dictador va actuar amb contundència. El convent va ser desallotjat de males maneres.

 


Requadre

 

«La lluita continua»

 

Cinquanta anys després, la Universitat de Barcelona ha revocat les sancions que es van imposar arran la caputxinada, un total de 95 expedients, 28 a estudiants i 67 a professors, amb sancions que anaven des de multes fins l’expulsió dels centres universitaris.

 

Als nostres Caputxins de Sarrià, la Universitat de Barcelona i el Teatre de Sarrià s’han celebrat actes commemoratius. El Memorial Democràtic, el rectorat de la Universitat de Barcelona, el propi president de la Generalitat han participat en diferents activitats.

 

Nous testimonis han completat el coneixement de detalls que havien passat desapercebuts. Un d’ells és que una bona part dels participants han anat moderant el seu discurs polític, com el d’Andreu Mas Colell, aleshores del PSUC, però d’altres com el sarrianenc Arcadi Oliveras, el pintor Antoni Llena, aleshores fra Pacífic, l’ecologista Núria Vidal de Llobatera o en Josep Martí i Valls, veí de Sant Gervasi de Cassoles, han mantingut el compromís més viu que mai vinculats, a hores d’ara, a Procés Constituent, organitzacions ecologistes i Barcelona en Comú.

 

Jordi Bigues

L’11 DE SETEMBRE, UN PAS ENDAVANT DEL PROCÉS CONSTITUENT DEL NOSTRE PAÍS

L’11 DE SETEMBRE, UN PAS ENDAVANT DEL PROCÉS CONSTITUENT DEL NOSTRE PAÍS

 

Per cinquè any consecutiu, tornem a omplir els espais públics de forma massiva, pacífica i festiva, per reivindicar el dret a decidir del nostre poble respecte al futur del país.

 

Des del Procés Constituent (PrC) cridem a participar en tots els actes reivindicatius organitzats arreu del país en la línia anterior i molt especialment en els cinc actes que aquest any de forma descentralitzada convoquen l’ANC i Omnium Cultural.

 

Els membres del Procés Constituent (PrC), conseqüents amb la nostra trajectòria, hi participarem també amb actes propis emmarcats en el context vindicatiu general. Enguany amb una celebració doble: una jornada de reflexió el dia 10 de setembre, i una representació, el mateix dia 11, dins dels actes que es fan a Berga.

 

La jornada de reflexió consistirà en una taula de debat sobre el futur de Catalunya amb la participació de Quim Arrufat, Xavier Domènech i Teresa Forcades. Aquest acte tindrà lloc a la Sala d’actes dels Caputxins de Sarrià a les 17 hores del dissabte 10 de setembre, on fa 50 anys es va celebrar l’assemblea constituent del sindicat d’estudiants. Allà deixarem constància, un cop més, que per a nosaltres, en aquest moment històric, les qüestions nacional i social formen, inequívocament, una sinèrgia.

 

Quant a l’acte de Berga, l’aportació de la nostra organització consisteix en una representació sobre el necessari –i tanmateix lliure– arrelament a la terra, en uns moments en què molts milers de persones són expulsades del seu entorn i forçades a emigrar per les guerres, la fam i la misèria.

 

Enguany també és el momentd’impulsar un procés constituent propi en el nostre país. Ens felicitem que la comissió d’estudi del procés constituent del Parlament de Catalunya hagi presentat les seves primeres conclusions. Des del PrC, hem estudiat a fons aquest document, constatem que queden molts aspectes importants a concretar i que caldrà una clara voluntat política i un esforç coordinat per tal d’aconseguir que aquest procés sigui veritablement popular, participatiu i transversal. De moment estem treballant des de plataformes unitàries a nivell sectorial i territorial per fer efectiva aquesta perspectiva.

 

Un tema que apareix amb força aquesta Diada és el delRUI (referèndum unilateral d’independència), defensat com element prioritari per l’ANC, la CUP i altres forces i personalitats del món sobiranista. Nosaltres, des del 27-S i ratificat per l’Assemblea General del 13 de març, considerem que el referèndum és el mecanisme imprescindible per determinar si hi ha una majoria democràtica favorable a la independència i, si tal com és previsible, es manté la negativa reiterada de l’estat espanyol a qualsevol mena de consulta, serà necessari que el referèndum es convoqui de forma unilateral d’acord amb les lleis catalanes emanades del Parlament de Catalunya.

Aquesta Diada es produeix també en un context de forta regressió dels drets socials, que té el seu origen en les polítiques d’austeritat dictades a nivell europeu per la Troika (FMI, Comissió Europea i BCE) i que tenen la seva continuïtat en les mesures de retallades en la despesa social i privatitzacions impulsades pel govern del PP i secundades de forma desigual per les diferents administracions. A casa nostra, la formació d’un govern de la majoria independentista ha fet canviar molt poc la situació.

Des del Procés Constituent considerem indispensable fer front a aquesta deriva, exigint també la reversió de les retallades i privatitzacions i reclamant la implantació d’un model impositiu més just i progressiu així com un pla d’emergència social per rescatar de la misèria a les capes més vulnerables de la nostra societat.

 

Pel que fa a la situació de l’Estat Espanyol després de les eleccions del 26-J, malgrat que la suma de les forces progressistes podria comportar la formació d’un govern, la negativa rotunda del PSOE-PSC a considerar el dret a decidir de Catalunya i altres nacionalitats impedeix  la formació d’un govern plural pel canvi. En el cas que es constitueixi un govern de dretes, la seva debilitat es podria transformar en una acceleració de la regressió dels drets socials i les condicions de vida de les classes populars. Lamentem profundament aquesta possibilitat.

 

Setembre de 2016

Suport a la candidatura d'Arnaldo Otegi

 

Davant la prohibició de la candidatura d’Arnaldo Otegi

 

L’intent d’impedir que Arnaldo Otegi, el líder de l’esquerra abertzale, sigui candidat a les eleccions del 25 de setembre a la comunitat autònoma del País Basc pretén dos objectius: mantenir obert el conflicte que utilitza a les víctimes de la violència d’ETA amb finalitats polítiques i impedir la possibilitat de que forces d’esquerra desplacin del govern a la dreta nacionalista basca.

 

Considerem que el sistema judicial espanyol és l’autèntic sabotejador del procés de pau a Euskal Herria orquestrat pel govern de la dreta espanyola i l’aparell de l’estat amb la concurrència de l’estat francès.

 

Considerem que el procés de pau a Euskal Herria no és possible sense donar espai polític a l’independentisme basc des de paràmetres democràtics i de respecte, no de coacció i amenaça. En aquest escenari, fer servir el passat d’algunes persones, sense reconèixer la seva evolució ni sense calibrar el paper que poden jugar a futurs temps de reconciliació, dificulta la voluntat de tancar el conflicte.

 

A la capacitat de convocatòria i mobilització de l’esquerra abertzale, amb la candidatura EH Bildu, s’ha unit una nova força d’esquerra rupturista, Elkarrekin Podemos, integrada per Podem Euskadi, Equo i Ezker Anitza.

 

Hi ha qui tem aquest escenari pel seu poder de convocatòria, la capacitat transformadora que hom pot veure a la vida local després de les eleccions municipals del passat any i l’existència d’un govern comú basquista a la comunitat foral de Navarra.

 

Aquest desplaçament podria obrir la possibilitat de canvis importants, com per exemple un procés constituent centrat en el dret a decidir d’Euskal Herria i reforçar la lluita per la igualtat dels pobles i els països que formen part de l’Estat espanyol.

 

Per tot això, des de Procés Constituent donem suport a que Arnaldo Otegi es pugui presentar a les eleccions i denunciem els intents de l’Estat Espanyol d’impedir-li-ho.

 

 

Procés Constituent

 

Suport al regidor Joan Coma

L'Audiència Nacional està investigant Joan Coma Roura, regidor de l'Ajuntament de Vic del grup municipal CAPGIREM VIC – CUP – PROCÉS CONSTITUENT, per un presumpte delicte d’incitació a la sedició. La raó de la fiscalia per demanar-ne la imputació ha estat les paraules emprades per Coma Roura durant el debat de la moció de suport a la Declaració del Parlament del 9N, quan va dir: "...que deixem de supeditar les decisions de les nostres institucions a les decisions de les institucions espanyoles, en particular a les decisions del tribunal Constitucional, al qual considerem mancat de legitimitat i competència . Desobediència; fa temps que ho venim reclamant. Nosaltres sempre hem dit que per fer la truita, caldrà trencar els ous".

Considerem que l’abús de mecanismes judicials contra el debat polític priva de l’exercici de la lliure expressió.

Per això volem manifestar tot el suport de Procés Constituent, com a moviment, a Joan Coma Roura, així com al debat polític lliure dins i fora de les institucions. També volem donar suport als actes de desobediència a les lleis o institucions que vagin contra de la justícia social o la voluntat popular.

Dia de la dona

Declaració institucional del Procés Constituent amb motiu del dia de la dona

Per les nenes que pel fet de ser-ho no podran veure mai la llum del dia perquè són avortades a causa de la política del fill únic practicada enalguns països.

Per les nenes que són venudes per les seves famílies, ja en la seva infantesa, com a treballadores–esclaves.

Per les nenes que sofreixen mutilació del clítoris quan encara no poden entendre-ho ni defensar-se’n.

Per les noies a qui és negat l’accés al coneixement per raó del seu gènere.

Per les noies que, després de ser violades, són acusades i jutjades per adulteri.

Per les noies enganyades i deportades que són forçades violentament a exercir la prostitució.

Per les joves que són excloses dels llocs de treball perquè estan en edat fèrtil.

Per les dones a qui els és negat el dret a decidir sobre el seu cos. Per les dones que no poden tenir els seus fills per causa de pobresa, atur, desnonament...etc.

Per les treballadores que per fer la mateixa feina que els seus companys arriben a cobrar fins a un 30% menys del sou.

Per totes les dones que pateixen assetjament sexual a la feina, a la llar, o fins i tot al carrer.

Per les mares solteres que tenen el coratge, la generositat i la dignitat humana que els han faltat als pares de les seves criatures. Per les vídues que han vist reduïdes les pensions en un 55% respecte a la que cobrava el marit.

Per les ancianes que han passat a ser propietat i obreres sense salari dels fills.

Per la memòria venerada d’ Olimpia de Gouges, de Mary Wollstonecraft, de les sufragistes angleses, de Clara Campoamor, de Teresa Claramunt i de tantes altres...

El PROCÉS CONSTITUENT crida els seus adherits i simpatitzants a participar activament en els actes i manifestacions que es facin, en els seus respectius territoris, amb motiu del dia de la Dona.

Davant la legislatura que inicia el govern català

Comunicat de Procés Constituent (PrC) davant la legislatura que inicia el govern català

  1. L’acord de darrera hora entre JxSí i les CUP amb el pas al costat de l’ex-president Mas no s’hauria produït si CDC se sentís segura com a força dominant a Catalunya. A causa de les polítiques de desmantellament de l’estat del benestar i a causa de la corrupció, CDC fa temps que està en retrocés i els resultats del 20-D – tot i no ser directament extrapolables a les eleccions catalanes – feien preveure que no seria ni tan sols la força més votada en cas de presentar-se sola a les eleccions. En aquest context d’afebliment, les eleccions anticipades eren un mal escenari per a CDC, que amb l'acord aconsegueix mantenir una posició d'hegemonia a la política catalana que en aquest moment no es correspon a la seva força electoral. Per a ERC i per a la resta de forces independentistes, incloses les CUP i l’ANC/Òmnium, la prioritat ha estat no deixar perdre l’oportunitat històrica de tenir una majoria independentista al Parlament compromesa amb un full de ruta que assumeix l’enfrontament (pacífic i democràtic) amb l’Estat espanyol i que afirma estar disposada a defensar la sobirania del Parlament i a no supeditar-se a les decisions de les institucions de l’Estat espanyol (en particular del Tribunal Constitucional, segons indica la Declaració del 9/11). No és un acord satisfactori i ens inquieten les conseqüències que pugui tenir el compromís de la CUP de “garantir l’estabilitat parlamentària i enfortir l’acció de govern”.
  2. El fet de tenir majoria d’escons però no majoria de vots farà que el nou govern independentista hagi de tenir com una de les seves prioritats eixamplar la base social de l’independentisme; la independència no podrà imposar-se; per al nou govern català, no hi hauria més gran fracàs que tirar endavant el procés constituent per acabar perdent el referèndum constitucional que l’ha de validar o obtenint una participació molt pobra del cos electoral.
  3. Des de PrC creiem que hi ha en aquests moments al nostre país una possibilitat real de ruptura amb el règim polític, social i econòmic del 78, una possibilitat que és fruit d’una dialèctica complexa i en constant evolució entre les reivindicacions populars nacionals i les socials. Per actualitzar aquest potencial caldrà la mobilització social i la pressió des de baix a fi d’accentuar la dimensió popular, ciutadana i participativa del procés constituent català; caldrà mobilitzar-se contra les polítiques de retallades, estiguin promogudes per la Troika, pel govern de l'Estat espanyol o pel nou govern català.
  4. Al PrC tenim una posició crítica al lideratge de CDC, però això no ens impedirà implicar-nos en el procés constituent anunciat en declaració solemne del Parlament el 9N sempre i quan la peculiar correlació de forces que caracteritzen aquesta legislatura i la pressió continuada des del carrer aconsegueixin que sigui un procés suficientment participatiu i popular. Impulsarem la mobilització social i exigirem que les reivindicacions que tinguin un ampli suport popular siguin ateses pel govern de la Generalitat fent un acte de sobirania en el cas que entrin en conflicte amb la legalitat de l’Estat espanyol. Davant de les temptatives del govern espanyol d’obstaculitzar o reprimir qualsevol d'aquests actes, ens implicarem en la mobilització unitària i no violenta contra la repressió, si és necessari mitjançant pràctiques de desobediència civil. Reiterem el nostre compromís de treballar a Catalunya per a la confluència i enfortiment de les forces populars i rupturistes i per la plena sobirania.

Per la no judicialització de la Democràcia

Comunicat del Procés Constituent sobre la decisió de la Fiscalia de l’Audiència Nacional contra la resolució política dels ajuntaments en suport al Parlament de Catalunya.

Des del Procés Constituent, rebutgem fermament la decisió de la Fiscalia de l’Audiència Nacional contra la resolució dels ajuntaments catalans en suport al Parlament i esperem que tant el fiscal com els jutges que porten el cas siguin més respectuosos envers les decisions dels poders catalans legalment establerts.

Creiem que és bo que la societat avanci cap a models cada vegada més participatius, en què les voluntats de les persones i dels pobles siguin les que dirigeixen els destins de les seves nacions.

Catalunya es troba en un moment de la seva història en què des de les bases socials s'exigeix un procés constituent; i aquest procés no es pot parar ni per la força ni per la imposició d'alguns sectors del poder dominant actual. Aquest procés és el reflex d'una nova època en què la llibertat i la democràcia seran els valors principals de l'autodeterminació de les persones i dels pobles.

Recolzem tots els municipis injustament acusats de sedició i rebel·lia, suposat delicte castigat amb penes de 25 a 30 anys de presó, per haver-se adherit a la moció de la AMI (Associació de Municipis Independentistes) en suport al mandat del Parlament de Catalunya. Recordem especialment en aquest comunicat el grup CUP - PC de l'Ajuntament de Sant Cugat -on treballa un dels nostres companys, Dimitri Defranc, com a regidor pel Procés Constituent-, així com també Núria Gibert, Ignasi Bea, Ramón Piqué de la CUP i dels grups ERC-MES, CDC, i els Ajuntaments de Girona, Celrà (Girona) la Seu d'Urgell ( Lleida ) , i Igualada (Barcelona) que van donar suport a la moció.

Per la Justícia Climàtica

El canvi climàtic és des de fa temps una tràgica evidència, una amenaça imminent fruit de dècades d'irresponsabilitat i inacció social i política. No es pot lluitar contra el canvi climàtic sense lluitar per un model socio econòmic just. Un model energètic basat en l'ús de recursos fòssils, centralitzat en les mans d'uns pocs és l'origen, a més, de conflictes devastadors arreu del planeta i de la pobresa energètica a casa nostra.

Lluitar contra el canvi climàtic ha de ser la batalla contra el model econòmic, social i cultural existent o simplement serà un fracàs tal i com han demostrat anys d'acords i polítiques sorgides en cimeres i trobades.

Aquesta setmana es celebra la 21ena Conferència de la ONU pel Canvi Climàtic, la Cop21, sobre la que volem incidir de forma clara amb la nostra presència al carrer, amb l'adhesió al Moviment per la Justícia Climàtica, treballant i interpel·lant per aconseguir acords exigents que s'oblidin de falses solucions i mesures pal·liatives que no porten enlloc i que només ens fan perdre un temps preciós.

Volem una societat més justa i un model energètic 100% renovable. Reclamem polítiques que impulsin l'abandonament de l'energia nuclear i de mesures covardes i vergonyants com ho és comerç d'emissions. Exigim que no es miri a una altra banda permetent fraus en contaminació com els que han sortit a la llum aquests últims mesos, la llei es per tots, pels poderosos també.

El medi ambient és un bé de totes, en volem un ús respectuós, sostenible, just i solidari. És per això que lluitarem aquí i on calgui per aconseguir una reconversió ecològica de l'economia que ens faci ser una societat més justa, solidària i neta.

Exigim responsabilitat, ambició i mesures globals que capgirin el problema atacant en els orígens: un model socio econòmic insostenible, injust i fallit.

20D: Acabem amb el règim de 1978!

Les eleccions generals del proper 20 de desembre seran un moment molt important en la profunda crisi de Règim que viu l'Estat espanyol. El 20D arriba després de l'onada de canvis que van produir-se a les passades eleccions municipals i en un moment decisiu per al procés independentista després del 27S.

L'objectiu de totes les forces que defensem una ruptura democràtica i social amb l'actual marc polític i econòmic ha de ser aconseguir que el Règim de 1978 surti el més debilitat possible de la cita electoral del 20D. Per això és fonamental una derrota política en tota regla dels partits tradicionals del Règim i de la nova alternativa impulsada per l'ÍBEX 35, Ciutadans. Un Règim debilitat és la millor garantia per a què a Catalunya les esperances de canvi social, democràtic i nacional puguin anar endavant amb més facilitat.

Del 20D n'ha de sortir, des de Catalunya, un missatge clar en favor d'un procés constituent català popular i no subordinat, en favor d'una ruptura general del Règim de 1978, i en contra de les polítiques d'austeritat que han practicat els governs de Rajoy i de Mas.

És amb aquesta perspectiva de fons, i mirant més enllà de les eleccions del 20D, que el Procés Constituent seguirà treballant a Catalunya per a la confluència i per a l'enfortiment de les forces populars, rupturistes i per la plena sobirania.

A Catalunya les forces que millor representen aquests eixos estratègics són la CUP i En Comú Podem, i la política catalana necessita que instruments polítics com ambdós tinguin un paper determinant en el cicle polític posterior al 27S i al 20D si volem que el potencial de ruptura i de canvi social oberts pel 15M l'any 2011 i pel procés independentista l'any 2012 es pugui aprofitar en tota la seva intensitat.

Finalment, en el nou escenari internacional que s'ha obert, des del Procés Constituent també defensarem que no s'inicii en el nostre nom una nova guerra. No avalarem cap bombardeig ni acceptarem cap retallada de les nostres llibertats, i ens oposarem a qualsevol discurs xenòfob i racista.

Demanem el vot per la Ruptura democràtica

El Procés Constituent, com a moviment, va néixer i ha treballat sempre amb la finalitat d’obrir un procés constituent que permeti que el poble de Catalunya decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d'estat i de país desitja.

Malgrat els intents del Procés Constituent, no va ser possible la confluència àmplia de les forces i sectors socials d’esquerres que aplegués, en una mateixa candidatura, tant aquelles persones totalment favorables a la independència de Catalunya, com aquelles persones que no comparteixen un horitzó independentista d'entrada, però sí un horitzó de ruptura institucional a través d’un procés constituent que activi la regeneració democràtica i que inclogui un programa de polítiques socials que contraverteixi les privatitzacions de serveis públics i les retallades de drets laborals i socials. Aquesta candidatura àmplia no es va aconseguir i, a finals de juliol passat, el Procés constituent va decidir no participar directament a les eleccions del 27S, ni donar un suport explícit a cap de les candidatures que hi concorren.

Tot i així, Procés Constituent considera que la participació en les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 27S és important, i anima el conjunt de la ciutadania a omplir les urnes amb un vot conscient. Som en un context que continua fent urgent reclamar polítiques públiques de qualitat i lluitar contra les polítiques neoliberals que ens volen imposar tractats de comerç com el del TTIP que ens fan perdre la sobirania; polítiques que ens privatitzen els serveis públics i que ens pretenen obedients als dictats dels interessos financers.

Reclamem un vot conscient que opti, de manera clara, per aquelles candidatures rupturistes, d’esquerres, que defensin l’obertura d’un procés constituent popular i unilateral. Un vot conscient que, a més, vagi dirigit a les candidatures que presentin en el seu programa electoral un pla de rescat ciutadà amb mesures d’urgència per respondre a la precarietat laboral i als estralls de la crisi econòmica.

Ens emplacem, a partir del 28 de setembre, a continuar treballant, doncs, per promoure l’autoorganització de la ciutadania, per articular el poder popular i per participar en les mobilitzacions socials al costat de les plataformes i marees en lluita, de les marxes per la dignitat, i a favor de les reivindicacions per a una Catalunya lliure i sobirana. Volem continuar treballant per obrir aquest procés constituent popular i unilateral, fet des de baix i amb la participació activa de moviments socials, sindicats, plataformes i persones, que ens porti a la República catalana del 99%.

Pla Hidrològic de l'Ebre

Posicionament del Procés Constituent respecte l’aprovació del Pla Hidrològic de l'Ebre

Des del Procés Constituent ens oposem totalment al nou Pla de Conca de l'Ebre, ja que respon a una política iniciada al règim franquista d’increment de les reserves d’aigua i de les superfícies de conreus de regadiu que no afronta altres necessitats bàsiques de la política hidrològica com són la millora i manteniment de la xarxa existent, per evitar pèrdues, i la incentivació de tècniques més escaients, al temps que menysté les necessitats reals de la gent de les Terres de l’Ebre representades per les entitats que formen la “Cuenca Azul”, entre elles la Plataforma en Defensa de l'Ebre.

L’incompliment de les normatives i recomanacions europees en matèria d’aigua – Informe sobre l’aplicació dels Plans Hidrològics de la Conca de la Directiva Marco del Agua (DMA) – de forma persistent (amb més de 4.500 al·legacions individuals en contra i més de 5 anys de litigis en el marc europeu) per part de la Confederación Hidrográfica del Ebro (CHE):

  • menysté les necessitats i reclamacions de la ciutadania
  • incompleix amb les seves tasques de control de l’ús de l’aigua
  • mostra l’incompliment de l’obligació de prevenció i previsió dels estaments públics en no vetllar pel manteniment dels recursos naturals en qualitat i quantitat òptima
  • i posa en perill la recepció de fons europeus en matèria d’aigua (FEDER, Fondo de Cohesión y FEADER)

El Pla de Conca de l’Ebre és així un frau ambiental que incompleix legislació i compromisos del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente de España, i demostra la seva incompetència o, pitjor encara, la seva submissió a d’altres interessos politico-econòmics que tenen com a darrer objectiu especular amb un recurs públic i amb els diners de tots.

Aquest Pla, és també un frau al sector agrari al qual se li donen falses expectatives d’extensió del regadiu a noves regions. Extensió de regadius que no compten amb les infraestructures necessàries i que, en molts casos, mai es materialitzaran perquè no compten ni tan sols amb l’aval tècnic per la seva realització (per exemple el recrecimiento de Yesa), la seva viabilitat ha estat qüestionada a nivell europeu (per exemple a Biscarrues) i fins i tot compten amb sentències en contra (per exemple a l'Embassament de Mularroya). Simplement és un frau que pretén l’increment de reserves hidràuliques de la Conca de l’Ebre, la manca d’ús de les quals justifiquin la possibilitat de fer transvasaments cap a d’altres regions amb finalitats d’ús molt diferents de les del sector agrari.

El frau s’estén en altres aspectes d’interès públic com són: l’avaluació ambiental de la Conca, la defensa de zones protegides, el compromís de garantir el cabal mínim dels rius de la Conca, el compliment amb els compromisos de concertació dels cabals ecològics, la recuperació de les inversions públiques, el treball pel bé comú, la modernització de les tècniques de regadiu, l’assegurament de la qualitat en el subministrament d’aigua, la reducció del consum d’aigua, la reconversió dels conreus pròpiament centreeuropeus -d'altes necessitats hídriques, malbaratadors d'aigua, intensius..- vers cultius eminentment mediterranis més integrats i racionals.

En contraposició a aquest Pla Hidrològic, cal apostar per una Nova Cultura de l'Aigua, com ho fan diferents associacions ciutadanes (Plataforma en Defensa de l'Ebre, Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua,...) que plantegen l'aturada immediata de les polítiques especulatives basades en grans infraestructures (grans embassaments i transvasaments entre conques) i un canvi cultural real, que implica forçar noves experiències i aprenentatges en la gestió de la demanda de l'aigua per tal de millorar l'eficiència, l'aprofitament i la qualitat d'aquest preuat recurs. Cal donar impuls a iniciatives més sostenibles i que diversifiquen l'economia del país al mateix tems que creen llocs de treball.

Des del Procés Constituent ens posem al costat de la Plataforma en Defensa de l'Ebre i del col·lectiu Cuenca Azul tot donant suport a les seves mobilitzacions i aquelles accions encaminades garantir la priorització dels interessos generals dels ciutadans de la Conca de l’Ebre, garantir la salut ambiental de la Conca de l’Ebre i evitar la mort del Delta.

Sectorial d’Ecologisme de Procés Constituent

Roda de Premsa 21 Juliol

Convocatòria de roda de premsa del Procés Constituent demà dimarts 21 de juliol a les 11h a Barcelona

En el Grup Promotor celebrat el passat dissabte 18 de juliol a Barcelona, les assemblees territorials, les comissions tècniques i les assemblees sectorials del Procés Constituent van valorar els pre-acords de la confluència per a les eleccions del proper 27 de setembre, elaborats en el marc de les reunions realitzades durant les darreres setmanes amb ICV, EUiA i Podem.

Després de més de sis hores de debat durant el matí de dissabte, vam decidir posposar la nostra decisió definitiva fins l'Assemblea General Extraordinària del proper dissabte 25 de juliol i donar-nos una setmana més per seguir treballant des de la voluntat de garantir una confluència veritablement des de baix, de marcat caràcter ciutadà i rupturista.

Amb l'objectiu d'ampliar i fer públics els detalls d'aquesta decisió i compartir-los amb el conjunt de la ciutadania més enllà del marc de les reunions amb les forces polítiques que conformen la candidatura de confluència, convoquem una roda de premsa demà dimarts dia 21 de juliol a les 11 hores a la Sala Ivanow-Espai 30 a Barcelona.

Estat de la confluència

El Procés Constituent segueix treballant en la confluència de les esquerres sobiranistes i aclareix que no hi ha cap pacte tancat

En l’Assemblea General que el Procés Constituent va celebrar el 14 de juny vam decidir treballar per la confluència de les esquerres sobiranistes catalanes per impulsar l’obertura d’un procés constituent en què la ciutadania poguès decidir de manera participativa el model d’Estat i país que vol construir. Vam considerar que cal trencar no només amb el Règim del 78, construït i protegit durant dècades per forces com Convergència i Unió, PSOE/PSC i el Partit Popular, sinó també amb les polítiques antisocials que aquests partits porten anys imposant. Vam aprovar, a més, que el procés de treball cap a la confluència havia d'estar en tot moment dinamitzat des de la pluralitat, des d'un sobiranisme irrenunciable, des del suport sense treva als moviments socials i al conjunt de lluites en favor de la justícia social; havia d'estar regit, a més, per noves lògiques marcades per la transformació de la política i per la generositat; i, finalment, havia d'estar protagonitzat per persones sense currículum polític professional que representessin la pluralitat i riquesa del sobiranisme d'esquerres i el compromís ciutadà amb la millora de les condicions de vida de les majories socials. Ens vam mostrar convençuts i convençudes sobre tot de la urgència d'estar a l'alçada dels reptes històrics que se'ns presenten com a país i de treballar de valent des de la generositat, la il·lusió pel canvi i l'obertura a la participació ciutadana. La ruptura que sempre hem proposat ens ha de portar a aconseguir la sobirania territorial, social, econòmica i política que les elits han fet seva. Per això és imprescindible l'empenta i la participació ciutadana per arribar amb la major força al Parlament i encetar, des de la desobediència, un procés constituent de ruptura respecte al marc establert. El nostre moviment entén que, per arribar a assolir la plena autodeterminació de Catalunya, cal garantir el canvi social que demana una majoria molt àmplia de la nostra societat.

El Procés Constituent, d'altra banda, ha apostat des dels seus inicis per una pràctica política transformadora que canviï de manera fonamental les formes de fer de la política institucional. Durant les darreres setmanes, sempre fidels a la voluntat majoritària de les assemblees del nostre moviment, hem intensificat el nostre treball i els nostres esforços per fer possible l’encontre del màxim nombre possible d’opcions de les esquerres sobiranistes del nostre país per bastir una candidatura que s’erigeixi en alternativa real a una dreta que, mentre s'omple la boca de llibertat i sobirania, no deixa de retallar en drets socials.

Si bé el Procés Constituent segueix treballant en aquesta direcció, en un moment marcat per novetats importants relacionades amb les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre, així com per declaracions i rumors diversos entorn a una formalització de pacte electoral entre el nostre moviment i altres forces polítiques catalanes, aclarim que no hi ha cap acord tancat, que seguim treballant per assolir els objectius descrits anteriorment i que no prendrem cap decisió sense haver-ho debatut, treballat i aprovat prèviament en els òrgans i els espais amb què ens hem dotat de manera democràtica.

El Procés Constituent va arribar fa dos anys i mig a l'escenari polític català per contribuir a la construcció d'una nova política al servei incontestable del bé comú, basada en la participació i en l'obertura. Amb aquesta vocació vam nèixer, amb aquesta vocació vam començar a treballar la confluència i, independentment del resultat final d'aquesta, amb aquesta vocació seguirem avançant.

Per una confluència des del sobiranisme i per la ruptura

En l'Assemblea General que el Procés Constituent va celebrar el 14 de juny a Terrassa, vam decidir treballar per la confluència de les esquerres catalanes a favor del dret del poble català a decidir sobre el seu futur polític tot proposant l’obertura d’un procés constituent on la ciutadania pugui decidir de manera participativa el model d’Estat i de país que vol construir. El mandat de les assembles del Procés Constituent fou clar: treballar per a la sobirania i per a la ruptura. No solament cal trencar amb el Règim del 78, construït i protegit durant dècades per forces com Convergència i Unió, PSOE/PSC i el Partit Popular, sinó també amb les polítiques antisocials que aquestes forces polítiques porten anys imposant. Per tot plegat, el procés que vindiquem haurà de ser capaç d’impulsar un pla d’emergència ciutadana que, a curt termini, ajudi a apaivagar el patiment i la misèria provocats per una crisi econòmica encara en curs, de la qual els governs dels darrers anys han contribuït a socialitzar les pèrdues i privatitzar-ne els beneficis. Caldrà, d'altra banda, que el procés estigui en tot moment dinamitzat des de la pluralitat, des d'un sobiranisme irrenunciable, des de la suport sense treva als moviments socials; i protagonitzat per persones sense currículum polític professional. Ara, més que mai, és moment d'estar a l'alçada dels reptes històrics que se'ns presenten i de deixar entrar els carrers i les places a les institucions.

Sense allunyar-nos gens de la nostra vocació fundacional, com a Procés Constituent ens reafirmem en la voluntat de seguir defensant, com a elements indestriables, tant els drets socials i els drets nacionals del poble de Catalunya. Considerem que l’oportunitat històrica oberta per impulsar un procés de ruptura amb l’autoritarisme dels mercats, de les retallades i del centralisme, oportunitat fruit de la crisi institucional i política actual al conjunt de l’Estat espanyol i del fort creixement del sobiranisme a Catalunya, no pot servir en cap dels casos per recolzar opcions polítiques i institucionals continuistes ni en l’àmbit social ni en l’econòmic ni el polític.

És per això que en els properes setmanes, sempre fidels a la voluntat majoritària de les assemblees del nostre moviment, intensificarem el nostre treball i els nostres esforços per fer possible l’encontre del màxim nombre possible d’opcions de les esquerres sobiranistes del nostre país per bastir una candidatura que s’erigeixi, tal i com hem defensat des del nostre naixement, en alternativa real a una dreta autonomenada sobiranista que s’apropia de l'ànsia de llibertat majoritària a Catalunya mentre s’alia de manera reiterada amb la dreta i el social-liberalisme espanyols per seguir impulsant polítiques que donen l'esquena als sectors populars del nostre país. Treballarem per una alternativa de ruptura que garanteixi un procés constituent català no subordinat a res ni ningú, on es pugui decidir lliurement sobre tot allò que afecta les nostres vides, incloent el nostre futur polític col·lectiu. Un procés constituent català popular unilateral que inclogui el referèndum per la independència. Aquest procés començaria de forma immediata després del 27S i és probable que duri almenys dos anys.

Considerem, a més, que de cap de les maneres aquesta alternativa es podrà bastir seguint lògiques que s’han mostrat obsoletes, ni es construirà en les ombres de cap despatx, ni es decidirà a cop de rodes de premsa. El Procés Constituent ha apostat des dels seus inicis per una pràctica política transformadora no només en els seus objectius sinó també en els seus mètodes i processos. La nostra forma de fer política ha estat sempre participativa i oberta i s'ha allunyat dels mètodes dels partits tradicionals. Les assemblees territorials i sectorials que composen el Procés Constituent han treballat, participat, debatut i aprovat de manera decisòria durant aquests més de dos anys, erigint-se en tot moment en les protagonistes imprescindibles del nostre moviment. Aquesta forma de procedir ha estat, és i seguirà sent part fonamental del nostre ADN polític i organitzatiu, ADN al que no pensem renunciar. És possible construir una altra Catalunya i d’una altra manera? No només és possible sinó que per a nosaltres és l'única forma de treballar pel canvi real.

Visit bigtheme.net/wordpress for wordpress templates

Copyleft 2013 de Procés Constituent
Desenvolupat per l'Equip Web