Articles a la Categoria: Actes

Municipalisme Constituent

Dissabte 17 de Gener

Tercera Jornada de Reflexió + Debat

Aquest dissabte 17 de gener durem a terme la tercera jornada de "Municipalisme Constituent", que té per objectiu proporcionar material i assessorament a les assemblees locals en la construcció de candidatures per a les eleccions municipals, o bé en la seva actuació de seguiment del funcionament dels ajuntaments i dels diferents òrgans de govern.

La jornada se celebrarà al Centre Cultural de Dones de l'Espai Francesca Bonnemaison, de Barcelona, al Carrer de Sant Pere Més, Baix 7 (Sala Rosa Vallespir, al 2n pis).

Aquesta vegada la jornada serà només de matí, i no caldrà inscripció prèvia. És oberta a totes les persones d'assemblees territorials i sectorials.

Us adjuntem el programa de la jornada:

  • 9.30h - 9.45h : Acreditacions
  • 9.45h – 10.00 h : Presentació, a càrrec d’un membre de la comissió de municipalisme
  • 10.00h - 10.45h : 1ª Ponència sobre la LOREG (diversos formats per presentar-se a les eleccions municipals, com fer llistes de campanya, campanya electoral, programa...).
  • 10.45h - 11:15h : Intervenció dels assistents, dubtes, preguntes
  • 11.15h - 12.00h : 2ª Ponència: Aproximació a la realitat municipal. Marc legal. Com funciona per dins un ajuntament?, a càrrec de Miquel Rodríguez Lardín tècnic en organització de l'administració local.
  • 12.00h - 12:30h : Intervenció dels assistents, dubtes, preguntes.
  • 12.30h - 12.45h : Descans
  • 12.45h - 13.30h : 3ª Ponència: Propostes de ruptura en l'àmbit municipal. Com desafiar la norma per impulsar polítiques transformadores. Com es construeix la desobediència?, a càrrec de Toni Pijoan de COP Ripollet
  • 13.30h - 14.00h : Intervenció dels assistents, dubtes preguntes....
  • 14:00h - 14:15h : Cloenda

Us hi esperem!

Per un municipalisme constituent

Per un municipalisme per a i de les persones

Document aprovat en el Grup Promotor del 27 de setembre

Esmenes aprovades el GP27S sobre el document de treball resultat dels debats i aportacions de les assesmblees participants a la jornada "Municipalisme Constituent", celebrada el passat 28 de juny.

Des de fa anys, allò que hauria d’haver estat sempre nostre se’ns ha volgut prendre completament: drets i llibertats, el present i el futur, les esperances i la pròpia democràcia. De dalt a baix, del poder financer cap a nosaltres, del centre a les perifèries, des dallò global cap a allò local, des de les decisions despersonalitzades fins als centre de les nostres vides. Els pobles i les ciutats del nostre país, els espais on interactuem quotidianament, on vivim com a societat -en definitiva, els llocs allà on som- sempre han estat de la gent, independentment del seu gènere o població de procedència; però també han estat de forma creixent espais d’imposició, de discriminacions i d’alliberament de traves per a la circulació dels grans interessos econòmics. Així mateix, han estat cada cop més intensament l’espai on l’economia especulativa imbricada amb polítics corruptes ha volgut posar les nostres vides al seu servei.

Especulació, desnonaments, discriminacions, corrupció, problemes de malnutrició d’una part creixent de la població, serveis públics (drets) retallats, ha estat el pa de cada dia dels nostres últims anys. També ho ha estat la solidaritat entre els veïns i les veïnes, l’experimentació de noves formes d’economia, la lluita contra els desnonaments i les desigualtats, i la pervivència d’un sentit de ciutadania basada en el bé comú. Volem fer forts aquests principis i pràctiques, per fer cada cop més petits els interessos que violenten el dret a la ciutat; recuperar els nostres drets, llibertats i democràcies de baix a dalt, de la perifèria al centre, des de l’espai local cap al global. Tenim davant per davant un repte: fer que l’Horitzó 2015 sigui el principi del canvi.

El municipalisme ha estat sempre en el nostre passat una de les palanques de canvi primordial de les nostres vides i, amb elles, dels processos socials i polítics que han travessat la nostra terra. Va ser així en el naixement del republicanisme català, la primera corrent democràtica i social del nostre país, durant el segle XIX quan va protagonitzar les primeres experiències veritablement democràtiques de la nostra història; va ser així en la primavera republicana del 14 d'abril de 1931. I creiem que ha de ser així, que pot ser així, ara com abans. L’espai municipal és aquell on potencialment el poder és més pròxim a les nostres vides, on potencialment pot ser més controlat i transformat, on es pot lluitar en millors condicions per preservar i constituir els nostres drets, les nostres vides i les dels nostre veïns. Alhora és en aquest nivell on les millors energies, experiències i alternatives de la nostra societat poden ser posades al servei de les persones, on es pot configurar la possibilitat d’un nou món diferent d’aquest que ens han volgut imposar els darrers anys. No volem tanmateix que aquesta possibilitat, que aquesta potencialitat, quedí reclosa en uns pocs llocs, com tampoc volem que quedi com un pur acte de resistència i desafiament local: ha d’articular-se en una xarxa amplia d’un nou tipus de municipalisme constituent, que comparteixi experiències, recursos i solidaritats; ha de poder ser l’inici d’una recuperació de la democràcia a tot el país.

És per això que des del Procés Constituent treballarem per:

  • L'articulació de candidatures municipals que tinguin com a eix el dret a la ciutat basat en la recuperació dels espais i béns públics per a les majories, sense discriminacions per raons de classe, gènere, o procedència, en un sistema de transports de qualitat i veritablement públics, en la municipalització de l’aigua i el sòl, en la preservació i l’extensió dels serveis i els drets socials, en una veritable política d’habitatge públic que ha de començar per decretar que els pobles i ciutats siguin lliures de desnonaments, en la cerca d’alternatives energètiques, ecològiques, econòmiques, socials i culturals.
  • L'articulació de candidatures que transformin els Ajuntaments en unes institucions que practiquin realment la transparència informativa, la cogestió amb el teixit social popular, noves formes de participació i sobirania que, en la seva pràctica política, siguin regides per un codi ètic.
  • L'articulació de candidatures que treballin per la ruptura constituent en el camí de la conformació d’un Procés Constituent català i que, per tant, no entenguin la seva pràctica tan sols en termes particulars, sinó com a part de un tot en el marc de l’Horitzó 2015.
  • Un municipalisme rupturista que es concreti en una acció política més directa amb una democràcia autènticament participativa i decisiva que utilitzi tots els instruments legals actualment existents per fer-la possible, tot exigint la reforma de la llei electoral que possibiliti l’elecció directa a barris o districtes apropant els centres de decisió a la gent, treballant per canviar la Llei de Bases del Règim Local, i restant disposat a la desobediència quan qualsevol llei impedeixi l’exercici democràtic per part de la ciutadania. Cal que els ajuntaments i altres ens locals recuperin les competències per a la prestació dels serveis municipals que lleis com l’LRSAL (Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local) pretenen manllevar-los traslladant la decisió sobre la gestió dels serveis i dels recursos a òrgans no elegits democràticament. Cal, també, abordar situacions com les subcontractacions, la cessió de beneficis a mans privades a través de les externalitzacions, etc; i sobretot lluitar per un règim de finançament de les corporacions locals amb una participació suficient en la gestió dels pressupostos del conjunt de les administracions públiques. Aquestes qüestions esdevenen absolutament imprescindibles per fer creïble la possibilitat de ruptura.
  • És imprescindible portar la transparència a l'administració local, aconseguir la implantació de pressupostos participatius i practicar la pedagogia necessària per a la implementació d’eines de formació i informació potenciant les noves tecnologies, sense que això signifiqui renunciar a les formes tradicionals de comunicació. En l’actual escenari de proliferació de casos de corrupció als nostres ajuntaments, és irrenunciable impulsar i exigir el respecte dels candidats/es i dels càrrecs públics a un codi ètic, la revocabilitat i la limitació de mandats.

El Procés Constituent pot aportar decididament la seva col·laboració a aquest projecte, prioritzant les polítiques socials i de sostenibilitat com a eixos de treball dins de les institucions. Però això comença ara que ens trobem a un any vista de les eleccions municipals. Convenim que hem de fer un paper de frontissa entre les diferents forces polítiques, però que també hem d’incorporar aquesta confluència necessària per la ruptura als moviments socials i a la ciutadania que a títol individual hi vol contribuir. Hem de crear un espai comú on ens trobem còmodes sobre la base de la garantia i el compliment d’un codi ètic de servei públic i d’un ideari de rescat de la ciutadania en forma de decàleg o de mínim comú denominador de tots els que composen l’alternativa, sigui per erigir-se com a programa de treball d’una candidatura d’ampli consens i rupturista, o bé per impregnar les propostes programàtiques de totes les candidatures que es presentin a les eleccions, en el cas dels municipis en els que no fos possible impulsar-ne. El trencament de dinàmiques partidistes té molt a veure amb l’èxit de la proposta

Perquè creiem que a les nostres localitats és possible la consecució d'una àmplia majoria social treballant a partir de metodologies compartides, amb mecanismes de control i fixant uns objectius comuns, cal fer factible la confluència però sense renunciar al caràcter rupturista de la nostra proposta, un aspecte absolutament innegociable.

El Grup Promotor ha de debatre el suport explícit a totes aquelles opcions que, en la línia de les nostres propostes, pretenen fer possible candidatures d’esquerres d’ampli consens.

En aquest marc, el Procés Constituent emprendrà una reflexió interna d’aquí fins a octubre per decidir la seva participació global i concreta en la perspectiva de l’Horitzó 2015. Alhora, el Procés Constituent vol estimular la proposta de realització d’una gran trobada de candidatures de municipis de Catalunya que, en la seva diversitat, trobin un decàleg comú d’actuacions que les identifiqui en un camí conjunt per revertir la situació actual, l’exploració d'alternatives a nivell municipal i la necessitat d’anar cap a una ruptura constituent.

Aquesta no és una declaració política definitiva Es tracta d'un document que serà enriquit per les aportacions de les assemblees i portat a aprovació en el Grup Promotor.

Badalona, 28 de juny de 2014

El Procés Constituent a la Via Catalana

Participació massiva de Procés Constituent a la Via Catalana en favor d’una nova Catalunya

Procés Constituent ha aprofitat de nou la Diada, com a ocasió per desplegar tota una sèrie de reclamacions socials, juntament amb la insistència ineludible que se celebri la consulta del 9-N.

Prop de 5000 membres de les assemblees de Procés Constituent, de tot el territori, han participat en la jornada de l’11 de setembre de la Via Catalana. L’acte principal s’ha dut a terme a Barcelona, a la confluència de Passeig de Gràcia amb Diagonal, als trams 19 i 20 de la “V”, sota el lema, “Fem via per decidir-ho tot” i a ell s’han sumat, a més dels diferents membres del grup convocant, components de les Marxes de la Dignitat arribats d’arreu de l’Estat, activistes de diferents moviments pels drets socials i Guanyem Barcelona.

El simbolisme de l’emplaçament escollit, davant el Deutsche Bank i de l'Obelisc de la victòria feixista, resumeix les reivindicacions amb què el grup liderat per Arcadi Oliveres i Teresa Forcades ha volgut dir la seva en aquesta jornada, especialment reivindicativa, donada la proximitat de la consulta del 9 de novembre.

En clara al·lusió a aquesta data, Arcadi Oliveres ha apel·lat a una “Catalunya desobedient”, davant la possibilitat que no se celebri la consulta. Oliveres també ha parlat d’una Catalunya independent i social, qüestió aquesta última que ha protagonitzat les intervencions de les diferents persones que han participat en l'acte.

El Professor Vicenç Navarro ha afirmat que “aquesta Catalunya no és la nostra Catalunya”. En aquesta línia, Sandra Ezquerra, membre de Procés Constituent, ha emfatitzat sobre el fet que “no ens serveix qualsevol Catalunya Independent”. Ezquerra s'ha referit de forma explícita “no només als lladres que parlen alemany sinó també als que estiuegen a la Cerdanya”.

Els membres de les Marxes de la Dignitat de Galícia i Madrid, Manolo Camaño i Ernesto Sarabia, han recolzat la reivindicació pel dret a decidir de Catalunya, sense deixar de banda la reclamació pels drets socials. Sarabia, a més, ha informat de la concentració a Madrid aquesta tarda per la reivindicació del poble català.

Diego Cañamero, del sindicat SAT d’Andalusia, s'ha afegit a les paraules de Camaño I Sarabia i ha definit la causa catalana com “un procés que ens esquitxarà a tots” en referència a la resta de ciutadans de l’estat espanyol. En aquest sentit, ha qualificat l’avenç del poble català com l’avenç de tots.


La pancarta desplegada avui per Procés Constituent, on a més de l’habitual lema de “la república catalana del 99%”, es podia llegir la reivindicació per una Catalunya amb “justícia social” i “sense corrupció”, anava guarnida amb cintes de colors en representació de les diferents lluites I marees que també s’han volgut afegir a la jornada d’avui.

Ana Villena, de la PAH d’Osona, Sònia Resina, de l’Assemblea Groga en defensa de l’ensenyament públic i Joana Garcia, activista feminista, han parlat de la tasca desenvolupada als seus diferents àmbits. Resina, també ha anunciat la propera recollida de firmes per impulsar una ILP que acabi amb els centres concertats I en defensa de l’educació pública I gratuïta.

L’acte també ha comptat amb la participació de María Jesús Suárez; Marxa de la Dignitat d’Astúries; Jorge Sánchez; Boicot, Desinversió i Sancions en solidaritat amb Palestina; Bibiana Fontanet i Núria Jàvega; membres de Procés Constituent; Karina Fulladosa; Sindillar; Josep Bel; Marxa de la Dignitat de Catalunya; així com amb les actuacions musicals de Les Tietes Queques”, Joanjo Bosk, Roigé i Lídia Pujol.

Finalitzats els parlaments i les actuacions, els convocats a l’acte s’han dirigit als punts de formació de la “V”.

Fem Via per Decidir-ho Tot

Declaració del Procés Constituent amb motiu de l'11 de setembre: Fem Via per Decidir-ho Tot

L'11 de setembre d'enguany s'espera, de nou, una gran mobilització social a Catalunya, organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium, a favor de la independència i del dret a decidir i, sobretot, per pressionar les forces polítiques perquè la consulta del 9 de novembre sigui una realitat. Garantir el dret perquè la població de Catalunya pugui votar és fonamental.

En el marc d'aquesta iniciativa, el Procés Constituent convoca aquest 11 de setembre del 2014 a concentrar-se a l’avinguda Diagonal amb Passeig de Gràcia, davant el Deutsche Bank i de l'Obelisc conegut popularment amb el nom del "llapis" (monument de la victòria feixista) amb l'objectiu de mostrar un absolut rebuig tant davant d'un dels símbols del poder financer internacional com del símbol del poder que recorda l'atac històric contra els nostres drets i llibertats.

El Procés constituent vol reclamar que els drets socials i els drets nacionals són indissociables. VOLEM DECIDIR, però DECIDIR-HO TOT.

Volem participar en una V que signifiqui el reclam de VIURE amb dignitat; de construir una VILA que sigui una unitat política sobirana, que defensi la DIVERSITAT, que sàpiga autogestionar-se, que sigui capaç de crear VINCLES de comunitat i proyectes d'economia social; que promogui els VALORS democràtics, participatius i una ètica solidària.

VOLEM CONSTRUIR UN NOU PAÍS, però un nou país que no estigui regit pels principis de la cobdícia, la corrupció, el frau fiscal i les desigualtats, sinó per la SOLIDARITAT i la JUSTÍCIA.

La lluita per la sobirania és lluitar per la llibertat dels pobles. L'Europa del poder financer no respecta aquesta llibertat. N'hem vist les conseqüències a Grècia, a Portugal, a Irlanda, a Xipre o al mateix Estat espanyol. No hi ha independència veritable sota el jou del deute il·legítim ni sota les urpes de la Troika, ni sotmesos al xantatge de la prima de risc i dels "mercats". Tampoc hi ha sobirania real sense trencar amb els vicis i desmemòries del règim de la Transició, un règim erigit sobre el silenciament de les víctimes de la Guerra Civil i 40 anys de dictadura feixista, un règim que ha permès que les mateixes oligarquies de sempre continuessin en el poder, un règim contra el qual cal seguir empenyent per fer-lo tombar.

Us convidem a venir davant del Deutsche Bank perquè la banca, tant la nacional com la internacional, és la gran culpable de la crisi que el nostre país i molts d'altres vénen patint des de fa ja sis anys. Hi volem ser perquè, en els darrers anys, el Deutsche, com d'altres entitats financeres, s'ha enriquit especulant amb el deute sobirà dels països euromediterranis, evadeix capitals als paradisos fiscals i es creditor i finançador d'empreses d'armament. La Troika protegeix les entitats financeres a costa dels fons públics imposant plans d'austeritat que ens roben els drets més fonamentals com la salut i l'educació, l’assistència social, els ajuts a la dependència... i ataca la sobirania dels pobles. Sortirem al carrer per deixar ben clar que volem la sobirania de Catalunya, però també per insistir que les polítiques de la Troika ens deixen en la més profonda misèria com a poble.

El darrer escàndol de la política catalana, amb la confessió de l'expresident Jordi Pujol admetent que la seva família tenia diners irregulars a Andorra que ell havia heredat del seu pare, mostra clarament la necessitat de refundar l'actual sistema polític, social i econòmic. Aquest escàndol s'afegeix a un ampli llistat d'escàndols de corrupció que han afectat als darrers anys a un llarg llistat de polítics, empresaris i banquers catalans. Un país, l’èlit dirigent del qual és còmplice del poder financer nacional i internacional, no serà mai un país veritablement sobirà. No volem un país on la banca faci i desfaci al seu gust, on no hi hagi control sobre el moviment de capitals, i on els rics defraudin impostos impunement.

Us convidem a unir-nos al voltant del llapis per rebutjar l’abús del poder, la corrupció i el frau fiscal que tenim i patim també, avui, a Catalunya. L'obelisc fou primer una monument a la victòria feixista, després es reconvertí en un monument a Juan Carlos I i avui és una relíquia d'un passat que ens impedeix mirar cap al futur. Som conscients que el poder empresarial, financer i polític català pacta amb les elits espanyoles quan és d'interès per a les seves butxaques. Cal preguntar-se: independència per a què i per a qui? El debat obert avui a Catalunya és una oportunitat per trencar amb l’injust marc legal establert i per repensar les bases del nostre model de societat. Volem obrir un procés constituent que ens permeti decidir, entre tots, quin país volem.

Per tot això, a la diada de l’11 de setembre del 2014, en el marc d’una nova mobilització històrica, serem molts deconstruint el poder financer, l’elitisme, la uniformitat, el totalitarisme i la guerra, el sexisme, la violència d’estat, el pensament únic; per reclamar l’inici d’una nova manera de fer política, per manifestar la voluntat de ser un poble sobirà, conscient que té poder constituent, i capacitat per construir, entre tots i totes, un país divers, plural, democràtic, que vetlli per la justícia social i una ètica solidària.

Ens trobarem a la cruïlla del Passeig de Gràcia amb Diagonal, davant del Deutsche Bank i del “llapis”.

Procés constituent
Juliol/agost del 2014

Descàrrega de Fitxers/Flyers

El poder constituent es construeix a diari des de la ciutadania

El poder constituent surgeix de la unitat popular organitzada, que exerceix el contrapoder necessari des d'on es vincula la ciutadania amb les institucions. Aquesta és la conclusió comuna dels ponents que han intervingut al V Congrés de Poder Constituent organitzat per Poder Constituent al Centre Bonnemaison de Barcelona i que s'ha clausurat aquest diumenge.

Conceptes com front ciutadà, unitat popular i majoria social han marcat les intervencions d’aquestes jornades. En aquesta línia, Roberto Viciano, catedràtic de Dret Constitucional i Miguel Urbán (PODEMOS) han coincidit en la necessitat d’aconseguir una base àmplia ciutadana que treballi per un canvi de model des d’un programa de mínims generós i amb “amplitud de mires”, en paraules d'Ada Colau de Guanyem Barcelona.

El moment actual és idoni donada la "sensibilitat ciutadana", tal i com ha ressaltat el jutge Santiago Vidal, a la que han contribuït moviments com les marees, la PAH i Procés Constituent. D'aquesta manera Ada Colau ha parlat de la necessitat de la confluència entre aquests moviments i la ciutadania per la creació de candidatures populars perquè, en la seva opinió, a més d’estar en les lluites concretes, s’ha d’arribar a les institucions.

Municipalisme i vies de ruptura

El 28 de Juny, el Procés Constituent va organitzar la jornada "Municipalisme Constituent", per debatre les possibilitats de ruptura del municipalisme amb l'hor itzó de maig de 2015. A la taula "Municipalisme i vies de ruptura" intervingueren la politòloga Gemma Ubasart, el sociòleg Ivan Miró i l'historiador Xavier Domènech.

Per un municipalisme constituent

Per un municipalisme per a i de les persones

Document de treball resultat dels debats i aportacions de les assesmblees participants a la jornada "Municipalisme Constituent", celebrada el passat 28 de juny.

Text de debat pendent d'aprovar

Des de fa anys, allò que hauria d’haver estat sempre nostre se’ns ha volgut prendre completament: drets i llibertats, el present i el futur, les esperances i la pròpia democràcia. De dalt a baix, del poder financer cap a nosaltres, del centre a les perifèries, des dallò global cap a allò local, des de les decisions despersonalitzades fins als centre de les nostres vides. Els pobles i les ciutats del nostre país, els espais on interactuem quotidianament, on vivim com a societat -en definitiva, els llocs allà on som- sempre han estat de la gent, independentment del seu gènere o població de procedència; però també han estat de forma creixent espais d’imposició, de discriminacions i d’alliberament de traves per a la circulació dels grans interessos econòmics. Així mateix, han estat cada cop més intensament l’espai on l’economia especulativa imbricada amb polítics corruptes ha volgut posar les nostres vides al seu servei.

Especulació, desnonaments, discriminacions, corrupció, problemes de malnutrició d’una part creixent de la població, serveis públics (drets) retallats, ha estat el pa de cada dia dels nostres últims anys. També ho ha estat la solidaritat entre els veïns i les veïnes, l’experimentació de noves formes d’economia, la lluita contra els desnonaments i les desigualtats, i la pervivència d’un sentit de ciutadania basada en el bé comú. Volem fer forts aquests principis i pràctiques, per fer cada cop més petits els interessos que violenten el dret a la ciutat; recuperar els nostres drets, llibertats i democràcies de baix a dalt, de la perifèria al centre, des de l’espai local cap al global. Tenim davant per davant un repte: fer que l’Horitzó 2015 sigui el principi del canvi.

El municipalisme ha estat sempre en el nostre passat una de les palanques de canvi primordial de les nostres vides i, amb elles, dels processos socials i polítics que han travessat la nostra terra. Va ser així en el naixement del republicanisme català, la primera corrent democràtica i social del nostre país, durant el segle XIX quan va protagonitzar les primeres experiències veritablement democràtiques de la nostra història; va ser així en la primavera republicana del 14 d'abril de 1931. I creiem que ha de ser així, que pot ser així, ara com abans. L’espai municipal és aquell on potencialment el poder és més pròxim a les nostres vides, on potencialment pot ser més controlat i transformat, on es pot lluitar en millors condicions per preservar i constituir els nostres drets, les nostres vides i les dels nostre veïns. Alhora és en aquest nivell on les millors energies, experiències i alternatives de la nostra societat poden ser posades al servei de les persones, on es pot configurar la possibilitat d’un nou món diferent d’aquest que ens han volgut imposar els darrers anys. No volem tanmateix que aquesta possibilitat, que aquesta potencialitat, quedí reclosa en uns pocs llocs, com tampoc volem que quedi com un pur acte de resistència i desafiament local: ha d’articular-se en una xarxa amplia d’un nou tipus de municipalisme constituent, que comparteixi experiències, recursos i solidaritats; ha de poder ser l’inici d’una recuperació de la democràcia a tot el país.

És per això que des del Procés Constituent treballarem per:

  • L'articulació de candidatures municipals que tinguin com a eix el dret a la ciutat basat en la recuperació dels espais i béns públics per a les majories, sense discriminacions per raons de classe, gènere, o procedència, en un sistema de transports de qualitat i veritablement públics, en la municipalització de l’aigua i el sòl, en la preservació i l’extensió dels serveis i els drets socials, en una veritable política d’habitatge públic que ha de començar per decretar que els pobles i ciutats siguin lliures de desnonaments, en la cerca d’alternatives energètiques, ecològiques, econòmiques, socials i culturals.
  • L'articulació de candidatures que transformin els Ajuntaments en unes institucions que practiquin realment la transparència informativa, la cogestió amb el teixit social popular, noves formes de participació i sobirania que, en la seva pràctica política, siguin regides per un codi ètic.
  • L'articulació de candidatures que treballin per la ruptura constituent en el camí de la conformació d’un Procés Constituent català i que, per tant, no entenguin la seva pràctica tan sols en termes particulars, sinó com a part de un tot en el marc de l’Horitzó 2015.
  • Un municipalisme rupturista que es concreti en una acció política més directa amb una democràcia autènticament participativa i decisiva que utilitzi tots els instruments legals actualment existents per fer-la possible, tot exigint la reforma de la llei electoral que possibiliti l’elecció directa a barris o districtes apropant els centres de decisió a la gent, treballant per canviar la Llei de Bases del Règim Local, i restant disposat a la desobediència quan qualsevol llei impedeixi l’exercici democràtic per part de la ciutadania. Cal que els ajuntaments i altres ens locals recuperin les competències per a la prestació dels serveis municipals que lleis com l’LRSAL (Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local) pretenen manllevar-los traslladant la decisió sobre la gestió dels serveis i dels recursos a òrgans no elegits democràticament. Cal, també, abordar situacions com les subcontractacions, la cessió de beneficis a mans privades a través de les externalitzacions, etc; i sobretot lluitar per un règim de finançament de les corporacions locals amb una participació suficient en la gestió dels pressupostos del conjunt de les administracions públiques. Aquestes qüestions esdevenen absolutament imprescindibles per fer creïble la possibilitat de ruptura.
  • És imprescindible portar la transparència a l'administració local, aconseguir la implantació de pressupostos participatius i practicar la pedagogia necessària per a la implementació d’eines de formació i informació potenciant les noves tecnologies. En l’actual escenari de proliferació de casos de corrupció als nostres ajuntaments, és irrenunciable impulsar i exigir el respecte dels candidats/es i dels càrrecs públics a un codi ètic, la revocabilitat i la limitació de mandats.

El Procés Constituent pot aportar decididament la seva col·laboració a aquest projecte, prioritzant les polítiques socials i de sostenibilitat com a eixos de treball dins de les institucions. Però això comença ara que ens trobem a un any vista de les eleccions municipals. Convenim que hem de fer un paper de frontissa entre les diferents forces polítiques, però que també hem d’incorporar aquesta confluència necessària per la ruptura als moviments socials i a la ciutadania que a títol individual hi vol contribuir. Hem de crear un espai comú on ens trobem còmodes sobre la base de la garantia i el compliment d’un codi ètic de servei públic i d’un ideari de rescat de la ciutadania en forma de decàleg o de mínim comú denominador de tots els que composen l’alternativa, sigui per erigir-se com a programa de treball d’una candidatura d’ampli consens i rupturista, o bé per impregnar les propostes programàtiques de totes les candidatures que es presentin a les eleccions, en el cas dels municipis en els que no fos possible impulsar-ne. El trencament de dinàmiques partidistes té molt a veure amb l’èxit de la proposta

Perquè creiem que a les nostres localitats és possible la unitat de les esquerres treballant a partir de metodologies compartides, amb mecanismes de control i fixant uns objectius comuns, cal fer factible la confluència però sense renunciar al caràcter rupturista de la nostra proposta, un aspecte absolutament innegociable.

El Grup Promotor ha de debatre el suport explícit a totes aquelles opcions que, en la línia de les nostres propostes, pretenen fer possible candidatures d’esquerres d’ampli consens.

En aquest marc, el Procés Constituent emprendrà una reflexió interna d’aquí fins a octubre per decidir la seva participació global i concreta en la perspectiva de l’Horitzó 2015. Alhora, el Procés Constituent vol estimular la proposta de realització d’una gran trobada de candidatures de municipis de Catalunya que, en la seva diversitat, trobin un decàleg comú d’actuacions que les identifiqui en un camí conjunt per revertir la situació actual, l’exploració d'alternatives a nivell municipal i la necessitat d’anar cap a una ruptura constituent.

Aquesta no és una declaració política definitiva Es tracta d'un document que serà enriquit per les aportacions de les assemblees i portat a aprovació en el Grup Promotor.

Badalona, 28 de juny de 2014

V Congrés Internacional de Poder Constituent

V Congrés Internacional de Poder Constituent que tindrà lloc els propers dies 19 i 20 de juliol al Centre Francesca Bonnemaison, BARCELONA

En uns moments en què la possibilitat d’avançar cap a un procés constituent al nostre país, es fa cada dia més patent i necessària, escoltar experiències d’arreu del món sobre processos que ja s’han materialitzat, sobre d’altres que han estat avortats en el darrer moment o sobre uns altres, encara, per als quals es somnia i es lluita aferrissadament, pot resultar-nos de gran ajut per tal d’aprendre els uns dels altres, compartir coneixements i, tal vegada arribar, en el futur, a actuar plegats i ben sincronitzats, tot seguint la màxima de “pensar globalment i actuar localment”.

Si un procés constituent es pretén veritablement democràtic, és evident que ha de sorgir des de baix, orientat al bé comú i recollint les veritables necessitats de tot el poble; no pas els interessos particulars d’una elit econòmica i els seus lacais.

Quan als carrers i places cridàvem “NO ens representen”, aquest no era un crit apolític. Es tractava de dir en veu alta: no ens agraden les vostres normes; no us hem donat permís per jugar amb els nostres vots i fer tot el que vulgueu; no ens conformem; volem canviar-ho tot; estem farts de polítics al servei del poder financer.

El Poder Constituent ha de ser el poder originari des d´on emanin la resta de poders constituïts i no com ara en què, absurdament, passa tot el contrari i el poble no té cap mena de possibilitat de convocar Assemblea Constituent. Acabar amb aquesta anomalia antidemocràtica i restituir la democràcia radical és tasca imprescindible i inajornable; i és, a més a més, responsabilitat de totes i tots.

Perquè sigui un procés lligat al poble, aquest ha de tenir molt clara la seva implicació i nosaltres, com a integrants d’un moviment, hem de saber transmetre la necessitat de l’empoderament : RES SENSE TU, RES SENSE TOTS i TOTES.

Ha arribat l’hora de ser protagonistes; no volem una il·legitimitat delegada: volem i podem ser els pares i mares de la nova Constitució.

Si s'ha de crear una Assemblea Constituent, ha d’estar formada per ciutadans de tota mena (idealment que no hagin ostentat mai càrrecs públics ni de responsabilitat en grans empreses lligades al poder político-financer) que li confereixin legitimitat, perdurabilitat i justícia.

Un poble amb una ciutadania compromesa i ben informada té les condicions imprescindibles per no deixar-se enredar i per lluitar organitzadament i estratègica. Caldrà, d’altra banda, aconseguir molta confiança mútua, aprenent i aportant col·lectivament. Aquesta és una bona oportunitat per aprofundir en una lluita universal, col·lectiva; una oportunitat de fer palès que, en democràcia real, el Poder és del Poble.

Formulari d'inscripció aquí.

Ni LEC ni LOMCE! Ni retallades!

La llei del ministre Wert, la LOMCE, representa una agressió sense precedents al català i al model d’immersió lingüística pel qual es va lluitar des de els barris i el conjunt de la comunitat educativa d’aquest país.

L’aplicació d’aquesta llei s’emmarca en un context de crisis i retallades; de pressions recentralitzadores de l'Estat (impulsades per la Troika) per tal de garantir la disciplina pressupostaria que permeti pagar amb els drets de tots i totes el deute dels bancs. No és estrany, doncs, que en aquest escenari la introducció en el currículum escolar dels elements més rancis de la dreta més conservadora esdevinguin també funcionals a l'agenda "modernitzadora" del neoliberalisme global: "a formación del espíritu nacional" amb els seus ingredients de sexisme, classisme i autoritarisme són els "vells bons valors de sempre" amb el que el ministre Wert ens proposa abordar “la crisi de valors” a les nostres escoles.

Però tal com dèiem la LOMCE també té una agenda “modernitzadora”. Cal no oblidar que la LOMCE representa també una clau de volta més en el procés de privatització, mercantilització i degradació democràtica de l'escola pública que la LEC ja va encetar fa uns anys a Catalunya. En aquest sentit la LOMCE és la filla espanyolista de la LEC i d’aquí la calculada ambigüitat de la Consellera Rigau: gestió piramidal i antidemocràtica, professionalització de les direccions, repartiment dels recursos en funció d’un model de competència entre centres i no en funció de les necessitats de l’alumnat, criteris pedagògics productivistes i adaptats a les necessitats del mercat, assignatura d’emprenedoria, potenciació de la xarxa concertada i privada en detriment de la pública… Tot això, ja va ésser sancionat i aprovat amb la llei d’educació de Catalunya (la LEC pionera en la “modernització” escolar de Catalunya i l’Estat) i tot això representa un perill igual de greu per a la convivència i la cohesió social del nostre país que l’atac al model d’immersió lingüística.

És doncs per tot això, que cal expressar el més ampli rebuig social a totes aquestes mesures i donar suport a totes les iniciatives (com ara la xarxa d’escoles insubmises a la LOMCE) que intenten aturar aquesta nova agressió contra l’educació pública d’aquest país i contra el català.

Cal exigir a la Generalitat la insubmissió total a la LOMCE, cal que treballem per una amplia mobilització social que com a les Illes Balears, planti cara a les polítiques privatitzadores i el nacionalisme homogeneïtzador i excloent del PP, però aquesta mobilització cal que agafi prou impuls perquè faci caure totes les fitxes del dominó neoliberal i també faci caure la LEC i les retallades. Cal iniciar un nou procés constituent també en l’educació, un procés on participi tota la comunitat educativa, començant pels alumnes, i el conjunt de la societat.

Sense recursos públics, sense democràcia als centres, la defensa del català com a llengua de convivència per part de la consellera Rigau és pura fraseologia buida, paper mullat.

Us animem doncs a participar a la manifestació del 14 de juny a Barcelona on el Procés Constituent també hi serà present per ajudar a aturar aquesta nova agressió contra l’educació pública i el català.

Per una educació pública democràtica i en català diem: NI LOMCE, NI LEC, NI RETALLADES, WERT i RIGAU DIMISSIÓ!!

Dia: Dissabte 14 de juny
Hora: ales 18:00
Punt de cita del PC: Concell de Cent amb Passeig de Sant Joan a les 18:00

Municipalisme Constituent

Jornada de reflexió i debat

Dissabte 28 de juny

Lloc: Institut Públic La Llauna - Carrer de Sagunt, 5 - 08912 Badalona (Barcelona)

  • Matí de treball i debat; assisteixen 2 membres de cada assemblea i sectorials
  • 9:30 : Apertura (assemblea de Badalona)
  • 10:00 - 10:15 : Presentació
  • 10:30 - 12:30 : Debats per grups
  • 13:00 - 13:45 : Plenari
  • 14:30 : DINAR: "Paella + Fruita" 5€ 
  • Tarda de ponències i debat, oberta a d'altres persones, formacions, col·lectius
  • 16:00 -18:00 : Municipalisme i vies de ruptura.
    • Ponents: Gemma Ubasart González: Politòloga
    • Ivan Miró i Acedo: Sociòleg, Ciutat Invisible
    • Xavier Domènech Sampere: Historiador, Membre del Procés Constituent
  • 18:00 – 20:00: Experiències de poder municipal.
    • Jordi San José, alcalde de Sant Feliu de Llobregat (ICV).
    • Virginia Domínguez: Regidora i portaveu d'Entesa per Sabadell (Candidatura de les CAV)
    • Dani Cornellà: Ex-alcalde i actualment 1er Tinent d'Alcalde de Celrà (CUP)
    • Joan Bou: Ex-regidor d'Hisenda i Participació Ciutadana de Santa Cristina d'Aro
  • 20:00 cloenda: Lectura de conclusions i manifest de les jornades.


En breu estarà disponible el formulari d'inscripcions 

Marxa pels drets socials del Vallès Oriental

La primera Marxa pels drets socials del Vallès Oriental ha reunit persones de tota la comarca aquest dissabte 31 de maig. Centenars de persones s’hi han aplegat. En el trajecte de la marxa s’han fet diverses accions reivindicatives i les tres columnes que procedien de diversos indrets del Vallès s’han dirigit cap a Granollers entre càntics reivindicatius. Les accions han consistit en la denúncia per la destrucció de la sanitat pública davant de centres sanitaris, al McDonalds on s’hi ha denunciat la precarietat laboral que pateixen els seus treballadors, bolcant fems a la porta i repartint informació sindical, davant la comissaria dels mossos d’esquadra on s’ha recordat la repressió i la cultura de la por que despleguen contra els moviments socials tot recordant Can Vies, davant el Kàrting de Llinars per denunciar l’especulació i el disbarat urbanístic i ecològic que suposa aquest projecte i davant el mur indepedentista de l’entrada de Cardedeu que es va repintar perquè havia estat objecte setmanes enrere d’un atac feixista, només per citar uns exemples.

Les tres columnes procedents del Baix Montseny, el Baix Vallès i la Vall del Tenes, han confluït al centre de Granollers i allà han continuat les accions en contra dels bancs, en contra la llei d’estrangeria i en record al bombardeig feixista de la ciutat. Tot i la pluja, les participants de la marxa han pogut llegir el manifest final i han gaudit d’un dinar popular.

Visit bigtheme.net/wordpress for wordpress templates

Copyleft 2013 de Procés Constituent
Desenvolupat per l'Equip Web