Roda de Premsa 21 Juliol

Convocatòria de roda de premsa del Procés Constituent demà dimarts 21 de juliol a les 11h a Barcelona

En el Grup Promotor celebrat el passat dissabte 18 de juliol a Barcelona, les assemblees territorials, les comissions tècniques i les assemblees sectorials del Procés Constituent van valorar els pre-acords de la confluència per a les eleccions del proper 27 de setembre, elaborats en el marc de les reunions realitzades durant les darreres setmanes amb ICV, EUiA i Podem.

Després de més de sis hores de debat durant el matí de dissabte, vam decidir posposar la nostra decisió definitiva fins l'Assemblea General Extraordinària del proper dissabte 25 de juliol i donar-nos una setmana més per seguir treballant des de la voluntat de garantir una confluència veritablement des de baix, de marcat caràcter ciutadà i rupturista.

Amb l'objectiu d'ampliar i fer públics els detalls d'aquesta decisió i compartir-los amb el conjunt de la ciutadania més enllà del marc de les reunions amb les forces polítiques que conformen la candidatura de confluència, convoquem una roda de premsa demà dimarts dia 21 de juliol a les 11 hores a la Sala Ivanow-Espai 30 a Barcelona.

Grup Promotor 18 Juliol

En el Grup Promotor que s'ha celebrat aquest dissabte 18 de juliol les assemblees, comissions i sectorials del Procés Constituent hem valorat els pre-acords de la confluència per a les eleccions del proper 27 de setembre, elaborats en el marc de les reunions amb ICV, EUiA i Podem.

Hem decidit seguir construint amb els grups confluents durant aquesta setmana amb l'objectiu de millorar les propostes actuals per garantir una confluència des de baix, de marcat caràcter ciutadà i rupturista.

A més hem convocat una Assemblea General Extraordinària el proper dissabte 25 de juliol, en la que tots els membres del Procés Constituent validarem els acords resultants dels treballs d'aquesta setmana.

En aquest sentit, i per ampliar aquesta informació celebrarem una roda de premsa a inicis de setmana.

Estat de la confluència

El Procés Constituent segueix treballant en la confluència de les esquerres sobiranistes i aclareix que no hi ha cap pacte tancat

En l’Assemblea General que el Procés Constituent va celebrar el 14 de juny vam decidir treballar per la confluència de les esquerres sobiranistes catalanes per impulsar l’obertura d’un procés constituent en què la ciutadania poguès decidir de manera participativa el model d’Estat i país que vol construir. Vam considerar que cal trencar no només amb el Règim del 78, construït i protegit durant dècades per forces com Convergència i Unió, PSOE/PSC i el Partit Popular, sinó també amb les polítiques antisocials que aquests partits porten anys imposant. Vam aprovar, a més, que el procés de treball cap a la confluència havia d'estar en tot moment dinamitzat des de la pluralitat, des d'un sobiranisme irrenunciable, des del suport sense treva als moviments socials i al conjunt de lluites en favor de la justícia social; havia d'estar regit, a més, per noves lògiques marcades per la transformació de la política i per la generositat; i, finalment, havia d'estar protagonitzat per persones sense currículum polític professional que representessin la pluralitat i riquesa del sobiranisme d'esquerres i el compromís ciutadà amb la millora de les condicions de vida de les majories socials. Ens vam mostrar convençuts i convençudes sobre tot de la urgència d'estar a l'alçada dels reptes històrics que se'ns presenten com a país i de treballar de valent des de la generositat, la il·lusió pel canvi i l'obertura a la participació ciutadana. La ruptura que sempre hem proposat ens ha de portar a aconseguir la sobirania territorial, social, econòmica i política que les elits han fet seva. Per això és imprescindible l'empenta i la participació ciutadana per arribar amb la major força al Parlament i encetar, des de la desobediència, un procés constituent de ruptura respecte al marc establert. El nostre moviment entén que, per arribar a assolir la plena autodeterminació de Catalunya, cal garantir el canvi social que demana una majoria molt àmplia de la nostra societat.

El Procés Constituent, d'altra banda, ha apostat des dels seus inicis per una pràctica política transformadora que canviï de manera fonamental les formes de fer de la política institucional. Durant les darreres setmanes, sempre fidels a la voluntat majoritària de les assemblees del nostre moviment, hem intensificat el nostre treball i els nostres esforços per fer possible l’encontre del màxim nombre possible d’opcions de les esquerres sobiranistes del nostre país per bastir una candidatura que s’erigeixi en alternativa real a una dreta que, mentre s'omple la boca de llibertat i sobirania, no deixa de retallar en drets socials.

Si bé el Procés Constituent segueix treballant en aquesta direcció, en un moment marcat per novetats importants relacionades amb les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre, així com per declaracions i rumors diversos entorn a una formalització de pacte electoral entre el nostre moviment i altres forces polítiques catalanes, aclarim que no hi ha cap acord tancat, que seguim treballant per assolir els objectius descrits anteriorment i que no prendrem cap decisió sense haver-ho debatut, treballat i aprovat prèviament en els òrgans i els espais amb què ens hem dotat de manera democràtica.

El Procés Constituent va arribar fa dos anys i mig a l'escenari polític català per contribuir a la construcció d'una nova política al servei incontestable del bé comú, basada en la participació i en l'obertura. Amb aquesta vocació vam nèixer, amb aquesta vocació vam començar a treballar la confluència i, independentment del resultat final d'aquesta, amb aquesta vocació seguirem avançant.

95.000 signatures de la ILP d'Educació al Parlament

Avui hem celebrat l'Acte d'entrega de 95.000 signatures recollides per a presentar la ILP d'Educació al Parlament, eren necessàries 50.000.

UN GRAN REPTE ACONSEGUIT: EL CONSENS SOCIAL!!

Ara comença el periode de DEBAT POLÍTIC d'un nou enfocament del Sistema Educatiu a Catalunya,PERQUÊ NI LA LEC NI LA LOMCE GARANTEIXEN LA EDUCACIÖ EQUITATIVA I DE QUALITAT.

A l'acte hem assistit representants de Procés Constituent,CUP,Comissió groga,sindicats,..donant suport a la Comissió Promotora.

Han vingut a cobrir l'acte i la roda de premsa T.V1 i T.V3, sorpresa agradable, ja què no havien acudit a anteriors convocatòries.

Europa, filla ingrata de Grècia!

Grècia-Referèndum

NO al xantatge imperialista
NO a la Troika i a la UE
NO al pagament del deute extern

El poble treballador i la joventut de Grècia estan vivint moments claus en la seva lluita per sortir del constant xantatge imperialista, del xantatge de la Troika (FMI, Unió Europea-UE i Banc Central Europeu) que des de fa anys imposa paquets de retallades en els seus salaris, en les jubilacions, en privatitzacions i en tota formes de saqueig de les seves riqueses. Tot això per obligar a pagar un deute extern fraudulent i impagable, tasca portada a terme per governs còmplices del FMI i la banca internacional.

Davant dels nous xantatges imperialistes, el govern de Syriza s'ha vist obligat a convocar un referèndum a Grècia per al diumenge 5 de juliol. La situació ha arribat a un punt que el dimarts passat el govern de Syriza ha deixat de pagar el deute extern, una quota de 1.600 milions d'euros. La Troika, el FMI, la patronal, els banquers i la dreta grega, no han pogut evitar el referèndum i temen el triomf del NO. Tots s'han llançat a impulsar el SI per seguir amb els “memoràndums” i les retallades al poble grec.

Els treballadors, la joventut, els sectors populars i l'esquerra han sortit al carrer a repudiar, una vegada més, a la Troika i donar suport al NO. Ens sumem i ens solidaritzem amb aquesta crida. Cal dir-li NO a la Troika, al FMI i a les seves retallades: No al pagament del deute extern, No al xantatge de la UE, de Merkel, Hollande i Cia. Un massiu i rotund triomf del NO serà una derrota política de la Troika i enfortirà al poble treballador grec per continuar amb la mobilització per parar aquest saqueig.

A la resta del món, l'imperialisme, els agents del FMI i els seus governs lacais fan campanya sembrant la por davant de la suposada catàstrofe que significaria que Grècia deixi de pagar el deute. Fals. La veritable catàstrofe humanitària és la que han creat ells imposant els suposats “rescats” sumant més i més deute, per després imposar condicions de gana i saqueig al poble grec. La desocupació ha arribat al 27 % i les reduccions salarials, de les jubilacions i dels pressupostos socials superen en molts casos el 40%. L'única sortida a aquesta crisi humanitària és trencar amb la Troika i deixar de pagar el deute. Cal utilitzar aquests milers de milions d'euros per a augments de salaris i jubilacions i i per més salut i educació.

Lamentablement el govern encapçalat per Alexis Tsipras i el seu partit Syriza, que es reclama d'esquerres, des que va assumir al gener en comptes de complir amb el seu mandat de posar fi als memoràndums, ha seguit una política de negociació amb la Troika, cedint a les seves pressions amb noves retallades. Els resultats estan a la vista. La Troika s'ha crescut i ha seguit fent xantatge i reclamant més retallades als salaris i a les jubilacions. Només per la pressió de popular i, fins i tot, de sectors de l'ala esquerra de Syriza, el primer ministre Tsipras s'ha vist obligat a convocar al referèndum. Però existeix el perill que novament que el govern de Syriza torni a cedir a les pressions. Un exemple d'això és la demanda actual de Tsipras i del seu ministre Varoufakis, de negociar un “nou pla de rescat” per cobrir els pagaments dels venciments del deute dels dos propers anys. O sigui, el mateix Syriza està sol·licitant una negociació per nous plans de més deute extern. Això ha de ser rebutjar pel poble i la joventut grega. El camí de les mitges tintes ja està demostrat que no serveix als treballadors. Els treballadors i la joventut han d'exigir al govern de Syriza anar fins al final amb el NO en el referèndum i tornar al mandat popular del triomf electoral del 25 de gener i no cedir al xantatge de la Troika. No hi ha acord amb els especuladors i amb els qui han enfonsat el treballador grec en la misèria.

Importants sectors de l'esquerra de Syriza, agrupats en la Plataforma d'Esquerra, s'han pronunciat contra qualsevol nou pacte amb la Troika i per la suspensió de tot pagament del deute i per la nacionalització de banca. Això és molt positiu. Cridem a aquests sectors a exigir al govern i a Syriza que no cedeixi davant la Troika. Al costat d'ells altres sectors, sindicats, organitzacions estudiantils i de l'esquerra, entre ells Antarsya i OKDE que no són membres de Syriza, que han aixecat banderes similars i convoquen a donar suport al NO i a la mobilització. Serà fonamental, davant la política de les mitges tintes que encapçala Alexis Tsipras, que s'aconsegueixi la unitat, un front de tots aquests sectors, per al triomf del NO i després donar-li continuïtat amb la mobilització obrera i popular per la ruptura amb la Troika, la UE, la zona Euro i amb els pagaments del deute extern; diners per als salaris, jubilacions, treball, salut i educació; per la nacionalització de la banca per evitar la fugida de capitals i que els estalviadors perdin els seus fons, per la cancel·lació de les privatitzacions i per un pla d'emergència obrer i popular.

Des de la Unitat Internacional dels Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI) ens sumem a la campanya i mobilització pel NO en el referendum del 5 de juliol. Cridem als treballadors i a la joventut del món a solidaritzar-se amb el poble grec. Especialment cridem als treballadors de tota Europa. Davant el bloc imperialista de la Troika amb els governs europeus cal avançar en un bloc dels treballadors i els pobles. Hi ha una enorme responsabilitat dels sindicats i l'esquerra, europea en particular, per deixar tot sols als treballadors grecs en aquesta pugna tan desigual. Els treballadors de tota Europa estan jugant-se el futur a Grècia. Cridem als sindicats i a l'esquerra a impulsar accions de solidaritat amb la lluita del poble grec. Un triomf dels treballadors i la joventut de Grècia seran un triomf de tots els que lluiten contra els plans d'ajust i retallades de l'imperialisme i les multinacionals i els seus governs còmplices.

1 de Juliol de 2015

Unitat Internacional dels Treballadors- Quarta Internacional (UIT-QI)
http://luchainternacionalista.org

Reunió amb EUiA

Procés Constituent i Esquerra Unida i Alternativa es reuneixen per a parlar de la candidatura de confluència per a les eleccions del 27S

Aquest dissabte 4 de juliol dues delegacions de Procés Constituent i d'Esquerra Unida i Alternativa, encapçalada per Teressa Forcades i Joan Josep Nuet respectivament, s'han reunit per a parlar de les properes eleccions del 27S.

Ambdues formacions han coincidit en què ens trobem en un moment de gran responsabilitat històrica i en la necessitat de treballar per a bastir una candidatura de confluència, amb protagonisme de la societat civil, per a les properes eleccions. Tant per Esquerra Unida i Alternativa com per Procés Constituent una candidatura d'aquest tipus ha de tenir com horitzó estratègic la defensa d'un procés constituent per a construir la República Catalana i l'aplicació immediata d'un pla de rescat ciutadà contra els efectes de les polítiques d'austeritat.

La reunió s'emmarca en les converses que tant Procés com EUiA tenen amb altres formacions polítiques per a treballar amb la perspectiva de conformar una candidatura de ruptura. Els eventuals acords que puguin sorgir d'aquestes trobades hauran de ser ratificats i discutits internament per als membres d'ambdues formacions a través dels canals democràtics que cada una te estipulats.

Reunió amb Podem

Podemos i Procés Constituent es reuneixen per parlar de la construcció de la candidatura de canvi a Catalunya el 27-S

A la reunió hi ha assistit el secretari polític de Podemos, Íñigo Errejón, i la portaveu del Procés Constituent, Teresa Forcades.

Podemos i Procés Constituent continuen fent passes cap a la construcció d’una nova candidatura de canvi polític a Catalunya per a les properes eleccions catalanes del 27 de setembre. Com a instrument al servei de les persones, davant de l’actual moment històric que viuen Catalunya i Espanya, Podemos té la ferma voluntat d’impulsar i participar en un nou espai, juntament amb d’altres actors polítics i socials, que serveixi per retornar les institucions catalanes a la ciutadania i per donar una resposta a la demanda social de canvi i regeneració democràtica, que ja es va fer patent a Catalunya amb la irrupció d’actors novedosos com la Barcelona en Comú, que ha dut Ada Colau a l’alcaldia de la capital catalana.

Procés constituent contempla les properes eleccions del 27 de setembre com un salt en la construcció d’un espai de participació popular perquè sigui possible aprofundir cap a un procés constituent que impliqui avançar en una democràcia real i participativa, com també impulsar un pla de rescat en favor de les persones més vulnerables.

Procés constituent contempla las próximas elecciones del 27 de septiembre como un salto en la construcción de un espacio de participación popular para seguir el camino hacia un proceso constituyente que implique avanzar en una democracia real y participativa, así como impulsar un plan de rescate ciudadano en favor de las personas más vulnerables.

Els acords que puguin sorgir sobre la construcció d’aquesta candidatura àmplia, hauran de ser valorats i ratificats pels membres de les dues formacions a través dels processos democràtics que cadascuna té estipulats.

El responsable de la Secretaria Política de Podemos, Íñigo Errejón, i Teresa Forcades, promotora de Procés Constituent, han mantingut una trobada aquest divendres 3 de juliol, per tractar sobre aquest nou projecte polític de canvi. A la reunió, s'ha constatat la voluntat compartida de caminar cap a la configuració d’una candidatura àmplia, de majories, i que sigui referent de tots els sectors socials colpejats per la crisi econòmica i d’aquelles persones indignades amb la situació política i que apostin pel canvi.

Aquesta trobada s’emmarca en els contactes que tant Procés constituent com Podemos tenen amb diferents forces polítiques catalanes, com la que Pablo Iglesias en nom de Podemos van realitzar amb Joan Herrera d'ICV el passat 26 de juny, o las diferents reunions que Procés Constituent ha tingut amb vàries forces polítiques des de la seva assamblea del passat 14 de juny.

En aquesta primera trobada no s'ha abordat la qüestió de la llista electoral al Parlament de Catalunya, encara que sí existeix una voluntat compartida per part de tots els actors que la persona que l'encapçali provingui de l'àmbit de la societat civil i que tingui la capacitat de convertir-se en un referent de majories.

A més, s'ha parlat de la situació política estatal. Podemos es mostra favorable perquè aquesta aposta per una candidatura àmplia de canvi per a Catalunya tingui una traducció similar a Catalunya a les eleccions generals. Procés constituent no ha discutit sobre les eleccions generals però considera important que aquestes serveixin per acabar amb l'actual marc polític i institucional que ha demostrat estar esgotat i deslegitimat.

Barcelona, 3 de juliol del 2015  

La situació social a Catalunya i la seva relació amb la qüestió nacional

Aquest article resumeix algunes de les anàlisis de la situació en què viu la majoria de la població a Catalunya, i que ha tingut escassa visibilitat en els majors mitjans d’informació existents als dos costats de l’Ebre. Voldria accentuar que hi ha molta evidència que dóna suport i avala cadascun dels 34 punts que es resumeixen en aquest text.

  1. La principal notícia sobre Catalunya -que ha tingut escassa atenció mediàtica- és que la seva població està vivint una enorme crisi social que afecta d’una manera molt accentuada el benestar de les classes populars, constituïdes en la seva major part per les classes mitjanes de renda mitjana i baixa, i per la classe treballadora. Aquesta última és, tant objectivament com subjectiva, la classe social a la qual pertany la majoria de la població catalana (hi ha més persones a Catalunya que es defineixen de classe treballadora que de classe mitjana). Per aquest motiu, els canvis en les condicions del mercat de treball, així com en la protecció social, afecten directament i predominantment aquestes classes.
  2. El mercat de treball català s'ha deteriorat d'una manera molt notable en aquests anys de crisi (2007-2015). Tots els indicadors socials que ja eren desfavorables en comparació de la mitjana de la UE-15 (com ara desocupació, precarietat, pobresa entre la població assalariada, desocupació entre la joventut, entre les dones i entre els grups etari de major edat que treballen) s'han deteriorat d’una manera molt marcada durant aquest període. Un exemple d’entre molts. Des de 2008 i fins a 2013 s’havien destruït més de 655.000 llocs de treball a Catalunya, dels quals 236.900 ho van ser entre 2011 i 2013.
  3. Els serveis públics de l’Estat del Benestar –com ara sanitat, educació, serveis socials, llars d’infants (mal anomenades guarderies), serveis domiciliaris, habitatge social, entre d’altres, que ja estaven entre els menys finançats a la UE-15– han patit enormes retallades que han afectat negativament la seva accessibilitat i la seva qualitat.
  4. Entre ells, uns dels que han quedat més afectats han estat els serveis de la sanitat pública catalana, que ha estat sotmesa a enormes retallades, tant en despesa com en personal, a més a més d’estar subjecta a una constant privatització que respon a l’ideari liberal del partit hegemònic dins de la coalició governant a la Generalitat de Catalunya (i que avui governa en solitari). Les seves polítiques públiques han afavorit sistemàticament els serveis privats a costa dels públics. L’últim exemple d’això és l’externalització dels serveis d’al·lergologia de l’Hospital Doctor Josep Trueta, un dels vuit grans centres públics de l’Institut Català de la Salut, assignant part d’aquests serveis a una empresa privada (UDAM). Aquesta situació s’ha anat repetint dia rere dia, al llarg del territori català, responent a la política governamental dirigida pel conseller de Salut, que havia estat el dirigent de la patronal hospitalària privada i que va indicar en una de les seves primeres declaracions que era aconsellable que la ciutadania contractés una assegurança sanitària privada (Àgora, TV3, 11 de gener de 2011).
  5. L'Estat del Benestar a Catalunya sempre ha estat subfinançat, creant una dualitat per classe social, que es reprodueix dins dels serveis, de manera que les classes mitjanes de rendes altes, la petita burgesia i la burgesia catalanes han estat ateses predominantment en els serveis privats (sanitat privada i educació privada, per exemple), amb elevats subsidis públics (convenis o concerts), i les classes mitjanes de renda mitjana i baixa i la classe treballadora han estat ateses pels serveis públics (sanitat pública i escola pública). La despesa total (pública més privada) per alumne és major a les escoles privades que a les públiques. La despesa pública social per habitant a Catalunya és de les més baixes de la UE-15.
  6. Les principals causes d’aquest subdesenvolupament són els baixos ingressos a l'Estat, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, conseqüència de la gran regressivitat fiscal, que afavoreix les rendes derivades del capital per sobre de les rendes del treball. El treballador de la manufactura a Catalunya paga en impostos menys que la mitjana de la UE-15, però no gaire menys. En realitat, la gent que està en nòmina paga ja impostos semblants (una mica menys, però a nivells semblants) als dels seus homòlegs a la mitjana de la UE-15. No és així en el cas del que en llenguatge popular es definiria com a super-rics, que deriven les seves rendes de la propietat del capital (l’1% de la població). Aquest 1% paga molt menys que el super-ric de la mitjana de la UE-15, un 30% nominalment, a la pràctica un 18% (veure els meus treballs sobre la regressivitat fiscal a Catalunya i a Espanya – pàgines econòmiques del meu bloc).
  7. L'Estat, incloent la Generalitat (que gaudeix del 50% dels rendiments tributaris d’impostos com l’IRPF i l'IVA, i del 100% de molts altres impostos), és molt poc redistributiu. Així, l’any 2009, sense l’Estat del Benestar el 24% de la població catalana hauria estat pobra. Aquest percentatge passava a 20% després d’aplicar les transferències públiques de l’Estat del Benestar, reduint, doncs, la pobresa en 4 punts. Com a dades comparatives, la mitjana de la UE-15 passava d'un 25% abans de rebre les transferències públiques, a un 16% després de rebre-les, un descens de 9 punts, i a Suècia d’un 27% a un 13%, un descens de 14 punts.
  8. Com a resultat dels punts anteriors (de l'1 al 7) (veure El subdesarrollo social de España. Causas y consecuencias, V. Navarro), Catalunya té una de les desigualtats més altes de la UE-15, desigualtats que s’han anat accentuant en el període de la crisi.

    Davant d'aquests fets (clarament documentats però poc coneguts i presentats en els majors mitjans d’informació a Catalunya), hauríem de preguntar-nos: per què aquesta situació existeix i es reprodueix?

    Perquè el gran endarreriment social de Catalunya

  9. Tot i que la majoria de les anàlisis sobre aquest tema s’han centrat a estudiar la situació a Espanya i a Catalunya, és important entendre que l’enorme crisi que està tenint lloc a Catalunya (i a la resta d’Espanya) s’està produint també als països referits en anglès com PIGS, és a dir, Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya (incloent Catalunya), països tots ells que tenen característiques comunes. Tots ells tenen el major nombre de policies per 10.000 habitants i el menor percentatge de la població adulta que treballa en els serveis públics de l’Estat del Benestar (la mitjana de la UE-15 és un 14%, a Suècia és un 25%, a Catalunya és un 8%, i a Espanya és un 10%). Tots ells han estat governats durant la major part del període després de la II Guerra Mundial per forces ultraconservadores (representants dels estaments més acabalats de la població), cosa que explica que, encara avui, tinguin Estats pobres, amb escassa sensibilitat social i poc redistributius. Grècia, Portugal i Espanya van patir llargs períodes de temps (Espanya i Catalunya quaranta anys) de règims dictatorials. Irlanda no va tenir una dictadura, però va ser governada per un partit ultraconservador lligat a l’Església Catòlica.
  10. Les transicions de les dictadures a les democràcies es van fer en termes molt favorables per a les forces ultraconservadores que havien dominat aquests Estats. A Espanya, les forces conservadores que controlaven l’Estat van controlar la Transició, donant peu a un Estat escassament democràtic amb poca dimensió social, amb una molt limitada capacitat redistributiva, i que no reconeix la seva plurinacionalitat, prohibint el dret a l’autodeterminació (que havia estat una demanda de la majoria de les esquerres espanyoles durant la clandestinitat). Per molt sorprenent que sembli, el PSOE havia fet seva aquesta demanda de les esquerres catalanes.
  11. Tot i que canvis molt significatius i importants han succeït en l’època democràtica, aquesta Transició immodèlica no va canviar significativament la correlació de forces a l’Estat, tant a nivell de l’Estat central com a Catalunya, amb l’establiment de la Generalitat de Catalunya. Les forces polítiques (l’aliança d’un partit liberal i d’un partit cristianodemòcrata) que –juntament amb el PP– representaven primordialment els grans conglomerats financers i econòmics així com a la burgesia, petita burgesia i classes mitjanes de rendes altes de Catalunya, van dominar l’aparell de l’Estat autonòmic –la Generalitat de Catalunya– i la gran majoria de mitjans de comunicació públics (TV3 i Catalunya Ràdio) i privats (aquests últims receptors dels fons públics de la Generalitat de Catalunya). El sistema de govern d’aquesta coalició ha estat el clientelar, mantenint-se en el poder durant el 80% del temps que Catalunya ha tingut democràcia, situació que ha estat afavorida per la gran abstenció (estimulada per l’atenció política i mediàtica al tema nacional) de la classe treballadora, insensible a l’argumentari nacional.
  12. Aquest gran domini de les forces conservadores i liberals (en la vida política, mediàtica i cultural de Catalunya) és la primera responsable del subfinançament de l’Estat de Benestar català i espanyol. Totes les polítiques públiques regressives aprovades per l’Estat espanyol a les Corts (des de les polítiques fiscals fins a les polítiques econòmiques i socials de major impacte i envergadura), responsables de la continuació de l’endarreriment social d’Espanya i, per tant, de Catalunya, han rebut el suport de la coalició (d’un partit liberal i un partit cristianodemòcrata) governant a Catalunya. L’evidència d’això és aclaparadora.
  13. L’únic període en el qual hi va haver un canvi significatiu va ser durant els set anys del tripartit, en què el dèficit de la despesa pública social per habitant entre Catalunya i la resta de la UE-15 va descendir. Era el primer cop en gairebé setanta anys que les esquerres governaven a Catalunya. Aquest tripartit pot ser criticat per la seva moderació i fins i tot incoherència amb el seu ideari socialista en algunes àrees. Però en general, excepte en la seva resposta a la crisi (que va ser neoliberal), la majoria de les seves mesures econòmiques i socials van encaixar en l’ideari socialdemòcrata. No cal dir que els mitjans de comunicació controlats per les forces conservadores i liberals van intentar desacreditar-lo per tots els mitjans.
  14. L’aliança entre les forces conservadores i liberals catalanes i espanyoles és la principal causa del subdesenvolupament social d’Espanya. La famosa dita de l’escriptor conservador Josep Pla que “el més semblat a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”, s’hauria de substituir per “no hi ha res de més semblat (en temes econòmics i socials) a la dreta espanyola, que la dreta catalana”.

    Els anys de crisi: la Gran Recessió

  15. Com he assenyalat a diversos articles, les desigualtats de renda, conseqüència de l’aplicació de les polítiques neoliberals, han estat la principal causa de les crisis econòmiques i financeres (conegudes com la Gran Recessió) tant a Europa com a Catalunya i Espanya.
  16. Les polítiques neoliberals (a les quals els partits conservadors, els partits liberals i els partits socioliberals donen suport), que han consistit en 1) les reformes laborals regressives, causa del gran deteriorament del mercat de treball, que s’ha reflectit en una gran disminució dels salaris i el gran descens del nombre d’assalariats, i 2) les retallades de la despesa pública social, han creat un enorme problema de la demanda, disminuint l’estímul i el creixement econòmics. D’altra banda, la disminució de la capacitat adquisitiva de la població com a resultat del descens de les rendes del treball (com a percentatge de la renda total) s’ha intentat pal·liar a força d’un gran endeutament, amb el consegüent creixement del sector financer, que ha estat invertint més i més en les activitats especulatives, que són més rendibles que les inversions en les activitats productives. D’aquí l’origen de les bombolles especulatives, incloent la immobiliària, l’explosió de les quals ha creat l’enorme crisi financera que ha contribuït a expandir la crisi econòmica causada pel descens de la demanda.
  17. Totes les polítiques públiques neoliberals que han creat les crisis a Espanya, incloent a Catalunya, han estat aprovades pels partits governants al govern de la Generalitat, en coordinació amb el govern espanyol. Cadascuna d’aquestes polítiques ha estat aprovada pels governs espanyols (i molt especialment pel Partit Popular) amb el suport del govern català.
  18. Entre aquestes polítiques neoliberals, les polítiques d’austeritat (de les més dures a la UE-15 i a Espanya) i les reformes laborals més regressives, aprovades pels governs espanyols a les Corts, han estat també aprovades per la fins fa poc coalició governant a Catalunya, CiU.
  19. El que és d’especial interès assenyalar és que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), el partit dominant de la coalició, un partit liberal, és dels poquíssims partits liberals a Europa que continua guanyat les eleccions. Els partits liberals són, en general, partits molt petits a Europa, que rarament governen i, quan ho fan, és com a partit aliat amb un altre de més gran, a l’inrevés del que ocorre a Catalunya. Per què continuen guanyant?

    El nacionalisme a Catalunya i a Espanya

  20. Les polítiques que tenen major visibilitat política i mediàtica a Catalunya no se centren en el tema social, sinó en el nacional, presentant-se el partit governant a Catalunya com el gran defensor de la nació catalana, enfront del nacionalisme espanyolista que domina l’Estat espanyol, el partit governant del qual es presenta com a defensor de la unitat d’Espanya. És important subratllar que els partits governants a l’Estat espanyol i a la Generalitat de Catalunya es presenten com els defensors de la pàtria, l’espanyola en el cas del PP, i la catalana en el cas de CDC (i Unió fins fa poc). A tots dos costats de l’Ebre, el tema nacional predomina a costa del tema social.
  21. CDC té com a línia argumental per explicar l’endarreriment social de Catalunya i l’enorme crisi social que aquesta viu, el suposat "espoli de Catalunya per part d’Espanya". Segons aquest argument, l’Estat espanyol absorbeix i es queda molts més diners dels que li arriben com a impostos dels que s'hauria de quedar, impossibilitant la correcció del dèficit social de Catalunya. Aquest és l’argument central sostingut per CDC, que assumeix que el problema social (dèficit i crisi) es resoldrà quan es resolgui el tema nacional, guanyant la independència de Catalunya. Aquest argument, per cert, és el dominant en el moviment independentista: per resoldre el tema social, cal resoldre primer el tema nacional.
    I aquest argument, promogut per tots els aparells de la Generalitat i per tots els seus mitjans públics (TV3 i Catalunya Ràdio), abusivament instrumentalitzats pel govern català (i molt especialment per CDC), s’ha convertit en un dogma en aquest moviment, la qual cosa explica la prioritat que fins i tot partits d’esquerres (com ERC i les CUP) estan donant a aconseguir la independència, aliant-se, en el cas d’ERC, amb el govern CiU en l’aprovació dels pressupostos d’austeritat, i protegint el govern enfront de les crítiques de les esquerres i de l’oposició per la privatització de la sanitat.
  22. És necessari que per a la supervivència d’aquest partit liberal, les properes eleccions autonòmiques a Catalunya no es centrin en el tema social(cosa que els desbancaria del govern, com ha succeït amb d’altres partits liberals a Europa), sinó en el tema nacional, convertint les eleccions en plebiscitàries, és a dir, centrades en el tema nacional.

    Sobiranisme no és independentisme

  23. L’argumentari del govern Mas, no obstant això, té problemes d’inconsistència i incoherència, ja que basa la seva fortalesa moral en el seu compromís amb els principis democràtics –és a dir, en el dret a decidir-, principi bàsic a qualsevol sistema que s’autodefineixi com a democràtic, principis que CDC no respecta. Aquest desig de tenir el dret a decidir (que és el mateix que el dret d’autodeterminació) és avui compartit per la gran majoria de la població a Catalunya. Segons les enquestes, al voltant del 80% de la població desitja que sigui el poble català el que decideixi l’articulació que Catalunya tingui amb l’Estat espanyol.
    Ara bé, el dret a decidir vol dir el dret a triar entre diverses alternatives, una d’elles, naturalment, la independència. Doncs bé, la majoria de persones a Catalunya són sobiranistes (és a dir, que volen que el futur de Catalunya es basi en el desig de la població que hi viu). Però la majoria de la població no és independentista. Segons l’última enquesta del CEO (Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya), el 44% de la població afavoreix la independència, un nombre més que respectable però que no constitueix la majoria de la població catalana.
  24. El segon supòsit que fa el partit governant és que la consulta que es va fer (el 9-N) va ser equivalent a un referèndum, en el qual es va donar a la població la possibilitat de triar. Això no és cert. Les condicions que existien en el moment del referèndum distaven molt de ser democràtiques. I això no es va deure primordialment a les condicions d’il·legalitat (ja que el govern va desobeir l’Estat central, cosa que vaig aplaudir), sinó al fet que la Generalitat mateixa no estava actuant democràticament, ja que als seus mitjans d’informació els mancava i estan mancats de la molt necessària pluralitat. Aquesta instrumentalització, que és òbvia en els temes econòmics (el programa de Lliçons d’Economia de TV3 que es presenta com a "lliçons de ciències econòmiques" és, a la pràctica, la promoció del neoliberalisme en la seva versió més extrema, realitzada per un economista ultraliberal que vol privatitzar-ho tot, incloent les pensions) i en els temes socials (no hi ha hagut un programa televisiu a TV3 objectiu i crític amb el deteriorament de la sanitat pública), també es repeteix en temes nacionals (TV3 va organitzar un programa sobre sobiranisme en el qual només es va convidar independentistes). Aquesta manca de llibertat mostra el caràcter antidemocràtic d’aquest partit governant, que ha instrumentalitzat totes les àrees i aparells de la Generalitat (que pertanyen al poble català, la majoria del qual, per cert, ni és liberal, ni afavoreix les seves polítiques, ni és independentista).
  25. No existeix, doncs, cap garantia que un procés de transició de la Catalunya actual a la Catalunya futura, independent, garanteixi l’existència d’una Catalunya democràtica i justa. La Transició espanyola ja va mostrar que qui controla la transició controla el producte final. Un procés controlat pel partit liberal pot fàcilment determinar que el futur ministre de Finances sigui l'"economista de la casa" (com l’anomena TV3), el Sr. Sala i Martín, ultraliberal que monopolitza les classes d’economia d’aquesta televisió i que desitja privatitzar, com he dit abans, les pensions. Aquest economista és el més visible, de molt, en aquesta televisió pública, considerant-se com el guru econòmic del moviment independentista liberal.
  26. Dir això últim no vol dir que tot l’independentisme sigui liberal, com maliciosament se m’interpreta. L'independentisme és un moviment d’àmplia base social en el qual hi ha una gran varietat de sensibilitats, incloent l'esquerra radical, com les CUP. Però el govern liberal ha tingut una enorme influència en la seva direcció, com ho mostra el silenci eixordador del moviment ANC sobre l’enorme crisi social, responsabilitat, en gran part, del govern actual. El seu argument que per resoldre el tema social cal aconseguir la independència, és idèntic al de CDC.
  27. Tot i que el moviment independentista té una àmplia base social, té un dèficit molt marcat de suport de la classe treballadora, que no se sent mobilitzada pel moviment independentista, degut en gran part al fet que no està convençuda pel principal argument utilitzat per aquest moviment. La direcció d’aquest moviment (ANC) sembla que s’ha adonat d’això i la seva decisió de fer la marxa a la Meridiana (l’avinguda que travessa els barris obrers de Barcelona) sembla reflectir el seu desig d’apropar-se a la classe treballadora i a les classes populars.
  28. Una causa major que la classe treballadora no es senti mobilitzada per l'independentisme és que les tesis i arguments sobre la futura Catalunya, justa i democràtica, estan mancats de credibilitatper a això, ja que aquest missatge li arriba a través de mitjans i institucions governamentals controlats pels partits en gran part responsables del deteriorament del seu benestar i qualitat de vida.

    Un tsunami polític està tenint lloc també a Catalunya

  29. L’enorme rebuig que hem vist al llarg del territori espanyol a les polítiques neoliberals, expressat en les últimes eleccions municipals i autonòmiques, ha ocorregut també a Catalunya. Les primeres notícies van ser les enquestes, que mostraven que un partit nou d’esquerra, antiausteritat –Podem-, era la segona opció de l’electorat català per a les eleccions generals, i això malgrat que Podem mai no havia aparegut en els mitjans d’informació de la Generalitat. A Barcelona, capital de Catalunya, una coalició de moviments socials veïnals i partits d’esquerra ha guanyat les eleccions. Un element clau perquè aquesta victòria es produís va ser la mobilització de la classe treballadora, que va passar de votar el PSC, com va passar a les eleccions anteriors, a Barcelona en Comú. No cal dir que molts altres sectors poblacionals van votar Barcelona en Comú, però la classe treballadora va ser el sector més gran del seu electorat. I el públic de la Plaça Sant Jaume (a on està situat l’ajuntament) era predominantment de classe treballadora. En les grans celebracions que van omplir aquesta plaça, hi havia molt poques banderes independentistes. I sí que hi havia una enorme bandera republicana. El missatge i crit popular era “Sí se puede”. Era el crit de la classe treballadora i de les classes populars, que s’han adonat que si es mobilitzen poden canviar la situació. I com era d’esperar, aquesta classe treballadora va posar i posa el deteriorament social al centre de les seves inquietuds, protestant per les polítiques antisocials dutes a terme pel govern no solament municipal, sinó també pel català, és a dir, pels partits liberals i conservadors que presenten la Catalunya independent com la seva solució. És obvi que aquest argument, venint d’aquests partits, no és creïble.
  30. En realitat, la relació de Catalunya amb Espanya serà determinada pel que exigeixi la millora de la situació social. En altres paraules, el tema social determinarà el tema nacional en lloc de ser al revés, com accentua el corrent hegemònic en el moviment independentista, segons el qual el tema nacional determina el social.
  31. Les esquerres governants de Barcelona en Comú no solament accepten, sinó que són defensores del dret a decidir (com ho han estat històricament les esquerres catalanes). És a dir, són sobiranistes. I expressaran aquest sobiranisme mitjançant referèndums que seran democràtics (es facin o no legalment), i que es faran si fa falta amb desobediència civil, i sense esperar l’aprovació de l’actual Estat espanyol.
  32. Defensar l’autonomia del procés de decisió de Catalunya no exclou que aquest es faci en coordinació amb altres forces que estan exigint canvis socials i nacionals semblants al llarg del territori espanyol, sempre posant el tema social com el determinant del canvi. És essencial que en el tsunami que està tenint lloc a Catalunya i a Espanya les diferents forces sobiranistes coordinin la lluita per un altre Estat social amb la lluita per un altre Estat que sigui plurinacional (en què cada nació tingui dret a decidir sobre la seva relació amb l’Estat), sense condicionar o fer dependre el que passi a Catalunya al que passi a Espanya. Avui, els canvis a Espanya són d’una enorme importància per poder desenvolupar el sobiranisme en tots els àmbits del quefer públic, en tots els pobles i nacions d’Espanya. 33. La sobirania de Catalunya ha d’expressar-se en el tema social a més a més del tema nacional, sense que el tema social sigui supeditat al nacional. La unitat patriòtica de la dreta ha de ser substituïda per la unitat popular, que evolucionarà, dins del seu sobiranisme, segons allò que determini la necessitat social. Si l’Estat central continua com ara serà la mateixa classe treballadora i les classes populars les que exigiran la ruptura amb aquell Estat. Tant a Galícia (a les últimes eleccions municipals) com a Escòcia (en el referèndum), els partits independentistes tenien una base electoral molt àmplia entre la classe treballadora gallega i escocesa per haver estat els majors defensors dels interessos de les classes treballadores i de les classes populars, centrant-se en el tema social. 34. No es pot donar suport a les polítiques neoliberals, que estan danyant les classes populars catalanes, i alhora declarar amor a Catalunya. La població és un element clau i central de la nació. Posar l’eix social com el prioritari és la manera que el tema nacional adquireixi un contingut social, ja ara i no solament després. Posar el debat sobre la independència en termes de sí o no (com fa l’eix nacional) és un gran error per a les esquerres, tant d’un costat com de l’altre. El més urgent i essencial és atendre l’enorme crisi social causada per les forces conservadores i liberals, algunes d’elles dirigents del moviment independentista. No es pot caure en la trampa de posar el tema nacional com a condició per resoldre el tema social per les raons indicades en aquest text i documentades a d’altres escrits. S’ha d’emfatitzar el tema social dins d’un context democràtic que inclogui el dret a decidir en condicions autènticament democràtiques i que, per la seva lògica, puguin respondre a les necessitats socials de les classes populars, augmentant el seu nivell d’aspiracions. D’aquí la importància de qui fa la transició i en quines condicions es fa el trànsit d’una Catalunya actual, enormement regressiva i poc democràtica, a una de més justa, més redistributiva, més solidària, més democràtica i amb una consciència social molt més desenvolupada. I en aquest canvi ajudarà molt que d’altres nacions d’Espanya es rebel·lin en contra de l’Estat espanyol, heretat d’una Transició altament immodèlica.

Per una confluència des del sobiranisme i per la ruptura

En l'Assemblea General que el Procés Constituent va celebrar el 14 de juny a Terrassa, vam decidir treballar per la confluència de les esquerres catalanes a favor del dret del poble català a decidir sobre el seu futur polític tot proposant l’obertura d’un procés constituent on la ciutadania pugui decidir de manera participativa el model d’Estat i de país que vol construir. El mandat de les assembles del Procés Constituent fou clar: treballar per a la sobirania i per a la ruptura. No solament cal trencar amb el Règim del 78, construït i protegit durant dècades per forces com Convergència i Unió, PSOE/PSC i el Partit Popular, sinó també amb les polítiques antisocials que aquestes forces polítiques porten anys imposant. Per tot plegat, el procés que vindiquem haurà de ser capaç d’impulsar un pla d’emergència ciutadana que, a curt termini, ajudi a apaivagar el patiment i la misèria provocats per una crisi econòmica encara en curs, de la qual els governs dels darrers anys han contribuït a socialitzar les pèrdues i privatitzar-ne els beneficis. Caldrà, d'altra banda, que el procés estigui en tot moment dinamitzat des de la pluralitat, des d'un sobiranisme irrenunciable, des de la suport sense treva als moviments socials; i protagonitzat per persones sense currículum polític professional. Ara, més que mai, és moment d'estar a l'alçada dels reptes històrics que se'ns presenten i de deixar entrar els carrers i les places a les institucions.

Sense allunyar-nos gens de la nostra vocació fundacional, com a Procés Constituent ens reafirmem en la voluntat de seguir defensant, com a elements indestriables, tant els drets socials i els drets nacionals del poble de Catalunya. Considerem que l’oportunitat històrica oberta per impulsar un procés de ruptura amb l’autoritarisme dels mercats, de les retallades i del centralisme, oportunitat fruit de la crisi institucional i política actual al conjunt de l’Estat espanyol i del fort creixement del sobiranisme a Catalunya, no pot servir en cap dels casos per recolzar opcions polítiques i institucionals continuistes ni en l’àmbit social ni en l’econòmic ni el polític.

És per això que en els properes setmanes, sempre fidels a la voluntat majoritària de les assemblees del nostre moviment, intensificarem el nostre treball i els nostres esforços per fer possible l’encontre del màxim nombre possible d’opcions de les esquerres sobiranistes del nostre país per bastir una candidatura que s’erigeixi, tal i com hem defensat des del nostre naixement, en alternativa real a una dreta autonomenada sobiranista que s’apropia de l'ànsia de llibertat majoritària a Catalunya mentre s’alia de manera reiterada amb la dreta i el social-liberalisme espanyols per seguir impulsant polítiques que donen l'esquena als sectors populars del nostre país. Treballarem per una alternativa de ruptura que garanteixi un procés constituent català no subordinat a res ni ningú, on es pugui decidir lliurement sobre tot allò que afecta les nostres vides, incloent el nostre futur polític col·lectiu. Un procés constituent català popular unilateral que inclogui el referèndum per la independència. Aquest procés començaria de forma immediata després del 27S i és probable que duri almenys dos anys.

Considerem, a més, que de cap de les maneres aquesta alternativa es podrà bastir seguint lògiques que s’han mostrat obsoletes, ni es construirà en les ombres de cap despatx, ni es decidirà a cop de rodes de premsa. El Procés Constituent ha apostat des dels seus inicis per una pràctica política transformadora no només en els seus objectius sinó també en els seus mètodes i processos. La nostra forma de fer política ha estat sempre participativa i oberta i s'ha allunyat dels mètodes dels partits tradicionals. Les assemblees territorials i sectorials que composen el Procés Constituent han treballat, participat, debatut i aprovat de manera decisòria durant aquests més de dos anys, erigint-se en tot moment en les protagonistes imprescindibles del nostre moviment. Aquesta forma de procedir ha estat, és i seguirà sent part fonamental del nostre ADN polític i organitzatiu, ADN al que no pensem renunciar. És possible construir una altra Catalunya i d’una altra manera? No només és possible sinó que per a nosaltres és l'única forma de treballar pel canvi real.

Suport màxim al poble grec

Comunicat - Secretaria Política de SYRIZA / Oficina de Premsa

Des del 25 de gener després que el govern fes una batalla sense precedents per als interessos i la defensa del país i les persones. En front de les pressions i el xantatge, el govern ha tractat de posar en pràctica el mandat popular per posar fi a l`austeritat. Els prestamistes, però, contrasten ultimàtums que no tenien res a veure amb el mandat del poble grec, ni amb una Europa democràcia i solidària.

En aquesta batalla el govern i el poble grec no s'han donat a perdre. Han donat aquesta batalla per a la victòria. Les eleccions del procés de referèndum són eleccions de promoció de la democràcia a Grècia i Europa. És la opció que convida a la gent a prendre una posició en contra de les demandes exorbitants dels creditors.

Cridem als treballadors, joves, pensionistes, agricultors i la classe mitja, per rebutjar els ultimàtums dels prestamistes. Fem una crida a la població grega a dir un NO rotund al autoritarisme de l'austeritat. NO a la destrucció del país i la seva gent. La lluita no la donem només per nosaltres, és una lluita per la dignitat i la democràcia de tota Europa.

Grècia dóna un missatge de democràcia i sobirania popular, i un missatge de unitat.

Secretaria Política de SYRIZA

Confluència per un procés constituent popular a Catalunya

Acte a Reus el dijous 2 de juliol a les 19:30h

Després de l'assemblea general extraordinària del passat 14 de juny us volem invitar a la trobada - Interassemblees - Acte obert - Reus "Confluència per un procés constituent popular a Catalunya" que realitzarem a Reus el proper dijous 2 de juliol a les 19:30h al local dels Xiquets de Reus. L'acte és obert i servirà per debatre l'estat actual de la proposta del Procés Constituent d'articular una candidatura amplia i de ruptura per a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre, candidatura que hem de construir tots i totes des de baix. Adjuntem el cartell de l'acte així com l'enllaç a l'esdeveniment al facebook i al calendari d'actes del Procés Constituent.

Carta als adherits

25 de juny de 2015

A totes les persones adherides al Procés

ConstituentPau i Bé,

El passat diumenge 14 de juny vam celebrar a Terrassa una assemblea extraordinària del Procés Constituent amb l’objectiu de decidir què havíem de fer com a moviment de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Per amplíssima majoria (73%), vam decidir que dedicarem tots els nostres esforços d’ara al 27 de setembre a bastir una candidatura de confluència que abasti el màxim de partits i moviments de l’esquerra rupturista. Hem iniciat ja converses amb les CUP, ICV, EUiA i Podem. Si algun d’aquests partits decideix no formar part de la confluència, la nostra proposta tirarà endavant igualment, però no tirarà endavant si al final només quedem dos partits. En aquest cas – que esperem que no es produeixi – convocarem un grup promotor per decidir si val la pena que ens presentem sols a les eleccions amb l’objectiu de confluir post-electoralment. La confluència – pre-electoral o post-electoral – és la nostra fita, ja que creiem que és l’única opció capaç d’articular políticament de forma eficaç el malestar majoritari de la població; és a dir, l’única opció que ens permetrà governar d’acord amb allò que la majoria de la població desitja: poder decidir sobre el model de país, tant a nivell territorial com a nivell d’ordenació sòcioeconòmica. A Catalunya hem de poder fer un referèndum sobre la independència, però també sobre el TTIP, sobre la necessitat d’auditar el deute, sobre les despeses militars i el comerç d’armes, entre moltes altres qüestions.

Aquesta estratègia electoral respon al nostre Manifest fundacional: bastir una nova eina plural i diversa i articular una candidatura el més àmplia possible per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb l'objectiu de defensar la convocatòria d'una Assemblea Constituent per definir quin nou model d'estat i d'ordenació sòcioeconòmica volem.

A la primavera de 2014, al Procés Constituent ens vam declarar per amplíssima majoria a favor de la independència i del doble sí com a resposta a la consulta del 9N. En fer-ho vam deixar clar que alguns de nosaltres som independentistes i d'altres som federalistes que tenim clar que per poder federar-se en condicions dignes cal primer reclamar la plena sobirania com a país. Tenint en compte aquesta aposta diversificada però prístina i transparent a favor de la independència, com és que a Procés Constituent estem intentant confluir amb forces que han dit clarament que no són independentistes?

La resposta és també clara i transparent: ho fem perquè són forces de l’esquerra rupturista que estan a favor de l'autodeterminació de Catalunya i estan a favor d'exercir aquesta autodeterminació sense demanar permís a Madrid ni a cap altra instància que no sigui el poble català.

Si no confluïm pre o post electoralment amb aquestes forces no tindrem prou vots d’esquerres per fer la transició nacional i això farà que perdem l'oportunitat de fer una ruptura amb les polítiques neoliberals. Si confluïm amb aquestes forces, com que totes estem a favor de l'autodeterminació, el procés català marxarà de mans dels polítics per passar a les mans d'on va sortir i d'on no hauria d'haver marxat mai: les mans del poble. Per això, el primer eix de la confluència que hem plantejat des de Procés Constituent és:

  • l'obertura d'un procés constituent català popular unilateral que inclogui el referèndum per la independència; aquest procés començaria de forma immediata després del 27S i és probable que duri almenys dos anys.

A més, hi ha dos eixos més de confluència:

consensuar les mesures de govern que s'aplicaran mentre duri el procés constituent
consensuar un pla de xoc per atendre les persones mes vulnerables

Les condicions concretes i el calendari del procés constituent caldrà òbviament que estigui fixat abans del 27S, de manera que tots els votants el coneguin. Igualment, caldrà que estiguin fixades les mesures de govern i el pla de xoc. Tot això significa una veritable revolució. Una revolució pacífica i democràtica. Una ruptura pionera a Europa que no serà possible sense l'organització de tots els col·lectius i moviments socials que en pobles i barris estan a favor del poder popular i en contra de les polítiques neoliberals.

Això és una feinada i tenim poc temps. T'hi vols implicar?

Si és així, i t'apuntes a fer d’activista i a col·laborar en equips i assemblees del Procés entra al formulari i inscriu-te! 

Ben cordialment,

Arcadi Oliveres i Teresa Forcades

Pride Barcelona 2015

Amb motiu de la desfilada del PRIDE BARCELONA 2015, des del Procés Constituent manifestem la nostra solidaritat amb les persones LGTB la nostra voluntat de fer-los costat en les seves justes reivindicacions i el nostre rebuig absolut a la lesbofòbia i l'homofòbia que es denuncïen a la manifestació d' enguany i que tantes víctimes de bulling originen en els centres d'ensenyament.

El Procés Constituent respecta i estima la diversitat en tots els aspectes:
perquè som progressites,
perquè som d'esquerres,
perquè tenim cap,
perquè tenim cor,
RES D'HUMÀ NO ENS ÉS ALIÉ !

Des d'algun lloc de la Mediterrània..

Avui, 24 de juny de 2015, festa de sant Joan, mentre esperem l’embarcament per fer el tram definitiu del viatge, escric aquestes impressions.

El primer que em ve a cap, és la mirada directa i neta de la Konstantina, una noia okupa que ahir ens va ajudar a pintar les pancartes que onejaran en alguns dels vaixells en aquest tram final; porta un costat del cap rapat i m'ha fet pensar en la Patricia Heras; com ella, té una barreja de fragilitat i força que arriba al cor; la pancarta, verda, vermella i negra, ha quedat molt impactant; l'hem pintada en una tela de sac blanc impermeable; veurem quant de temps aguanta el vent i la sal.

En Wello, un víking finlandès que també vindrà a bord, ja ens ha advertit que hem deixat massa poc lloc a les vores i que per fixar-la bé s'haurà de menjar una mica de text; en Wello, a més de mariner, és representant polític i m'ha explicat que pel fet que viatgi a la flotilla, l'han entrevistat mitjans de tot el món ... excepte d'Israel i de Finlàndia. Diu que, a Finlàndia, els grans industrials tenen forts interessos en la indústria militar israeliana. En sentir-lo, penso en l'informe Delàs sobre l’ocupació com a negoci i en la sorpresa que van tenir els investigadors quan van descobrir que 2/3 de la producció militar israeliana està destinada a l'exportació (http://www.centredelas.org/ca/publicacions/informes).

Visit bigtheme.net/wordpress for wordpress templates

Copyleft 2013 de Procés Constituent
Desenvolupat per l'Equip Web